El Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF (MELIS-UPF) va presentar, el passat 7 de juny a la sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, els resultats i reflexions al voltant de la residència artística de la Jo Milne, receptora de la beca de recerca artística per a creadors interessats en l’àmbit de les ciències biomèdiques que organitza el MELIS en col·laboració amb la Fundació Vila Casas.

Jordi Garcia Ojalvo, director del MELIS, va obrir la jornada agraint la iniciativa del Jaume Bertranpetit i el suport del rectorat. També va realçar propostes com aquestes: “Nosaltres que fem una ciència una mica freda, és fantàstic fer aquest tipus d'activitats”. 

Jaume Bertranpetit, catedràtic emèrit del MELIS i coordinador del programa Artista en residència, va reflexionar sobre la importància d’aquests programes en l’àmbit científic remarcant-ne les confluències i diferències. L’art i la ciència, va defensar, comparteixen la creativitat, l'observació, l’experimentació, l’estètica, la comunicació, el sentit de la curiositat, l'expressió d’idees i de conceptes abstractes, la visualització, així com la importància de les col·laboracions i les ganes d’innovar i “fer córrer els límits”. Tanmateix, el mètode científic i les diverses metodologies artístiques també difereixen en molts aspectes: “la ciència intenta entendre el món natural i l'art busca experiències emocionals”. Però també divergeixen en els criteris d’avaluació i els límits propis de la disciplina. Mentre la ciència es regeix per criteris i s’ha de comportar d’una manera estrictament predefinida, l'art té una avaluació molt subjectiva i li encanta saltar fronteres i convencions. Més enllà d’intentar buscar sinergies, Bertranpetit també va posar en relleu que no es pot ignorar que des de l'art s'han criticat o posat en disputa molts processos biològics, com per exemple; l'univers multiespècies, o la biodiversitat i la seva pèrdua, etc. 

Fernando Giráldez, catedràtic emèrit del MELIS, que ha dedicat els últims anys a l'estudi de la relació entre l'art i la neurociència, va parlar sobre la percepció sensorial i la neurofisiologia amb la producció i percepció de la pintura, camp al qual li ha dedicat els últims anys d’investigació. Partint de les preguntes: “Per què una obra d'art és interessant i atractiva als sentits? Per què ens impacta?” el catedràtic va explicar com actua el nostre cervell davant de l’art. Segons Giráldez el cervell utilitza unes regles per veure el món i no hi ha art si no és a través d'aquestes regles: “els artistes volen arribar a l'ànima dels nostres pensaments i el que fan és explorar intuïtivament aquestes normes, la història de la pintura és la història del nostre cervell”. Giráldez va tancar la seva intervenció reflexionant com “la producció artística segueix les normes per entrar al cor de les persones”. 

A continuació l’artista i professora Jo Milne, vinculada a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, va presentar micro-bios, l’obra fruit de la residència al MELIS, que es podrà visitar a l’Ateneu de Cervelló fins el 16 de juny. Primer de tot va agrair a la Fundació Vila Casas l'oportunitat, a tots els investigadors que li han donat aixopluc i a en Jaume Bertranpetit per fer-li de pont durant l’estada: “M'ho prenc com un regal de vida”. Micro-bios és fruit d’un procés creatiu on buscava una manera de vibrar o ressonar on les mans n’han sigut un element clau. “Estar amb els científics m'ha fet mirar el món d'una altra manera”.

​

Raquel Bouso Garcia, vicerrectora de cultura de la UPF, va clausurar l’acta amb agraïments al Departament i els organitzadors del projecte i va remarcar la importància de la cultura i com, malgrat totes les disciplines agafen camins diferents, és important buscar punts de trobada i d’intersecció. 

La convocatòria per a la propera residència artística ja està oberta i es podran presentar els projectes entre el 7 de juny i el 7 de juliol del 2023, tota la informació a la web del MELIS.