La reelina, una proteïna essencial per a la plasticitat de l'escorça cerebral, és capaç de recuperar les capacitats cognitives en ratolins de laboratori afectats per la malaltia d'Alzheimer, segons un dels principals resultats d'un article publicat a la revista Nature Communications que ha estat dirigit per investigadors de la Universitat de Barcelona en què hi ha col·laborat Rafael Maldonado, director del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.

El treball contribueix a ampliar l'escenari de la recerca sobre noves dianes terapèutiques contra l'Alzheimer, incorporant la reelina i la seva via de senyalització com a punts d'estudi per al disseny futur de nous fàrmacs. De fet, els investigadors tenen previst disposar en pocs mesos d'un sistema per identificar compostos químics que potenciïn la senyalització de la reelina.

Recuperar les funcions cognitives en models de laboratori

La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua de connexions entre neurones i per la mort neuronal. Segons el nou estudi, de caràcter preclínic, l'increment dels nivells de la proteïna reelina al cervell evita la deterioració cognitiva en ratolins afectats per Alzheimer. A més, la reelina també retarda el procés de formació de fibres del pèptid Aβ in vitro i redueix l'acumulació de dipòsits amiloides al cervell dels animals amb la malaltia.

La doble via del pèptid Aβ i la proteïna tau

La majoria d'estudis sobre Alzheimer busquen dianes farmacològiques relacionades amb un procés concret implicat en la malaltia. Com a element d'innovació, en canvi, aquest treball estudia la via de senyalització de la reelina -un potenciador sinàptic i de la cognició- que també regula la proteïna precursora de l'amiloide (APP) i la proteïna tau, que són dues proteïnes implicades en processos bàsics de la malaltia d'Alzheimer.

Els pèptids més tòxics en la malaltia d'Alzheimer

Els experts també descriuen de quina manera la reelina és capaç d'interaccionar in vitro i reduir la toxicitat del pèptid Aβ42, que té una alta tendència a la formació de fibres i l'agregació en plaques senils. «La interacció de la reelina amb els pèptids Aβ42, considerats els més tòxics en l'Alzheimer segons les hipòtesis actuals, no s'havia descrit fins ara en cap estudi científic. Aquest treball mostra per primer cop que la toxicitat dels pèptids Aβ42 sobre neurones disminueix en presència de reelina», expliquen els autors. 

El treball in vitro ha permès demostrar que la reelina interacciona amb Aβ42 i endarrereix la formació de fibres. Aquests resultats in vitro s'han reproduït en un model de ratolí d'Alzheimer en què s'ha observat que la reelina també disminueix la formació de plaques d'amiloide. El treball constata per primera vegada un efecte neuroprotector de la reelina en malalties neurodegeneratives, que es demostra in vivo en models de laboratori, i a més, aporta una hipòtesi explicativa sobre aquesta acció protectora.

(Notícia provinent de la nota de premsa elaborada per la UB)

Article de referencia:

Lluís Pujadas, Daniela Rossi, Rosa Andrés, Cátia M. Teixeira, Bernat Serra-Vidal, Antoni Parcerisas, Rafael Maldonado, Ernest Giralt, Natàlia Carulla i Eduardo Soriano (2014), " Reelin delays amyloid-beta fibril formation and rescues cognitive deficits in a model of Alzheimer's disease", Nature Communications,  5, 3443, doi:10.1038/ncomms4443.