Maria Luïsa Pachán ha fet dues donacions al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF, i aquest any farà la tercera. Malgrat no dedicar-s’hi, és una apassionada de la biomedicina i intenta col·laborar sovint.

Durant la seva visita al Departament, hem parlat amb ella per saber quines són les motivacions que la porten a ajudar a través d’aquestes donacions.

- Què la va portar a fer una donació al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF?

La ciència és la meva vocació frustrada: quan era jove, per dedicar-te a la recerca havies de marxar als Estats Units i, per motius personals, no vaig poder. Però sempre m’ha agradat estar al dia dels avenços científics. Una amiga meva em va comentar que un familiar seu treballava al Departament i me’l va presentar. Vaig veure les coses que es fan aquí, em van ensenyar com duien a terme, en uns minuts, processos que abans requerien mesos. Volia col·laborar amb això, amb aquests descobriments.

- Ha fet ja dues donacions a la nostra universitat, i aquest desembre en farà una tercera. Espera algun resultat concret d’aquestes aportacions?

En la meva primera donació em feia il·lusió ajudar a algú que estigués realitzant el seu doctorat i que li faltessin mitjans econòmics per poder finalitzar-ho. Volia que la meva donació fos com una beca per a aquella persona. Ara mateix, sóc conscient que potser es necessita maquinària per avançar i que la meva aportació no anirà a parar directament a una persona, però el material que se n’obtingui ajudarà a molts científics, entre ells segurament, més d’un estudiant de doctorat.

- Col·labora amb algun altre projecte o institució?

I tant! Metges Sense Fronteres, UNICEF, la Creu Roja, la Fundació Tècnica i Humanisme... Puntualment col·laboro amb campanyes de crowdfunding i cada any participo a La Marató de TV3. Cadascú col·labora com pot. Tinc amics que són de Metges Sense Fronteres i en les seves vacances se’n van a l’Àfrica a operar. Jo això no ho puc fer, així que intento ajudar d’una altra manera.

- Hi ha alguna àrea científica en concret que li agradaria fomentar?

Hi ha molts àmbits de la recerca, però a mi m’agrada l’àrea de la biomedicina i la salut. Ho veig molt positiu i directe per a la societat en general, i trobo que té un seguiment molt continu al llarg dels anys.

- Per què creu que és important impulsar la ciència?

Penso que el progrés del món depèn dels avenços científics. Els països que inverteixen en recerca són els que més progressen, els governs que no vegin això són cecs. Al cap i a la fi, els resultats obtinguts amb la recerca s’acabaran aplicant a tot: indústria, farmàcia, tecnologia, medicina...

- Creu que s’hauria d’incentivar més el mecenatge al nostre país?

Sí. Sé que l’estat està començant a fomentar la inversió en recerca, amb l’augment de la proporció dels impostos destinada a ciència, però encara no estem al nivell d’altres països on sempre hi ha hagut tradició.

Per altra banda, trobo que falta informació envers el mecenatge, les grans empreses gaudeixen de moltes avantatges fiscals per donar, però falta que se n’assabentin. Cal informar més a les persones per a què sàpiguen que elles també poden obtenir un benefici realitzant bones accions.

- Com valora la situació d’investigació del país?

Molt millor del que es comenta. No hem de ser negatius, hi ha coses molt dolentes i molt mal fetes, i crec que la ciència no està entre les pitjors. Evidentment, sempre es pot millorar, però trobo que ja ho ha començat a fer.

- Creus que l’escola influeix en la vocació científica?

Segur. La curiositat està dins de cada persona, però quan ets jove necessites algú que et guiï, un referent. A l’escola hi passes moltes hores, crec que és molt important que hi hagi professors que sàpiguen estimular qualitats que semblin menys pragmàtiques però que també són importants. L’escola pot incentivar aquesta curiositat present a tots els científics.

- Què opina de la divulgació que se’n fa de la recerca? Creu que la investigació actual és prou propera al ciutadà corrent?

Crec que la comunicació científica ha millorat, però no sé si és perquè a l’estar més posada en aquest món me n’assabento més. On clarament he vist un canvi és a la televisió: surten més investigadors, alguns perquè són mediàtics, però també està bé, no ho trobo malament. La televisió té molta audiència i, per tant, molt poder. A l’hora de recaptar és una eina molt potent. També s’ha de cuidar el sensacionalisme a l’hora de divulgar la ciència... Trobo que les persones poden sentir-se enganyades quan no se’ls diu tota la veritat. Com a tots els àmbits, s’ha d’anar amb compte de no treure de context la informació que es dóna.