Ernst Fehr, professor de la UBS International Center of Economics in Society i del Departament d’Economia de la Universitat de Zurich, va pronunciar la Lliçó d’Economia 2015-2016, sota el títol “Degustibus est disputandum - The Emerging Science of Preference Formation”, que es va centrar en com es configuren les preferències individuals i socials  i com aquestes poden influir en l’economia.

L’acte, que va obrir oficialment el curs 2015-2016 de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresals, va tenir lloc el 7 d’octubre, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella, presidit per Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat.

Va comptar amb la presència de Rosmarie Nagel, professora del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, que va fer una presentació del ponent, i de José Luis Urbieta, director general de Unitats de Suport i CFO del Grupo Esteve, entitat col·laboradora de la Lliçó d’Economia d’enguany.

Walter Garcia-Fontes, en les seves paraules de benvinguda, va assenyalar que, en el marc del curs en què la UPF celebra el seu 25è aniversari, la lliçó d’Economia arribava a la seva 26a. edició (la primera lliçó es va impartir l’any 1990, el mateix any que es va fundar la Universitat).

“Promoure el talent  i utilitzar els recursos dels quals disposem de la millor manera possible és el principal repte que tenim”, va afirmar el degà, alhora que va recordar el gran nivell existent en la docència, que imparteixen professors destacats escala mundial en les seves respectives àrees.

Seguidament, la professora Rose Marie Nagel va fer una presentació del ponent, del qual va destacar els seus diferents vessants com a acadèmic i neuroeconomista, expert en economia experimental i del comportament (amb una àmplia tasca dedicada a experiments de camp) i autor de la teoria de la formació de les preferències socials.

Lliçó d'Economia

Enrst Ferh, a l'inici de la Lliçó d'Economia, va assenyalar que, en base a les diferents recerques que ha fet, està demostrat que les preferències socials i l’assumpció de risc es conformen en bona mesura a causa de factors socials i econòmics. I aquests factors es poden veure afectats per aspectes com ara la cultura empresarial, l’educació, els conflictes ètnics, els preus dels actius, etc.

El professor de la Universitat de Zurich va recalcar que si aquestes preferències són endògenes, poden i han de ser objecte de les polítiques econòmiques i socials. Al mateix, temps, preguntant-se sobre la possibilitat de promoure que l’ésser humà tingui conductes socials més positives, va afirmar: “Jo crec que és possible, i això comporta moltes conseqüències en les decisions polítiques”.

Al llarg de la seva ponència, Ernst Ferh va exposar diferents visions des dels àmbits de l’economia i la sociologia. Va argumentar sobre el debat que hi ha al volant de si les preferències són estables, com donen per suposat molts economistes, o de si estan conformades per la societat (aquesta segona opció és la que ell defensa); va parlar de com la societat modela les preferències de les persones; de com els preus dels actius globals afecten les preferències de risc; o de la manera com la cultura empresarial pot afectar l’honestedat d’un col·lectiu.

Al llarg de la seva exposició, el professor Fehr va enriquir els seus arguments explicant diverses recerques de laboratori que ha portat a terme el seu equip o d’altres companys de professió, en les quals ha quedat demostrat que la sensació de por i la percepció d’incertesa sobre el futur són aspectes de vegades més importants que els fets objectius que desencadenen aquests temors.

Un experiment que es va fer amb banquers, per mesurar la relació entre la identitat professional i la deshonestedat; un altre sobre com els auges o caigudes del mercat de valors influeixen en els riscos que prenen els operadors, o un tercer centrat en com l’impacte de la catàstrofe nuclear de Txernòbil va influir en les preferències econòmiques i polítiques, en són alguns exemples.

Ernst Fehr, al final de la seva intervenció, va emfasitzar que tot aquest àmbit requereix que sigui més estudiat del que ho és ara: “L’estudi de com la societat i la biologia afecten les preferències humanes pot ser una de les pròximes fronteres més emocionants de l’economia”, va assegurar.

Experimentalista i expert en economia del comportament

Ernest Fehr és professor de Microeconomia i Economia Experimental a la Universitat de Zurich des de 1994. Ha estat director de l'Institut de Recerca Empírica en Economia i cap del Departament d'Economia de la mateixa universitat. També ha impartit docència a la Universitat de Nova York i a l'Institut de Tecnologia de Massachussetts.

La seva recerca se centra en els patrons immediats i els origens evolutius de l'altruisme humà i la interacció entre les preferències socials, les normes socials i les interaccions estratègiques. Té nombroses publicacions en revistes internacionals de referència com Science, Nature o Neuron, entre d'altres.

Informació relacionada:

La conferència es basa en els articles publicats a les revistes The Economic Journal, Nature i American Economic Review

Galeria d'imatges de l'acte publicada a Flikr