Quina és la situació actual del model energètic i de consum que tenim? Cal continuar creixent de manera il·limitada? Les energies renovables són la solució? Quins canvis farien falta per poder caminar cap a un model sostenible i equitatiu? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van centrar la XIX Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, organitzada conjuntament per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch.

La jornada, moderada per tres estudiants de la Facultat, va tenir lloc el 8 de febrer, al matí, a l’auditori del campus de la Ciutadella, que es va omplir d’un públic jove pendent d’escoltar les intervencions de dues investigadores i un investigador, que des de la seva expertesa van analitzar les claus de la transició energètica i dels reptes que hem d’afrontar. Una intervenció inicial de cada ponent, un debat al voltant de les preguntes dels moderadors i una part final amb les preguntes del públic, van estructurar la sessió.

Ferriol Sòria: “El que passa aquests dies a les carreteres, amb la tractorada, i el problema agrari, no és aliè al tema que tractarem a la Jornada”

Els ponents van ser Mar Reguant, investigadora ICREA de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE) i professora afiliada de la Barcelona School of Economics (BSE); Marta Conde, investigadora Marie Sklodowska Curie a l’Institute of Environmental Science and Technology (ICTA-UAB) i també vinculada al al Centre for Social Responsibility in Mining (CSRM) i al Sustainable Minerals Institute (SMI) de la Universitat de Queensland d’Austràlia, i Diego Andreucci, investigador postdoctoral al Political Ecology Lab del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona.

Abel Escribà-Folch, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va obrir la trobada, donant les gràcies a tots els que fan possible aquesta col·laboració de les dues institucions des de l’any 2006 al voltant de qüestions candents de l’actualitat, i especialment va agrair als tres estudiants de la Facultat tota la seva feina prèvia de preparació del debat. Seguidament, Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch, va deixar clar que “el que passa aquests dies a les carreteres, amb la tractorada, i el problema agrari, no és aliè al tema que tractarem a la Jornada”.

Mar Reguant va centrar la seva intervenció en el repte de la transició energètica i com el podem gestionar. Va deixar palès que tenim un problema real amb el canvi climàtic: “Ja és una realitat que ens afecta a tots ara i aquí, i no als nostres nets, com sovint es deia”, i que comporta problemes greus de pobresa energètica, salut i contaminació. Per a ella, hi ha consens que hem de reduir dràsticament els gasos d’efecte hivernacle, però no ho fem prou, i tones i tones d’aquests gasos es continuen acumulant a l’atmosfera.

"Ens agradi o no, haurem de canviar el nostre model de consum, de producció energètica i de model urbanístic"

Creu que “no sols hem de fer les coses millor, sinó que les hem de canviar completament, fer-ho diferent de la nit al dia”. I com podem construir aquesta alternativa, necessària per a tothom? Proposa activar un seguit de mesures i accions, entre les quals les energies renovables hi tenen un paper (“molta gent les vol implantar encara que no els importi el canvi climàtic, perquè ara surten més a compte econòmicament”)  Però sobretot va emfasitzar que cal replantejar moltes coses: “Ens agradi o no, haurem de canviar el nostre model de consum, de producció energètica i de model urbanístic”.

Diego Andreucci va parlar del “Colonialisme energètic i extractivisme verd”, una intervenció centrada en la tesi que els plans de transició energètica dominants reforcen el caràcter insostenible i colonial del capitalisme fòssil. L’investigador planteja que els plans de descarbonització molt sovint “són la resposta que serveix per salvar el capitalisme de la crisi climàtica, més que no pas el propi planeta”. Es tracta de “plans d’inversió de grans energètiques que volen reduir la seva dependència dels combustibles fòssils”, en un context en què hi ha una tendència a despolititzar la transició energètica i a plantejar-lo com un problema exclusivament tècnic.

“Necessitem superar l’extractivisme energètic, plantejar un horitzó de decreixement ecosocialista i un escenari de descarbonització que no sigui aliè a la descolonització"

Aquest escenari implica que “les renovables d’escala industrial estan canviant profundament la geografia de l’energia, i augmentant l’ocupació de la terra”. A més, això es barreja amb l’”extractivisme verd” de diferents matèries primeres (el liti o el níquel, per exemple), amb greus impactes socioeconòmics en zones desafavorides. I què podem fer davant d’aquest panorama? Per a Andreucci, cal apostar per reduir  l’extracció i la lògica colonial del capitalisme: “Necessitem superar l’extractivisme energètic, plantejar un horitzó de decreixement ecosocialista i un escenari de descarbonització que no sigui aliè a la descolonització”.

Justament aquest escenari de decreixement apuntat per Diego Andreucci va ser un dels punts principals de la intervenció de Marta Conde, centrada en el “Creixement verd versus decreixement”. Per a la investigadora de l’ICTA-UAB, actualment hi ha una sèrie d’elements plantejats com la solució a la crisi ecosocial, però que no ajuden precisament a posar-hi remei: en primer lloc, el creixement verd (economia circular, renovables, etc.) enfocat com una manera de poder continuar augmentant la productivitat i el PIB sense aturador. En segon lloc, el “desacoblament econòmic” respecte a materials i emissions, que no és factible; en tercer lloc, l’ús de la tecnologia, que es creu que és suficient per capturar el CO2; i finalment, l’eficiència energètica, per la qual aposten la majoria dels plans nacionals, que proposen utilitzar menys energia per fer la mateixa activitat, però que sovint provoquen un efecte “rebot”, en què els guanys en eficiència reverteixen en més consum.

“Cal sortir del pensament que l’augment del PIB és l’objectiu de la nostra societat. Fa falta un canvi de mentalitat i de manera de pensar col·lectiva"

Davant d’aquesta situació, Marta Conde aposta per una reducció dràstica del consum d’energia i materials, per poder créixer de manera equitativa, justa i no autoritària. “Cal sortir del pensament que l’augment del PIB és l’objectiu de la nostra societat. Fa falta un canvi de mentalitat i de manera de pensar col·lectiva”. Algunes de les mesures que proposa són un canvi d’organització política i econòmica; centrar les decisions polítiques en la vida, la cura, les persones i la natura, i reconèixer i donar espai a altres maneres de viure, d’aprendre, de pensar i de fer ciència.

La part final de la jornada va consistir en diverses qüestions plantejades pels estudiants moderadors, debatudes pels ponents, i en un seguit de preguntes del públic assistent. Alguns dels temes plantejats van ser com aconseguir una societat més justa i ecològica que inclogui el sud global, com es pot afrontar el vessant més polític d’aquest repte, en què hi ha una tensió entre l’acció política i governamental i la societat; o si les institucions actuals tenen les eines necessàries per aplicar aquestes polítiques públiques i per rebre les respostes socials que puguin tenir.