L’èxit que estan tenint les xarxes WIFI avui en dia, motivat per la seva facilitat d'ús i les elevades prestacions que ofereixen, pot esdevenir en el seu principal enemic. El desplegament massiu d'aquestes xarxes en tot tipus d'escenaris, incloent edificis d'habitatges, estadis, centres de congressos, carrers i parcs públics, entre d’altres, lligat al fet que treballen en bandes d'espectre de lliure ús, fa que el seu desplegament segueixi un patró caòtic, sense cap mena d'organització coherent. A més a més, l'elevat creixement tant en el volum de trànsit de dades, com en el nombre de dispositius que s'hi connecten, des d'ordinadors a telèfons mòbils i tauletes, passant per neveres, escalfadors d’aigua o sensors meteorològics, poden crear aviat problemes greus de coexistència entre les xarxes WIFI que operen en una mateixa zona, afectant greument les prestacions que ofereixen.

Per donar resposta a aquest nou conjunt d'escenaris i satisfer les creixents demandes dels usuaris es requereixen noves tecnologies que ofereixin velocitats de transmissió més altes que les actuals, de l’ordre de varis gigabits per segon, així com solucions per evitar els esmentats problemes de coexistència. Amb aquest objectiu, s'està treballant en un nou estàndard per a xarxes WIFI, conegut com a IEEE 802.11ax, que s'espera que estigui a punt el 2019, i que suposarà un canvi de paradigma en l'operació d'aquestes xarxes. 

Així, la propera generació de xarxes WIFI, IEEE 802.11ax, farà un ús intensiu de la comunicació multiusuari utilitzant tant tècniques de compartició d'espectre com transmissions direccionals. A més a més, les noves xarxes WIFI seran prou intel·ligents com per adaptar la seva operació, ajustant de forma dinàmica l'àrea de cobertura i l'espectre utilitzat amb l'objectiu de minimitzar les interaccions amb altres xarxes WIFI i oferir el servei desitjat.

L’èxit de les futures xarxes WIFI no depèn només de millorar les tecnologies de transmissió de dades i accés a l'espectre, sinó també de la integració de funcions de més alt nivell amb l'objectiu d'oferir una bona experiència d'ús, com són facilitar la mobilitat dels usuaris entre diferents punts d'accés, possibilitar la comunicació directa entre dispositius propers o oferir mecanismes per millorar el servei que necessita el creixent trànsit multimèdia.

Boris Bellalta, investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i coordinador del Màster Interuniversitari (UPF i UPC) en Comunicacions Mòbils.