Malgrat l’existència de proves que estableixen una relació directa entre la producció d’alumini i l’aparició del càncer de bufeta i de pulmó, el risc a patir càncer en la indústria de producció secundària d’alumini ha estat poc investigada. A partir d’un informe d’un sindicat i dels veïns de la planta de foneria secundària d’alumini de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès, Barcelona), el Centre d’investigació en Salut Laboral (CiSAL) de la Universitat Pompeu Fabra va iniciar l’any 2010 un estudi retrospectiu de la població per analitzar el risc de patir càncer entre els treballadors de la planta.

Consol Serra, actual directora del Centre d’investigació en Salut Laboral, ha liderat l’estudi que revela una incidència superior de càncer de bufeta en els treballadors de la fàbrica AGMA, una planta de foneria secundària d’alumini situada en el municipi de Santa Margarida i els Monjos. Dels 98 homes que formaven l’estudi (les dones van ser excloses perquè no formaven part de la població de risc), 31 van morir durant el període de seguiment (1990-2011), 16 d’ells, de càncer. La mortalitat per càncer de bufeta urinària ha estat 6 cops superior a la resta de la població, i la seva incidència, 3 cops superior. La incidència i mortalitat dels càncer de pròstata i pulmó no han revelat increments significatius.

Malgrat el 70% dels treballadors fumava, el consum del tabac no explica l’elevada taxa de mortalitat deguda al càncer de bufeta. Els treballadors de la fàbrica asseguren haver estat exposats a altes temperatures, gasos, vapors, olis, productes de combustió i benzina, a més d’inhalar pols metàl·lica, silici, potassi, magnesi, manganès, coure, ferro o titani, sent totes aquestes substàncies possibles contribuents al desenvolupament del càncer.

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer de bufeta és un dels càncers ocupacionals més freqüents. S’ha calculat que aproximadament un de cada quatre casos es deu a l’exposició ocupacional a químics causants de càncer.“No sabem bé quins han estat els agents químics concrets que poden explicar aquest increment”, comenta Serra, “però creiem que es deu una barreja de diferents substàncies químiques presents al llarg del procés industrial fins a la foneria de la ferralla d’aluminis”.

En qualsevol cas, els resultats d’aquest estudi relacionen l’activitat de foneries secundàries d’alumini amb el risc de patir càncer de bufeta, tot i que és important seguir investigant aquesta associació.

Treball de referència: Anastasia Maltseva, Consol Serra, Manolis Kogevinas. Cancer risk among workers of a secondary aluminium smelter. Occupational Medicine, Maig 2016. doi:10.1093/occmed/kqw054