Un dels aspectes més sorprenents del cervell humà és la fluctuació rítmica de les ones cerebrals al voltant de 10 Hz de freqüència, valor mesurable a través de l'electroencefalograma (EEG).

Quan aquesta freqüència se situa entre 8 i 13 Hz,  rep el nom de ritme alfa  i es correspon amb un estat de relaxació.  Tant bon punt l'individu es disposa en estat d'alerta, aleshores aquesta freqüència augmenta més enllà de 13 Hz i s'anomena estat beta. Per sota, entre 4 i 7 Hz es correspon amb un estat de son lleugera i s'anomena teta,  i si el son és més profund s'entra en estat delta, amb freqüències 0.5 i 3.5 Hz.

Malgrat la implicació de les oscil·lacions alfa amb el processament de la percepció, en la regulació de l' atenció, en els processos de la memòria de treball i en la inhibició selectiva de les xarxes que no són rellevants per una determinada tasca, la seva propagació espacial ha estat poc estudiada.

Un estudi coordinat per Gustavo Deco, director del Centre de Cognició i Cervell i investigador ICREA del DTIC en què ha participat Rikkert Hindriks, membre del seu equip, conjuntament amb Michel van Putten, neurofisiòleg holandès, es mostra un nou mètode per captar l'activitat alfa cerebral que combina l'EEG amb el modelatge biofísic. Un treball que publiquen a la versió impresa de la revista NeuroImage d'aquest desembre.

Es verifica la hipòtesi de la intervenció d'axons neuronals intra-corticals

Fins ara no s'havia arribat a un consens pel que fa a la velocitat de propagació de les ones alfa cerebrals. Electroencefalogrames fets en humans mostraven que les ones viatgen sobre el cuir cabellut tant en estat de repòs com quan s'indueixen oscil·lacions alfa,  i que les propietats ondulatòries correlacionen amb el temps de reacció,  la qual cosa indica la seva potencial rellevància funcional.

Amb el nou mètode desenvolupat pels autors de l'estudi es demostra que un sol cicle d'ones alfa es propaga pel cuir cabellut. A més, les simulacions verifiquen la hipòtesi de la intervenció d'axons neuronals intra-corticals en la propagació del senyal elèctric i no cortico-corticals, com també s'havia postulat. La transmissió de les oscil·lacions alfa a través dels solcs o circumvolucions expliquen les velocitats lentes observades a través del cuir cabellut.

Treball de referència:

Rikkert Hindriks, Michel J.A.M. van Putten i Gustavo Deco (2014), " Intra-cortical propagation of EEG alpha oscillations", NeuroImage, 103, 444-453.