El GRITIM ha aplicat un mètode per identificar discursos polítics xenòfobs
Ricard Zapata Barrero, director del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM-UPF) i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, conjuntament amb Gema Rubio Carbonero, investigadora del seu grup, han posat en marxa una eina de rastreig que mesura les tendències xenòfobes del discurs dels partits polítics.
Han posat a prova aquesta nova eina analitzant el comportament discursiu del conjunt dels partits catalans. L'estudi exploratori ha estat finançat per l' Open Society Foundation i ha atret l'atenció del diari de la Unió Europea EU Observer .
És necessària una ètica que reguli el comportament discursiu, perquè, com sosté Zapata-Barrero : " la xenofòbia és mes una construcció política que social i l'arrel del problema està en com parlen els partits de la immigració" i "s'ha de detectar quan el discurs sobrepassa els límits tolerables d'una societat democràtica", ha afegit.
Amb aquesta nova eina, els investigadors han analitzat el discurs polític de sis partits (CiU, ERC, ICV, PPC, PSC i PxC), en els seus programes, en les sessions plenàries, i en les entrevistes concedides als mitjans en campanya electoral, del 2007 fins al 2012.
Les conclusions principals a les quals han arribat els investigadors en el seu treball seran publicades al GRITIM-UPF en dues setmanes, però ja s'han fet presentacions públiques a Catalunya, i també el 14 de març al Center for Transatlantic Relations (SAIS) de la Universitat Johns Hopkins a Washington (EUA).
De l'eina de rastreig s'espera que pugui ajudar els partits a autoregular els seus discursos i a fer visibles tendències discriminatòries i, a la societat civil, per consolidar els seus arguments crítics. Aquest esforç d'idear una eina que vinculi arguments acadèmics objectius amb l'àmbit de la societat i la política, forma part d'una línia de recerca del GRITIM que Zapata-Barrero ha destacat en diversos articles acadèmics i d'opinió, entre els quals: "Islamophobia in Spain?: political rhetoric rather than a social fact", (amb J. Díez-Nicolas) a M. Helbling (ed.) Islamophobia in Western Europe and North America [London: Routledge, Taylor and Francis. 83-97) i "Xenofòbia: Què cal fer a Catalunya?" a El Periódico, 3 d'abril de 2014.
Com són els indicadors que identifiquen els discursos xenòfobs
L'eina amb què han fet el rastreig per identificar discursos potencialment problemàtics opera a tres diferent nivells. El primer nivell analitza tres estàndards fonamentals: el públic objectiu al qual es dirigeix el discurs i si inclou o no els immigrants. El segon estàndard es fixa en la relació que el discurs estableix entre els ciutadans i els immigrants, si incorpora termes de polarització, de conflicte i tensió entre ells. El tercer estàndard fa referència als paràmetres lingüístics existents en el discurs, del tipus: exageracions, generalitzacions, metàfores negatives, o redacció deshumanitzadora cap una part de la població.
Un discurs que inclogui els tres estàndards serà considerat amb tendències xenòfobes. El segon nivell gradua quant de xenòfob és un discurs a través de set estàndards, la presència dels quals permeten avaluar el grau de xenofòbia de quatre a deu. El tercer nivell avalua quin tipus de retòrica es fa servir per a legitimar els discursos polítics xenòfobs, segons sigui la retòrica argumentativa, manipulativa, conservadora o populista.
Altres e-notícies de recerca relacionades: