Un treball determina què passa a nivell neuronal quan una decisió es posposa per a més endavant
Un nou treball de l'equip de Gustavo Deco en col·laboració amb experts de reconegut prestigi internacional, aprofundeix en la presa de decisions, investigant ara quines són les bases neuronals, quins factors intervenen quan una decisió es posposa per a més endavant.
En la vida quotidiana, freqüentment les decisions a prendre es posposen fins a un determinant moment. Per exemple, sovint ens resulta difícil decidir què demanar per dinar en un restaurant fins que el cambrer no ens ho pregunta, tot i que sabem perfectament el que està en el menú.
Davant el dubte, posposar les decisions potser avantatjós, sobretot quan no s'està del tot segur, perquè proporciona més temps per trobar la resposta correcta. Aquest fenomen els experts l'anomenen " presa de decisió posposada", tema sobre el qual hi ha dos grans teories, la primera sosté que en tot moment la informació és manté constant i una segona teoria que afirma que el nivell d'informació varia.
Per entendre els principis d'aquest fenomen s'ha fet una recerca experimental per estudiar les dinàmiques que intervenen en el moment immediatament anterior a la presa de decisions. El treball s'ha publicat el 27 de juny, a l'edició en línia dels Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i Marina Martínez-García investigadora del grup de recerca en Neurociència Computacional (GRNC), n'és la primera signant. Han participat conjuntament en el treball els prestigiosos neurocientífics Edmund T. Rolls i Ranulfo Romo, col·laboradors habituals de Gustavo Deco, director del GRNC, així com de la Unitat de Cognició i Cervell i investigador ICREA del DTIC a la UPF, tots ells coautors de l'article.
La demora en la decisió és fonamental per millorar el rendiment
La fase experimental la va desenvolupar l'equip de Ranulfo Romo amb l'experiència d'aplicar dos estímuls vibràtils tàctils separats en el tems a la polpa del dit. Va enregistrar la resposta neuronal corresponent a aquest paradigma al cap de tres segons. Aquests experiments van suggerir que hi havia un període de demora en la decisió a prendre que resultava fonamental per millorar el rendiment general.
A partir d'aquí, es va mesurar l'activitat neuronal en el moment en què les xarxes neuronals tenien el seu abast tota la informació, i també en el moment en què es prenia la decisió.
Els resultats revelen que mentre el 95 % de les neurones no mantenen la informació en la fase de deliberació prèvia a la decisió, hi ha un petit grup de neurones, un el 5% del total, que sí la mantenen durant tot el període de temps.
Això dona suport a la idea que la informació no es manté constant sinó que varia al llarg del temps, però en realitat diferents grups de neurones representen les dues teories proposades. En definitiva, la diferència entre els dos models rau en el tipus de connexió que estableixen els grups de neurones que conformen el sistema.
Segons Marina Martínez-García : "s'estableix una mena de competitivitat entre diferents grups de neurones de la xarxa, en què unes representen la presa de la decisió inicial, que pot ser modificada per un segon estímul, el resultat del qual intervé en la decisió final". A més, "com el model és realista, conforme a dades reals, el model desenvolupat permet fer prediccions dels processos cerebrals relacionats amb la dinàmica de la informació i la memòria", ha afegit l'autora.
Treball de referència:
Marina Martínez-García, Edmund T. Rolls, Gustavo Deco, i Ranulfo Romo, " Neural and computational mechanisms of postponed decisions", PNAS www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1108137108.
Altres e-notícies relacionades:
En la presa de decisions, una mateixa neurona adopta diverses funcions
Un estudi revela l'efecte de l'adaptació neuronal en la presa de decisions