Una recerca feta per Salvador Soto-Faraco , investigador ICREA i director del  Grup de Recerca Multisensorial (MRG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC)  i Manuela Ruzzoli , ambdós adscrits al Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, ha posat de manifest que un certs tipus d'estimulació magnètica a una regió concreta del cervell modifica la capacitat sensorial.

Tot i que l'experiència s'ha dissenyat específicament per al sentit del tacte, els sorprenents resultats suggereixen noves expectatives per ampliar el ventall de l'estimulació magnètica a l'audició, la visió o a altres aspectes de la cognició.  Els resultats del treball s'han publicat el 16 de gener a la revista Current Biology.

Salvador Soto-Faraco ha comentat que "fins ara,  la tècnica de l'estimulació magnètica transcranial o estimulació magnètica (TMS) del cervell, s'ha emprat normalment per interferir una determinada funció cerebral. Nosaltres hem mostrat que els polsos magnètics poden produir millores específiques en la percepció tàctil".

Els investigadors han emprat la tècnica d'Estimulació Magnètica Transcranial (TMS) en el  còrtex parietal posterior implicada en el tacte. Aquesta tècnica permet alterar breument l'activitat neural en una regió concreta del còrtex (localitzada prèviament per mitjà de la ressonància magnètica). El gran avantatge de la TMS és que, al contrari d'altres tècniques de neuroimatge, permet establir una relació de causalitat entre una àrea cerebral i una funció cognitiva, més enllà de la simple correlació.

L'estimulació neuronal efectiva té lloc a una freqüència de 10 hertz

Una de les troballes més rellevants d'aquest estudi ha estat evidenciar que,  en el còrtex parietal posterior del cervell, una àrea cerebral relacionada amb l'orientació atencional, l'estimulació magnètica que té efectivitat per canviar el comportament sensorial és la que s'administra a una freqüència de 10 hertz.

Aquesta és la mateixa freqüència a la que fisiològicament té lloc l'activitat neuronal en aquesta regió de manera natural quan s'orienta l'atenció.

Quan el ritme de l'estimulació s'aplica a una freqüència de 10 Hertz s'ha vist que es produeixen millores específiques en la detecció tàctil en un costat del cos, i un empitjorament en l'altre. Més sorprenentment, aquesta modulació espacial es produeix en un marc de referència que té en compte la postura del cos. L'estimulació magnètica a 20 Hertz, o a altres punts del cervell, no produeix aquests resultats.

"Estudis anteriors en què s'havia aplicat la tècnica de l'estimulació magnètica transcranial les freqüències emprades havien estat diferents del ritme fisiològicament natural per aquesta funció", ha afegit Soto-Faraco. D'aquí que una de les aportacions principals d'aquesta recerca és que permet establir una relació de causa-efecte entre un tipus determinat d'activitat neural localitzada i una funció cognitiva concreta.

Aquesta recerca ha estat possible gràcies a la participació de quaranta dos persones que van acceptar voluntàriament formar part de l'estudi,  signant el corresponent consentiment informat. Igualment, l'estudi ha comptat amb l'aprovació del Comitè Ètic de Recerca Clínica del Parc de Salut Mar.

Article de referència:

Manuela Ruzzoli i Salvador Soto-Faraco (2014), " Alpha Stimulation of the Human Parietal Cortex Attunes Tactile Perception to External Space", Current Biology, 16 de gener , http://dx.doi.org/10.1016/j.cub.2013.12.029 .

Altres e-notícies de recerca relacionades:

Un estudi científic revela detalls inèdits sobre com el cervell integra la informació tàctil