En la darrera convocatòria dels ajuts Marie Curie dins el nou Programa Marc de la Unió Europea Horizon 2020,  i amb l'objectiu d'afavorir la mobilitat d'investigadors amb experiència al llarg dels seus països membres, han estat adjudicats sis ajuts per impulsar la recerca d'investigadors que s'incorporaran a diversos departaments de la Universitat Pompeu Fabra. Tres d'ells s'incorporaran al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), i els altres tres, als departaments de Dret, Ciències Polítiques i Socials (DPIS) i Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), respectivament.

Paul Fouad Bou-Habib, amb la supervisió d' Andrew David Williams, investigador ICREA de Filosofia del Dret al Departament de Dret, durà a terme el projecte " Ètica i envelliment" amb la col·laboració de Gosta Esping Andersen, director Grup de Recerca en Sociologia i Demografia (DEMOSOC) . Aquest treball interdisciplinari es proposa fer una anàlisi exhaustiva del desafiament ètic que planteja l'envelliment de la població pel qual la Unió Europea necessita una guia capaç d'aportar un enfocament estratègic global i alhora ètic.

John Palmer, amb la supervisió de Ricard Zapata Barrero, director del Grup Interdisciplinari de Recerca sobre Immigració (GRITIM), durà a terme el projecte " Segregació de l'immigrant en espai i per activitat: patrons espai-temporals d'assimilació  i de separació a Barcelona (IASS)". Una recerca que busca estudiar la vida de les persones immigrants a Barcelona i que se centra en l'ús de l'espai i el temps com a manera d'arribar a entendre el procés d'assimilació i les barreres que aquest col·lectiu té en la inclusió social i econòmica.

Roser Corominas, amb la supervisió de Luis Alberto Pérez Jurado , cap de la Unitat de Recerca en Genètica  durà a terme el treball " Caracterització dels síndromes d'aneusomia recíproca 7q11.23:  del pacient a les vies funcionals, i a l'inrevés (7DUP)", amb l'objectiu és recopilar i caracteritzar un grup gran de pacients amb aquesta afecció i la manca de dades quantitatives i computacionals en models animals que han impedit identificar les vies moleculars que participen en aquest tipus de trastorns.

Tres projectes de neurociències han estat seleccionats en aquesta convocatòria

Tots tres pertanyen a l'àrea d'expertesa de Gustavo Deco, professor ICREA del DTIC i director del Centre de Cognició i Cervell, que serà el supervisor dels projectes escollits per rebre finançament en el marc d'Horizon 2020:

Hahn Gerald, durà a terme el projecte: "Com la xarxa neuronal dinàmica modela la consciència (CONSBRAIN)", una recerca interdisciplinària que mitjançant l'ús dels models computacionals estudiarà la dinàmica cerebral subjacent en la funció cerebral específica de la consciència. En aquest projecte es proposa investigar les diferències en la dinàmica neuronal entre els estats cerebrals conscients i inconscients. Els resultats donaran noves perspectives teòriques sobre com les interaccions neuronals a escala de tot un cervell són indicadores de la consciència i l'experiència conscient.

Matthieu Gilson, treballarà en el projecte:" Xarxes biològiques neuronals: de l'estructura a la funció (NeuArc2Fun)",  una recerca entre la neurociència tèorica i experimental que investigarà com es processa la informació en les xarxes neuronals a través dels potencials d'acció. L'objectiu principal és desenvolupar un model de xarxa neuronal recurrent que uneixi estructura i funció. Aquest enfocament permetrà tenir un model per a fer prediccions de connectivitat de cada component. En un grau més ampli, aquest projecte podrà ser útil per a les aplicacions que involucren descodificació de la informació i la interacció amb el cervell, per exemple, pròtesis neurals i interfícies cervell-màquina.

Ignasi Cos, treballarà en el projecte QTMODEM: " Control motor quantitatiu per a la presa de decisions". L'objectiu general d'aquest projecte és proporcionar un marc teòric que abasta la motivació, la teoria del control motor i el control motor en la presa de decisions, per tal de veure, per exemple,  com aquests principis queden alterats en la malaltia de Parkinson, una afecció en què tres dels principals símptomes motors bradicinèsia, acinèsia i hipocinèsia són consistents amb una menor dinamització motora, la qual cosa revela la relació existent entre motivació i moviment, suggerint fortament que la malaltia de Parkinson podria ser revisada com a trastorn de la motivació.

Altres e-notícies relacionades:

La UPF aconsegueix vuit ajuts Marie Curie

Set investigadors més han aconseguit un ajut Marie Curie de la Unió Europea