Els Graus en Enginyeria de la UPF

Més informació

L'Escola d'Enginyeria UPF entre les 150 primeres del món en el rànquing del Times Higher Education

Es manté com a primera d’Espanya i entra dins el top 50 d’Europa.

Llegeix la notícia

El Departamento de Tecnologías de la Información y las Comunicaciones, reconocido como unidad de excelencia María de Maeztu por segunda vez

Leer la noticia

Obert el procés de sol·licitud; informa't dels requisits!

Access & Admission Frequently Asked Questions

Vés enrere “The Affective Slider”: una nova escala més intuïtiva i digital que mesura els estats emocionals al voltant del plaer i situacions excitants, a temps real

“The Affective Slider”: una nova escala més intuïtiva i digital que mesura els estats emocionals al voltant del plaer i situacions excitants, a temps real

Desenvolupada per SPECS i que els investigadors Alberto Betella i Paul Verschure (ICREA, UPF) acaben de publicar a la revista PLoS ONE .

11.02.2016

 

En el procés científic de validació d’una nova escala “The Affective Slider”, per mesurar estats emocionals com ara el plaer i l’excitació a temps real, els autors han fet una troballa sorprenent: demostren que les persones estan perdent la capacitat emocional d’excitació enfront de determinats continguts. Els autors, de fet, mostren empíricament que les persones són cada vegada més insensibles als estímuls altament excitants que van des de la violència al sexe. Un treball d’Alberto Betella i Paul Verschure, investigadors d’SPECS, que acaben de publicar a PLoS ONE.

Experiments de Darwin sobre les emocions humanes.

Fotografiat per Duchenne de Boulogne (1868)

Quan es fa recerca en matèria de psicologia, la manera com es formula una pregunta, com s’ha dissenyat i estructurat el qüestionari o el mètode emprat per recopilar la informació, pot afectar l’exactitud de les respostes i el possible biaix dels resultats obtinguts.

En la recerca que es duu a terme sobre l’emoció s’han emprat àmpliament els mètodes d’autoavaluació per a l’obtenció de dades subjectives de caire afectiu.  Tot i la creixent adopció de mesures psicofisiològiques a partir de les quals poder inferir l’afectació humana, encara predominen les eines bassades en autoinformes. Per aquesta raó, una pràctica comuna consisteix en combinar les dades psicofisiològiques i les escales d’autoavaluació o qüestionaris.

Recentment, els experiments sobre les respostes afectives dels éssers humans constitueix una de les línies de recerca del Centre de Sistemes Autònoms i NeuroRobotics (NRAS) de la Universitat Pompeu Fabra,  un centre que dirigeix Paul Verschure,  professor ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

Descripció de la nova metodologia desenvolupada per testar plaer i excitació

Com comenten els autors, Betella i Verschure “En aquest treball El nostre propòsit era doble, d’una banda calia provar la fiabilitat de la nova escala AS per a mesurar el plaer i l’excitació. D’altra banda, voliem saber podiem replicar les qualificacions normatives proporcionades per l’estàndard IAPS formulat per Lang et al.(1999)” .

Els investigadors d’SPECS han dissenyat una eina més moderna, intuïtiva, simple per l’autoavaluació de l’emoció. Una nova escala digital no verbal, l’“Affective Slider” (AS) que mitjançant l’ús de dos controls lliscants,  permet obtenir dades autoinformades de plaer i excitació a temps real.

L’escala “Affective Slider” (AS) (a la imatge, a l'esquerra) es composa de dos controls lliscants que mesuren emocions bàsiques en termes de plaer i excitació al llarg d’una escala continua que ha estat calibrada de manera sistemàtica a partir de l’escala Maniquí d’Autoevaluació SAM (Self-Assessment Manikin scale) (en la imatge, a la dreta), una de les escales d’autoinforme més emprades en psicologia.

S’ha demostrat que l’escala AS pot substituir la SAM

La validació empírica de la nova escala AS, s’ha fet comparant sistemàticament les dues escales AS i SAM per a l’avaluació emocional d'imatges provinents de la Internacional d'Imatges Afectives System (IAPS), una base d’imatges estandarditzada que representen una àmplia gamma de categories semàntiques i que és de referència en estudis de psicologia.

Betella, primer signant del treball, va dissenyar un experiment per al qual va demanar la participació de 300 voluntaris per avaluar les imatges seleccionades a l’atzar de la International Affective Picture System (IAPS). Betella va obtenir més de 18.000 dades individuals de plaer i excitació, en resposta als estímuls provinents de les imatges IAPS, tant per a l’escala AS com per a la SAM.

Una de les primeres conclusions de l’estudi és que s’ha demostrat que l’escala AS pot substituir la SAM en l'autoinforme de plaer i excitació,  amb els avantatges addicionals de ser una mètode autònom i fàcilment reproduïble en dispositius digitals. 

Betella i Verschure afirmen que “l'AS és una eina més moderna que pot ser adoptada lliurement per altres investigadors sota una llicència oberta”. En contrast amb SAM, que requereix d'instruccions escrites, la nova escala AS funciona exclusivament a través de senyals no verbals (interacció amb una interfície amb barres de desplaçament).

Les persones són cada vegada més insensibles a la violència i al sexe

Un segon resultat principal d'aquest estudi és una resposta afectiva significativament menor als estímuls emocionals. Els autors, de fet, mostren empíricament que les persones són cada vegada més insensibles als estímuls altament excitants que van des de la violència amb el sexe.

Efectivament, Betella i Verschure mostren empíricament que avui dia les imatges IAPS no impacten tant com en el passat. Els resultats de l’estudi apunten clarament a una dessensibilització dels continguts que provoquen excitació,  “molt probablement a causa de la gran presència d’aquest tipus de continguts en els mitjans de comunicació”, han suggerit els autors.

Les implicacions d'aquesta dessensibilització als continguts emocionals poden ser rellevants atès que una àmplia gamma d'estudis avui en dia encara utilitzen la base de dades IAPS per investigar el comportament de resposta afectiva. Els autors adverteixen que, a la llum dels resultats d’aquest estudi, si s’utilitzen les imatges de la base de referència IAPS, juntament amb les seves classificacions originals dels anys noranta, els seus resultats poden ser imprecisos ja que aquestes imatges, qualificades originalment de altament excitants, avui dia ha disminuït la seva càrrega emocional i han esdevingut menys excitants.

Això “planteja la reflexió sobre en quina mesura l'experiència emocional i l'expressió humana poden ser més modelades per l'experiència, i més específicament pel que fa al plaer i a les situacions excitants”, conclouen els autors.

Article de referència

Betella,  A., Verschure,  P.F.M.J. (2016), “The Affective Slider: A Digital Self-Assessment Scale for the Measurement of Human Emotions”, PLoS ONE 11 (2): e0148037. doi:10.1371/journal.pone.0148037.

Aquest treball ha estat possible gràcies a l'ajut de l'European Research Council grant 341196 (CDAC).

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact