Quan naixen, els nadons tenen la capacitat d'aprendre qualsevol llengua del món i poden distingir-hi tots els sons que les formen (diferències fonètiques). Però cap a finals del primer any de vida, comencen a establir categories dels sons percebuts, creant un espai cognitiu i perceptiu més concret i, al mateix temps, reduint l'habilitat d'aprendre altres coses.

Aquesta és una de les idees en què es basa l'estudi publicat ara al Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) en el qual han participat Núria Sebastián,  cap de la Unitat i Salvador Soto-Faraco, investigador ICREA, de la nova Unitat de Cognició i Cervell de la UPF;  sota la direcció de l'investigador Ferran Pons, del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia UB. 

L'estudi, de títol « Narrowing of intersensory speech perception in infancy» compta amb la participació de David J. Lewkowicz (Forida Atlantic University, Estats Units), i dels laboratoris de l'Hospital Sant Joan de Déu. La recerca s'emmarca dins del projecte Brainglot-CONSOLIDER sobre neurociència cognitiva, i s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració de pares que han facilitat la participació dels seus nadons en l'estudi: en concret, una mostra de nadons d'ambient monolingüe de Barcelona (24 nadons de 6 mesos i 24 d'11 mesos) i altres 24 nadons de 6 mesos i 16 d'11 mesos de Florida (Estats Units).

Cada llengua té uns sons o fonemes que li són particulars. Quan naixem, el nostre cervell està obert a tots aquests sons i a l'habilitat de percebre'ls, aprendre'ls i de pronunciar-los. Tradicionalment, el procés d'aprenentatge s'havia entès com una ampliació de la suma de les habilitats. Més recentment, molts científics defensen la hipòtesi de l'aprenentatge com a resultat d'una reestructuració o delimitació de l'espai perceptiu («narrowing»), que seria un comú denominador en l'evolució global del desenvolupament cognitiu.

"Fa uns anys varem mostrar que els nadons, tant sols veient les cares parlant, eren capaços de distinguir durant els primers mesos de vida si els parlaven en francès o en anglès ( Science, 2007). Les dades que aquí presentem són un avenç sobre el coneixement que els éssers humans tenim sobre com combinem la informació, visual i auditiva principalment, per a percebre el món i contribuïm a aprofondir en les capacitats que tenim per percebre i organitzar la informació que ens envolta." explica Núria Sebastian.

Tots naixem amb la capacitat d'aprendre qualsevol cosa i de poder entendre i parlar qualsevol llengua del món. A mida que els nadons estan exposats al seu entorn, hi ha un procés de reorganització perceptiva. En el cas de les llengües, això és una reflex de la influència de la llengua materna en la seva capacitat de captar estímuls auditius. "Aquests resultats també ens mostren com l'experiència específica d'un entorn concret modifica les capacitats inicials i permeten que ens "especialitzem" en els estímuls que ens són més rellevants, per exemple, en els sons de la nostra llengua", comenta Salvador Soto.

Segons les conclusions de l'estudi, amb sis mesos, la resposta dels nadons és «universal», independentment de la seva llengua d'origen. Tots els nadons van ser capaços d'integrar audiovisualment els fonemes de l'anglès (eren capaços de percebre la correspondència o equivalència entre el so de la parla i el seu corresponent gest de la cara al produir-lo) Amb 11 mesos però, el procés de percepció multisensorial d'estímuls ja és diferent, és més selectiu, més semblant al dels adults. Les diferències enfront els fonemes s'aprecien en el grup dels 11 mesos, concretament, en els de Barcelona. Els nadons, que ja tenen més experiència amb la seva llengua, ja no són capaços de percebre la correspondència auditiva i visual  dels fonemes de l'anglès: ja ha començat el procés de reorganització perceptiva o «narrowing».

«Aquest és un resultat lògic perquè per als bebès, el món que els envolta ha de tenir coherència. Això implica també la diferent resposta enfront els diferents sons de la parla que van tenint els nadons durant el primer any de vida», comenta Ferran Pons, que és expert en l'estudi dels mecanismes neurals i cognitius per a l'adquisició i l'ús de diferents idiomes, i del procés de comprensió i parla d'una llengua des del punt de vista de la neurolingüística.