En els darrers 50 anys, la ciència ha adquirit un caire filosòfic, arribant a plantejar dilemes morals i transcendint més enllà del territori de l'anàlisi purament científic; ens ha donat una nova visió de la nostra existència, dels nostres orígens i de la capacitat humana per transformar allò que ens envolta.

Aquest plantejament, menys proper a la ciència ficció del que podríem pensar, fa que diversos investigadors vinculats a la UPF participin en el cicle de conferències "Ciència al nadal" que proposa una sèrie de qüestions de caire científic obertes al públic general. Aquests debats sorgeixen de la necessitat d'integrar l'actualitat en matèria de ciència com a part essencial de la nostra cultura.

El cicle "Ciència al nadal", que compta amb la col·laboració de la Fundació Botín, se celebrarà el dia 23 de desembre a les 18.00 hores, aquest any canviant d'emplaçament i situant-se a l'auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

"Del formiguer al test de Turing: és possible la màquina conscient?"

Tot fent un repàs històric pels intents de l'home de crear una màquina amb capacitat de raonament, l'investigador Ricard Solé planteja la possibilitat de comprendre l'origen i la naturalesa de l'experiència conscient a partir dels avenços tecnològics actuals.

Ricard Solé és investigador ICREA, cap del grup de recerca Complex Systems Lab del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i membre del Council of the European Complex Systems Society. L'any 2012 va rebre una beca d'investigació del Consell Europeu de Recerca.

"Orígens del pensament simbòlic humà: eines, ornaments i llenguatge"

Al llarg del registre fòssil, trobem evidències de fabricació d'eines progressivament més complexes, d'art no figuratiu i d'ornaments personals en espècies anteriors a la nostra, com els neandertals. Carles Lalueza Fox proposa un viatge a través del pensament simbòlic humà i qüestiona el plantejament que l' autoconsciència és una característica exculsiva de la nostra espècie.

Carles Lalueza Fox és cap del Laboratori de Recerca en Paleogenòmica de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i investigador CSIC.

" El cervell en xarxa: què ens diu el connectoma humà sobre la consciència? "

L'investigador Gustavo Deco veu un gran potencial en les noves eines tecnològiques de recerca per investigar l'estructura i organització funcional del cervell humà, l'arquitectura del qual es pot representar mitjançant una xarxa: el connectoma. A partir d'aquests coneixements podríem arribar quantificar la base neuronal de la consciència.

Gustavo Deco  és professor de recerca ICREA i director del Centre de Cognició i Cervell del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.