Vés enrere Major efectivitat en el tractament de les arítmies amb energia de radiofreqüència i cateterisme

Major efectivitat en el tractament de les arítmies amb energia de radiofreqüència i cateterisme

Mostra una recerca que prové del Treball de Fi de Grau d'Enginyeria Biomèdica de Sergi Coderch, supervisat per Ana González Suárez i Oscar Camara, investigadors del grup Physense de la Unitat de recerca BCN MedTech, i que va ser finalista als premis Gemma Rossell i Romero 2019. S'ha publicat a la revista International Journal of Hyperthermia.

20.04.2021

Imatge inicial

Un article publicat a la revista International Journal of Hyperthermia proposa un protocol més efectiu per al tractament de les arítmies cardíaques quan s'aplica energia de radiofreqüència en el lloc de l'arítmia per cateterisme. Una recerca que sorgeix del Treball de Fi de Grau d'Enginyeria Biomèdica de Sergi Coderch Navarro, supervisat per Ana González Suárez i Oscar Camara, investigadors del grup Physense de la Unitat de recerca BCN MedTech del Departament de Tecnologies e la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. Sergi Coderch Navarro va defensar el TFG el juliol del 2019 i va ser finalista als premis Gemma Rossell i Romero 2019. Actualment, Ana González Suárez és investigadora postdoctoral al Translational Medical Device Lab (University College Hospital Galway) dins de la National University of Ireland Galway.

Eliminació d'arítmies amb energia de radiofreqüència

L’ablació cardíaca per energia de radiofreqüència és un procediment mínimament invasiu emprat per a l’eliminació d’arítmies. S'introdueix un catèter per una vena o arteria de la cama fins arribar al lloc del cor on està l’arítmia. Aleshores, s’aplica energia per la punta d'un catèter de manera que s’aconsegueix eliminar l’arítmia només per escalfament de la zona. És important tenir en compte que aquest tipus d’energia no provoca cap estimulació nerviosa ni muscular.

Durant la intervenció poden sorgir complicacions clíniques degudes a un escalfament excessiu de la zona a tractar. No hi ha cap sistema a la pràctica clínica per poder-les predir ni detectar

Malgrat que és un tractament mínimament invasiu, durant la intervenció poden ocórrer complicacions clíniques degudes a un escalfament excessiu de la zona a tractar (superant temperatures de 100 ˚C). Actualment no hi ha cap sistema a la pràctica clínica que permeti la predicció i detecció d’aquestes complicacions clíniques i tampoc se sap quin és el protocol òptim d’aplicació de potencia (es a dir, potencia i temps adequat que s’aplica amb el catèter per eliminar l’arítmia) sense provocar l’escalfament excessiu de la zona a tractar.

Les complicacions poden ser importants. Una d'aquestes possibles complicacions són els anomenats “steam pops”, bombolles de gas que es formen dins el teixit cardíac fent que el contingut d’aigua del teixit es transformi en gas. Aquestes bombolles gasoses poden arribar a esclatar, perforant la paret cardíaca i resultant amb la mort del pacient.

Un model matemàtic aporta un nou protocol de tractament més efectiu

Els protocols actuals apliquen potencia baixa (20-30 W) durant temps llarg (45-60 s), però recentment ha sorgit un nou protocol d’aplicació d’energia anomenat high-power in short-duration (HPSD) que aplica potencies molt altes (70-90 W) en temps curts (4-7 s) per veure si és més segur i efectiu, és a dir si és capaç de minimitzar les complicacions clíniques però mantenint la seva eficàcia per a l’eliminació de l’arítmia.

El nou protocol HPSD és més efectiu que els convencionals que s’utilitzen actualment a la pràctica clínica per aconseguir lesions menys profundes però de més amplitud

En el TFG de Coderch Navarro es va plantejar la construcció d’un model matemàtic tridimensional que simulés un catèter comercial emprat en la clínica per tal de comparar la seguretat i eficàcia dels protocols convencionals en front el nou protocol HPSD. "El model s’ha resolt numèricament mitjançant la tècnica del elements finits (FEM, Finite Element Method). Els resultats de les simulacions s’han validat amb estudis experimentals. Un cop validat el model, s’han dut a terme més simulacions per avaluar situacions que no es poden avaluar (o que resulta pràcticament impossible) de forma experimental, com per exemple, tenir en compte diferents posicions del catèter sobre el teixit", explica Coderch Navarro.

I afegeix el primer autor del treball: "Els resultats suggereixen que el nou protocol HPSD és més efectiu que els convencionals que s’utilitzen actualment a la pràctica clínica per aconseguir lesions menys profundes però de més amplitud, que són les òptimes per a l’aïllament de les venes pulmonars i evitar els risc de danyar l’esòfag".

Els autors conclouen que aquest treball és un primer pas que por servir d’orientació als clínics per saber quin és el protocol més adequat,depenent del lloc on es trobi l’arítmia al cor i de l’orientació del catèter més adequada. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, aquest és un treball que ha donat resposta a un dels temes de més actualitat a la pràctica clínica de l’ablació cardíaca per radiofreqüència.

Treball de referència:

Sergi Coderch-Navarro, Enrique Berjano, Oscar Camara, Ana González-Suárez (2021), "High-power short-duration vs. standard radiofrequency cardiac ablation: comparative study based on an in-silico model", International Journal of Hyperthermia, 38:1, 582-592, DOI: 10.1080/02656736.2021.1909148

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació