“El meu interès en aquest tema ve donat perquè l’infant Pere va ser el fundador de l’Hospital del Coll de Balaguer, que més tard esdevindria el poble de l’Hospitalet de l’Infant, que és el meu poble”. Amb aquestes paraules, Josep Maria Saladié Roig, metge jubilat, antic cap del Servei d’Urologia i Cirurgia del Trasplantament de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, resumeix el leit motiv que l’ha portat, des de fa molt temps, a seguir els passos de les restes de Pere d’Aragó i d’Anjou (Barcelona, 1305 – Pisa, 1381).

El doctor Saladié, amant de la història i estudiós vocacional de l’infant Pere, fa anys que acumula informació sobre aquesta figura transcendental de la Corona d’Aragó, casat el 1331 amb Joana de Foix, que va arribar a ser comte de la Ribagorça, d’Empúries i de Prades; senyor de la Baronia d’Entença i de Gandia, a més de poeta, artista cortesà i mecenes, i que el seu nebot Pere el Cerimoniós va nomenar senescal i cap de govern i dels exèrcits de la Corona d’Aragó.

El doctor Saladié, amant de la història i estudiós vocacional de l’infant Pere, fa anys que acumula informació sobre aquesta figura transcendental de la Corona d’Aragó

Però la trajectòria de cerca que ha seguit Josep M. Saladié ha quedat encallada en un punt, entre dues versions per demostrar: una primera hipòtesi afirma que les restes de l’infant Pere es troben sota l’asfalt de la plaça de l’Ajuntament de València, on s’havia alçat el convent dels franciscans, que va custodiar els seus ossos durant segles, i que va començar a ser enderrocat a finals del segle XIX.

Una altra hipòtesi, que ell defensa, tot i que no està documentada, sosté que les restes de l’infant Pere van ser traslladades a mitjans del segle XIX al convent de la Puritat i Sant Jaume, juntament amb les d’Abu-Zayd, darrer governador almohade de la ciutat de València, convertit al cristianisme en època de Jaume I el Conqueridor, les restes del qual estaven conservades en una capella veïna a la de l’infant Pere, a l’antic convent franciscà.

Josep M. Saladié ha lluitat durant molts anys per poder obtenir tots els permisos necessaris per accedir al convent de clausura de la Puritat, per tal d’extreure i analitzar mostres d’ADN de les restes òssies dels tres esquelets que es troben en una urna custodiada per les monges clarisses, i que pogués arribar a confirmar que un dels tres esquelets correspon a l’infant Pere.

Tot i que semblava una missió impossible, i després d’anys movent fils (a través d’arxius, arquebisbats, historiadors, etc.) i d’una reiterada negativa per part de l’abadessa del convent, Sor María Mercedes Orts, sobtadament se li van obrir les portes: “Tot de cop i sense saber-ne el perquè, Sor Maria Mercedes m’escriu una carta en la qual tots aquells NO de la nostra correspondència es transformaven en un SÍ, demostrant un màxim interès per aquest estudi. Vaig haver de seure quan la vaig llegir, no m’ho podia creure”, afirma Josep M. Saladié.

Contacte amb el Servei de Genòmica de la UPF per treure'n l'entrellat

A través dels Mossos d’Esquadra, Josep M. Saladié va entrar en contacte amb el Servei de Genòmica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra: el cos policial i el servei de la Universitat col·laboren des de fa un temps i fan accions de formació mútua, a través d’un conveni, per aprofitar els seus respectius àmbits d’expertesa. En aquest sentit, el Servei de Genòmica de la UPF participa en el projecte de genètica forense d’anàlisi de les restes òssies de les fosses comunes de la Guerra Civil espanyola, en el marc del pla de recuperació de la memòria històrica de la Generalitat de Catalunya, per tal de trobar familiars desapareguts.

Les dues versions que hi ha sobre la taula són, d’una banda, la de les monges clarisses, que afirmen que els tres esquelets corresponen a Abu-Zayd i a dos dels seus fills (un extrem no documentat, i que segons Josep M. Saladié és poc probable), i d’altra banda, la versió del mateix Josep M. Saladié, que pensa que un dels esquelets pot correspondre a l’infant Pere, tot i que tampoc hi ha cap document que ho demostri, malgrat que ell ho defensa per una qüestió de coherència històrica.

Expedició al convent de la Puritat i tractament fet a les restes òssies

Noemí Párraga, investigadora postdoctoral de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), com a intermediària, va ser la primera persona que va interactuar amb el Servei de Genòmica de la UPF per començar a posar fil a l’agulla. Finalment, l’expedició encarregada de viatjar a València a mitjans de juny del 2023 per extreure les mostres d’ADN va estar formada per Núria Bonet, Roger Anglada i Raquel Rasal, personal tècnic del Servei de Genòmica de la UPF; Marta Riba, antropòloga de la UAB, vinculada al projecte de les fosses comunes de la Guerra Civil, amb coneixements per tractar ossos; Noemí Párraga (IGTP), i finalment, Josep M. Saladié, autèntic promotor i ànima de la recerca, que es farà càrrec de totes les despeses que comporten les diferents anàlisis del laboratori del Servei de Genòmica de la UPF.

Segons que explica Roger Anglada, la rebuda de les monges va ser fantàstica, contràriament al que es podia esperar: van donar totes les facilitats i van deixar accedir a les instal·lacions del convent a tots els membres de l’expedició. Així mateix, les monges van habilitar una sala adjacent a la part oberta al públic (on venen pastissos, galetes artesanes, etc.) per poder treballar amb les restes òssies dipositades en una urna de fusta, habitualment ubicada dalt d’unes escalinates al costat de l’altar de l’església.

L’actuació que l’equip va portar a terme, davant de l’interès creixent de les monges (tant de les mateixes residents del convent de la Puritat com d’altres congregacions, també presents), va ser extreure tots els ossos de l’urna (molt deteriorada, i de la qual se'n va plantejar la restauració), fer neteja i inventari dels ossos dels tres esquelets (de tots tres faltaven peces), i posar el material en diverses caixes, tot ben separat, classificat i agrupat segons les diferents parts del cos, i seguint els criteris dels experts. Durant el procés, es van extreure les mostres de les parts més apropiades per analitzar.

Entrar dins el convent de la Puritat per extreure mostres, una gran fita

Si en alguna cosa coincideixen els membres de l’expedició és en l’excepcionalitat d’haver pogut accedir al convent de la Puritat, un fet que fa un temps semblava inassolible. “Per a nosaltres, poder entrar a dins el convent per extreure les mostres ja ha estat un premi, independentment dels resultats”, afirma Roger Anglada, que explica que mica a mica es van anar guanyant la confiança de les monges.

Roger Anglada: “Per a nosaltres, poder entrar a dins el convent per extreure les mostres ja ha estat un premi, independentment dels resultats”

Josep M. Saladié, per la seva banda, hi està totalment d’acord: “El sol fet d’haver pogut portar a terme l’extracció de mostres per a l’estudi de l’ADN, en un monestir de clausura, amb unes regles molt estrictes, és per a mi un gran èxit. Respecte als resultats, tinc la premonició que seran els que esperem, i posaran la cirereta al pastís”, afirma.

Així mateix, Josep M. Saladié es mostra sorprès que les institucions i el govern valencià no s’hagin interessat per conèixer més a fons un personatge de la vàlua de l’infant Pere (cal esmentar un article publicat al setmanari El Temps l’any 2016 sobre la qüestió), que tanta relació ha tingut amb el territori.

Història de les restes de l’infant Pere, lligades a les d’Abu-Zayd

L’infant Pere va morir el 1381 a Pisa, i deu anys més tard, el 1391, les seves despulles van ser traslladades al convent de Sant Francesc de València. Es van ubicar en una urna dins la capella de la família Cardona, una il·lustre nissaga valenciana. Segons l’historiador i sacerdot franciscà Andreu Ivars (1885-1936), estudiós de la figura de l’infant Pere, l’última de les referències a l’urna data de 1732. Per a Ivars, l’urna podria haver estat destruïda l’any 1812, en un episodi de la Guerra de la Independència, en el qual els soldats espanyols es van refugiar al convent de Sant Francesc, i per combatre el fred, van fer servir tota la fusta disponible, fins i tot les caixes dels frares franciscans enterrats.

Al mateix convent franciscà, en una capella situada a part, hi havia les restes d’Abu-Zayd (conegut com el moro Zeit), el darrer governador almohade de la ciutat de València. Poc abans de la Reconquesta i de l’entrada del rei Jaume I, es converteix al cristianisme, i adopta el nom de Vicent Bellvís. A l’arribada de Jaume I, l’antic governador musulmà va cedir el seu palau a l’orde franciscà per tal que hi pogués instal·lar el seu convent. Quan mor, l’any 1268, demana que les seves restes descansin al convent de Sant Francesc.

Després de les destrosses provocades per la Guerra de la Independència i del decret de desamortització de Mendizábal del 1835, i abans que el convent faci altres funcions, les restes d’Abu-Zayd són traslladades (segons la transmissió oral) al convent de la Puritat, molt a prop de l’actual Palau de la Generalitat valenciana; però no hi ha constància que les restes de l’infant Pere seguissin el mateix camí. L’any 1891 el convent de Sant Francesc va ser enderrocat de manera progressiva, i al llarg del segle XX la zona pateix diverses intervencions urbanístiques, fetes de manera descontrolada.

Per a Josep M. Saladié, “pot haver passat qualsevol cosa amb les veritables restes de l’infant Pere. Però em costa de creure que un personatge tan important a la política de la Corona d’Aragó, enterrat en un panteó a part (particular de la família Cardona), fos amuntegat amb la resta dels monjos allà sepultats. Tal com tampoc es devia fer amb les restes d’Abu-Zayd, que també tenia un panteó propi”. I afegeix: “Segurament, algun comandament (com ara un caporal o un sergent), sense saber de quins personatges es tractava, devia indicar de posar-les a part de les altres. Aquestes restes son les que poden haver estat custodiades des de llavors per les monges clarisses”. 

Expectatives davant el resultat de les anàlisis, basades en ADN antic i amb un alt grau de dificultat

Josep Maria Saladié fa una valoració dels resultats que espera de les anàlisis que el laboratori del Servei de Genòmica està fent: “Estic convençut que els estudis d’ADN, que es porten a terme a la UPF, esclariran si hi ha relació de parentiu entre els tres cranis que, segons la transmissió oral, corresponen a Abu-Zayd i a dos dels seus fills. Crec que aquesta versió té molt poc recorregut, donat que la cronologia històrica de la mort d’aquests personatges la fa un xic insostenible. Per altra part, sí que crec que un dels cranis correspon al governador moro. La informació ancestral de l’ADN podrà dir-nos moltes coses, donat que no tenim constància de cap descendent d’Abu-Zayd, mentre que pel que fa a l’infant Pere, coneixem l’ADN de la seva mare, Blanca d’Anjou, enterrada al monestir de Santes Creus”.

Josep M. Saladié: "La informació ancestral de l’ADN podrà dir-nos moltes coses, donat que no tenim constància de cap descendent d’Abu-Zayd, mentre que pel que fa a l’infant Pere, coneixem l’ADN de la seva mare, Blanca d’Anjou, enterrada al monestir de Santes Creus”

No es mostren tan optimistes des del Servei de Genòmica de la UPF, que volen rebaixar expectatives davant de l’anàlisi de les mostres extretes d’ADN antic. Segons Roger Anglada, Núria Bonet i Raquel Rasal, les complicacions venen de dues bandes: en primer lloc, les mostres, pertanyents a uns ossos que poden datar de fa uns 700 o 800 anys (Abu-Zayd va morir el 1268, i l’infant Pere el 1381) estan força deteriorades; i en segon lloc, perquè tampoc poden fer una comparació amb garanties (malgrat les mostres d’ADN disponibles de Blanca d’Anjou), com sí que passa per exemple entre les víctimes de la Guerra Civil trobades a les fosses comunes i els seus familiars vius, que han donat el seu ADN, un treball que fan amb molta precisió i fiabilitat, i que fa més fàcil comparar i descartar.

Roger Anglada: “Aquest projecte és molt atractiu científicament per a nosaltres, i ens pot aportar moltes coses"

“Aquest projecte és molt atractiu científicament per a nosaltres, i ens pot aportar moltes coses. Som experts en ADN modern, perquè al nostre laboratori fem servir tecnologia puntera; però en ADN antic podem dir que som aprenents, i aquesta fusió dels dos mons, hi ha molt poca gent que la faci”, reflexiona Roger Anglada.

En aquests moments, el laboratori està ultimant les extraccions de l’ADN. Un cop validades, es començaran a fer les anàlisis, amb la tecnologia i l’estratègia més apropiades, en funció de la sensibilitat de l’ADN extret. “Aquesta segona part es pot allargar més o menys, segons el sistema que acabem utilitzant. Volem comparar les mostres entre elles, i potser n’hi ha unes de més bones i unes de més dolentes. Esperem tenir resultats en els pròxims mesos”, afirma Núria Bonet.

Tant el Roger com la Núria i la Raquel estan encantats de poder portar a terme la recerca, per a la qual la Universitat els ha posat totes les facilitats: “Estem superil·lusionats i estimulats amb aquest projecte, perquè ens sentim uns privilegiats; però som els primers de ser conscients del grau de dificultat que comporta. En aquests moments estem jugant en una muntanya russa emocional”, se sinceren.