La tendència de producció científica en comunicació a Espanya ha augmentat significativament des del 1999. Aquesta és una de les qüestions que van tractar-se el passat divendres 27 de febrer a la primera Jornada de Revistes Científiques en Comunicació (ACJ2015), organitzada pel Departament de Comunicació de la UPF.

A l'acte hi van participar investigadors i membres d'institucions acadèmiques, editorials i mitjans científics internacionals. Un d'ells va ser Philip Purnell, gerent d'innovació creativa de Thomson Reuters, qui va assegurar que "actualment, el camp de les revistes científiques de comunicació és molt divers i interdisciplinari, i té un gran impacte en molts altres àmbits". Purnell va parlar també sobre els sistemes d'indexació i citació per calcular l'impacte d'una publicació en l'àmbit de la recerca comunicativa.

Un dels punts en comú entre la ponència de Purnell i la de Félix de Moya, professor d'investigació de l'Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP), va ser un dels temes clau de la jornada: l' augment de la producció científica en comunicació que hi ha hagut en els darrers anys a Espanya, un dels països que més articles publica anualment. Tot i així, tal i com va comentar Félix de Moya, "les revistes espanyoles encara pateixen un dèficit de visibilitat". Segons les dades que va exposar l'investigador, la UPF és la segona universitat més productiva en recerca comunicativa de tot l'estat espanyol.

Maxim Khan, director de gestió del producte de Elsevier, va parlar sobre l'adequació dels continguts segons les necessitats dels usuaris i sobre la utilitat de les descàrregues de documents per mesurar l'interès que genera un article. Thomas Hanitzsch, editor de la revista Communication Theory, va parlar sobre l'impacte de les revistes acadèmiques, de les que va assegurar que "s'estan convertint en un escenari on negociar la reputació dels investigadors".

La jornada, que va tenir lloc durant tot el dia al campus del Poblenou de la UPF, va comptar també amb la participació d' Ernest Arrabal, professor de la Universitat de Barcelona, que va centrar la seva ponència en l'accés obert a les humanitats i a les ciències socials.

Posteriorment, es van celebrar tres taules rodones per debatre si les publicacions a les revistes són la millor manera d' avaluar la recerca en comunicació; sobre l'avaluació dels models de les revistes científiques de comunicació, i sobre la difusió i promoció de la producció en investigació comunicativa a Espanya.

El rector de la Universitat, Jaume Casals, i el director del Departament de Comunicació de la UPF, José Fernández-Cavia,van ser els encarregats d'inaugurar la jornada. Glòria Salvadó, sotsdirectora de recerca del departament, Sergi Cortiñas, director del grau en Periodisme, i Lluís Codina, coordinador del Màster en Comunicació Social de la UPF, també van formar part del comitè acadèmic organitzador.

L'activitat, que va comptar amb el suport del Consell Social de la UPF, estava inclosa en el projecte "Audiències actives i periodisme. Interactivitat, integració a la web i buscabilitat de la informació periodística", del Grup de Recerca en Documentació i Comunicació Interactiva (DigiDoc) de la UPF.