Un projecte liderat per Núria Bou i XavierPérez, investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, estudia els principals trets comuns, així com les singularitats, que es poden detectar en l'imaginari de la feminitat en les cinematografies espanyola, italiana i alemanya projectades durant el període 1939-1945.

Un treball de recerca, "El cos eròtic de l'actriu sota els feixismes: Espanya, Itàlia i Alemanya (1939-1945)" que compta amb el finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat del govern espanyol i que estan duent a terme des de l'any 2014 investigadors nacionals i internacionals, coordinat des del Grup de Recerca CINEMA (Col·lectiu d'Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals) del Departament de Comunicació de la UPF. Es preveu la seva finalització l'any 2017.

A partir de l'any 1939, el règim totalitari espanyol va coexistir, fins al final de la segona guerra mundial, amb el nazisme alemany i el feixisme italià. Algunes de les qüestions que aborda aquest estudi són: L'exaltació del cos ari a Alemanya, l'assumpció de la naturalitat mediterrània en el cas de les dives italianes, el rigor del nacional-catolicisme en relació a les dones del primer franquisme, poden ser equiparats? O més aviat suposen tres diferents règims -de vegades interconnectats - en relació a la ideologia patriarcal i conservadora?

Desig, erotisme i repressió al star system nacional de les tres cinematografies

El treball fa un estudi sistemàtic de la trajectòria filmogràfica d'una sèrie d'actrius que van representar l'star system nacional de les tres cinematografies durant el període 1939-1945: Imperio Argentina, Estrellita Castro, Conchita Montenegro, Mercedes Vecino i Amparo Rivelles per a lacinematografia espanyola , Alida Valli, Luisa Ferida, Clara Calamai o Isa Miranda en el context italià i Marika Rokk, Lilian Harvey o Zarah Leander per al cas alemany, i que encarnen els valors a exaltar i al seu torn, els elements reprimits de la ideologia subjacent en aquests règims en relació a la sexualitat femenina.

Com expliquen Núria Bou i Xavier Pérez, investigadors principals del projecte, "De manera Implícita o explícita, els codis de censura dels tres estats feixistes van relegar el desig femení als dominis de l'ordre patriarcal, però això no vol dir que el seu cinema no inclogui la dimensió eròtica".

Els resultats de la investigació obtinguts fins al moment posen en relleu que mentre la mentalitat censuradora era contrària a despertar l'exaltació de la sexualitat, les pel·lícules exercien els seus propis mecanismes de regulació i permeabilitat subtil. "Era aquest erotisme mer signe d'una ideologia repressora?" Es pregunten els investigadors.

Punts de contacte de les tres cinematografies europees

S'han trobat evidències que, en aquells anys, per motius històric-ideològics, van ser molts els ponts de producció que van enllaçar l'star system de les tres cinematografies europees. El treball posa en relleu la importància del factor internacional i la comunicació que es va establir entre aquestes cinematografies a partir de la circulació d'actrius dels tres països, així com també si el periple hollywoodià d'algunes d'elles, va ser a causa d'un obligat exili polític o per interessos comercials.

El resultat final d'aquest estudi es concretarà en una aproximació fonamental a les característiques de cada un dels tres països en la dicotomia entre censura i erotisme femení, i una aportació inèdita a l'estudi de la gestació de l'star system europeu durant uns anys clau de la història contemporània.

A més d'articles en revistes especialitzades, com a resultats del projecte s'editarà una monografia coordinada pels membres de l'estudi, un web que contindrà els fragments estudiats i la relació que van mantenir les actrius amb les diferents cinematografies.

Treball de referència:

"El cos eròtic de l'actriu sota els feixismes: Espanya, Itàlia i Alemanya (1939-1945)", finançat a través del Ministeri de Competitivitat i Economia del govern espanyol, 2014-2016, prolongat fins al 2017.

Investigadors Principals: Núria Bou (UPF) i Xavier Pérez (UPF)

Investigadors: Jordi Balló (UPF), Manuel Garín (UPF), Gonzalo De Lucas (UPF), Alejandro Montiel (Universitat Politècnica de València), Juan Miguel Company (Universitat de València).

Equip de treball:

Albert Elduque, Carlos Losilla, Raffaele Pinto (Universitat de Barcelona), Gino Frezza (Universitat de Salern), Vincenz Hediger (Universitat de Frankfurt), Margarida Carnicé (UPF) i Endika Rei (UPF).