Consol Serra Pujades és doctora en Medicina, especialista en Medicina del Treball i en Medicina Preventiva i Salut Pública. Actualment és  cap del Servei de Salut laboral de Parc de Salut Mar de Barcelona, professora associada del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, investigadora i cap d'Estudis de la Unitat Docent de Medicina del Treball "Mateu Orfila-UPF", integrada al Centre d'Investigació en Salut Laboral de la UPF (CISAL).

El Servei de Salut Laboral del Parc Salut Mar i el Centre d'Investigació en Salut Laboral de la UPF van organitzar el passat 19 de juny la 20a. Jornada de Prevenció de Riscos Laborals en l'Àmbit Sanitari, amb el títol   Envelliment, treball i salut: conceptes antagònics? Més anys, millors condicions: la salut laboral del segle XXI.

- Envelliment, treball i salut, són conceptes antagònics?

Envellir de forma saludable va molt més enllà d'un desig individual, és una necessitat col·lectiva. Amb l'edat, unes capacitats milloren i altres empitjoren, i és ben conegut que com més anys treballem, més anys vivim. Que no hi hagi antagonisme depèn de tots: unes condicions de treball raonablement bones i un entorn de treball saludable, aprendre a gestionar la pròpia salut, abordar bé els casos de treballadors amb problemes de salut i aprofitar el potencial dels més grans. En definitiva: cultura i especialistes ben preparats.

- Una nova llei està a punt d'entrar en el Parlament, la Llei de Mútues, que introduirà modificacions en la Llei de Seguretat Social, quines conseqüències professionals es derivaran d'aquesta nova regulació?

La nova Llei dóna major capacitat a les mútues en la gestió que ja fan de la incapacitat temporal (IT). Concretament, si s'aprova l'actual projecte de llei, podran actuar des del primer dia de la IT, tant en la seva gestió clínica, si el pacient dóna el seu consentiment, avançant proves, intervencions i altres tractaments, que a més es podran realitzar en els seus centres assistencials, com accedir a la història clínica del pacient i coordinar-se millor amb el metge del sistema públic de salut.

- Suposarà aquesta disposició un estalvi per al sistema?

Aquest és l'objectiu principal de la reforma de la llei i és evident que si s'aconsegueix reduir la durada dels episodis d'IT això suposarà un estalvi econòmic molt important. Però la qüestió rellevant és si aquesta reducció s'aconsegueix corregint determinades deficiències de l'actual sistema de salut (llistes d'espera, etc.) i aprofitant millor els recursos assistencials existents de les mútues, o bé es converteix tan sols en un control del mal anomenat absentisme i a expenses de la salut del treballador.

- Dit d'altra manera, aconseguirà la nova regulació acomplir els seus propòsits:  combatre l'absentisme, millorar la salut dels treballadors i prevenir els riscos laborals?

Hi ha evidència que els programes de suport al retorn al treball després d'una IT són efectius en reduir la IT i estalviar costos, millorant la salut dels treballadors, beneficiant l'empresa, no només econòmicament, i en definitiva a la societat. No n'hi ha prou amb les mútues, cal un esforç compartit també amb el sistema públic de salut, els serveis de prevenció de les empreses i l'administració. Promoure el retorn al treball implica fer una bona gestió de casos,  millorar les condicions de treball, també les psicosocials, i procurar adaptacions.

- Quin és el posicionament dels metges especialitzats en medicina del treball davant aquesta nova legislació?

La medicina del treball, i la infermeria del treball, són claus en aquest escenari. Aquests especialistes estan específicament preparats per avaluar aquest binomi que és la salut i el treball. Els metges del treball són clínics que valoren si un problema de salut ha estat causat pel treball i què cal evitar o reduir per tal que no torni a fer mal, i també si una persona amb un problema de salut està o no capacitada per seguir treballant i en quines condicions. I aquesta funció és essencial en la gestió de la IT.

-  Com és l'especialització en medicina del treball al nostre país?

La formació d'especialistes en medicina, i d'infermeria, del treball ha canviat molt en els darrers deu anys. S'ha professionalitzat i ara, com la resta d'especialitats, els residents es formen en unitats docents especialitzades, són considerats professionals en formació i cobren un sou durant el MIR/EIR. Això representa una millora molt important i sobretot una gran oportunitat per formar bons especialistes que responguin adequadament a les necessitats d'un món del treball per naturalesa canviant.

- Per què, en la darrera convocatòria MIR,  a Catalunya no hi ha places per a especialitzar-se en Medicina del Treball?

El finançament de les places MIR de medicina del treball a Espanya procedeix sobretot i de forma variable de l'Administració de Salut (com la resta d'especialitats mèdiques) i les mútues. A Catalunya, les mútues han contractat la gran majoria de residents, però des de 2011 han anat reduint l'oferta a tot Espanya. Des de 2013, a Catalunya l'oferta de residents MIR en medicina del treball s'ha reduït a zero, i no tenim nous residents des de fa dos anys, ni tampoc n'hi haurà al 2015. Aquesta situació és excepcional a l'Estat espanyol. Per a la infermeria, no hi ha hagut mai cap plaça EIR a casa nostra, a diferència d'altres Comunitats Autònomes.

- Com afectarà la manca d'oferta formativa atès el nou marc legal d'aprovació imminent?

És difícil de preveure, però està clar que sense especialistes ben formats de medicina i infermeria del treball aquesta reforma del marc legal coixeja . Afavorir que una persona retorni a la seva feina habitual després d'una IT requereix una bona avaluació de la seva capacitat de treball en relació a la salut i actuacions efectives per reduir el temps de baixa. De fet, el perllongament innecessari, si no es prenen mesures encertades, no és bo per a ningú, començant pel treballador.

- Com s'han vist afectats els indicadors de salut laboral arrel de la crisi econòmica?

Principalment, fins ara, en una reducció dels recursos destinats a la prevenció a les empreses i les administracions, entre les quals estan de manera molt significativa les mútues que ara es reformen. També, en una reducció de la incidència i durada de les baixes per incapacitats temporals, el que pot estar produint un increment del  presentisme (anar a treballar estant malalts). Al nostre grup estem estudiant aquests efectes.

El Centre d'Investigació en Salut Laboral (CISAL-UPF) és un centre reconegut -acadèmicament, professionalment i socialment- per la producció i la transferència de coneixement útil per millorar la salut dels treballadors. Des de CISAL es coordina la Unitat Docent de Medicina del Treball Mateu Orfila amb la missió de contribuir a la formació d'excel·lència de metges especialistes en Medicina del Treball a Catalunya i Espanya.