" Estimació de les paritats de poder adquisitiu per a les comunitats autònomes espanyoles" és el títol de l'informe encarregat pel Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que ha estat presentat recentment per Jaume García Villar, catedràtic d'Economia de la UPF i un dels seus autors.

Segons afirma l'informe, que utilitza dades del 2012, les paritats de poder adquisitiu (PPA) és un indicador bàsic per comparar el nivell de producció o benestar d'una economia en termes de PIB per càpita, i per analitzar aspectes com ara el cost de la vida i la pobresa, la convergència econòmica dels territoris en volum o en preus, o l'aplicació correcta de criteris de polítiques econòmiques, com ara la cohesió.

L'estudi, publicat a la col·lecció Monografies del Departament d'Economia i Coneixement (núm. 17), ha estat elaborat, a banda del professor de la UPF, per Josep Lluís Raymond, del Departament d'Anàlisi Econòmica i Història Econòmica de la UAB, i Àlex Costa i Xavier López, tècnics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, respectivament.

Tres mètodes diferents per calcular les paritats de poder adquisitiu

L'objectiu de l'informe, que vol ser una eina per ajudar a les administracions a distribuir millor els recursos entre zones geogràfiques i contribuir d'aquesta manera a la cohesió regional, és elaborar una proposta de paritats de poder adquisitiu (PPA) per a les comunitats autònomes d'Espanya.

Els autors han fet una proposta de síntesi a partir de l'una mitjana ponderada de dos mètodes indirectes: un model centrat en la relació entre les PPA i el PIB per càpita, estimat amb dades de països de l'OCDE, per una banda, i l'estimació d'una equació de la despesa total de les famílies usant dades individuals de les llars de l'Encuesta de Presupuestos Familiares, de l'altra.

El treball presenta un tercer mètode, basat en l'actualització de les PPA a partir de l'IPC, però no s'ha tingut en compte per a elaborar el model proposat.

Grans desigualtats del cost de la vida entre les diferents comunitats autònomes

Segons l'informe, el que a Espanya de mitjana es pot comprar amb un euro, a Catalunya es necessitaria un 8,5% més, a la Comunitat de Madrid un 14,5% més i a Extremadura un 19,7% menys.

Però aquesta diferència també fa que a la vegada s'escurcin les variacions de renda entre comunitats: El País Basc té un PIB per càpita que gairebé duplica el d'Extremadura (un 99% més). Després de considerar el cost de la vida a cada territori, el País Basc segueix sent la comunitat que té un nivell d renda més elevat, però les diferències amb l'última (Andalusia) es redueixen fins a un 54%.

Necessitat de calcular les paritats de poder de compra

Durant la presentació de l'estudi, els autors van recordar que la Unió Europea aconsella als estats que calculin la paritat de poder de compra. A escala mundial, s'ha portat a terme el Programa de comparació internacional, en el marc del qual la divisió estadística de les Nacions Unides, l'OCDE i l'Eurostat han fet esforços per tenir disponibles PPA per a la major part dels països de l'economia mundial (actualment, uns 200 països).

En el context europeu, es detecta una falta d'informació de PPA regionals, un fet que pot portar a fer una política de cohesió regional esbiaixada, malgrat que el reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre les paritats de poder adquisitiu encoratja de manera explícita als Estats membres de la Unió Europea que elaborin dades per a les PPA regionals.