El projecte Genogràfic aportarà nous coneixements sobre la història de les migracions de l'espècie humana i donarà resposta a les eternes qüestions sobre la diversitat genètica de la humanitat. Aquesta investigació, d'abast mundial, està dirigida Spencer Wells, genetista demogràfic, conjuntament amb onze centres de referència entre els quals hi ha Jaume Bertranpetit i David Comas, genetistes de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut ( CEXS) de la UPF que participen com a coordinadors del projecte per a tot Europa. La iniciativa és fruït de l'acord de col·laboració entre National Geographic, IBM, la Fundació de la Família Watts, Wells i un grup d'investigadors considerats el més experts en la matèria a nivell mundial.

L'objectiu del projecte Genogràfic és ajudar a les persones a comprendre la seva pròpia història per tal de saber com s'han produït les migracions dels avantpassats humans des de temps immemorials i descobrir com, malgrat les diferents aparences,  tota la humanitat pertany a un mateix arbre genealògic i comparteix els mateixos orígens. La comunitat científica que col·labora en el projecte està treballant per recopilar i analitzar més de 100.000 mostres d'ADN provinents de persones d'arreu del món.

Genogràfic consta d'una part científica i una altra de social

El projecte es va presentar als mitjans de comunicació espanyols el 26 de juny, a la sala de graus Xavier Calsamiglia del Campus de la Ciutadella de la UPF, en una roda de premsa en què van intervenir els directors del projecte a Europa David Comas i Jaume Bertranpetit (a la imatge, d'esquerra a dreta). En el decurs de l'acte es va informar de l'estat actual del projecte que es va iniciar l'any 2005 i s'espera finalitzi el 2010. L'estudi es desenvolupa en dues parts ben diferenciades, amb objectius i metodologia pròpies i alhora complementàries: la científica i la pública.

Pel que fa a la part científica del projecte, Jaume Bertranpetit ha manifestat que "partint del fet que l'home es va originar a l'Àfrica i que a partir d'aquest continent la humanitat es va estendre per tota la geografia del planeta habitada - a Europa fa més de 40.000 anys-, el projecte busca identificar a nivell poblacional el camí seguit per la humanitat que ha originat tota la diversitat coneguda actual, és a dir, l'estudi del seu llinatge". L'estudi a Europa està en fase de recollida de mostres per al seu subseqüent anàlisi de genotipat. S'esperen obtenir 10.000 mostres a tot Europa, 800 de les quals seran provinents del nostre país.  Posteriorment, els resultats de l'estudi s'obtindran gràcies a un acurat i sofisticat anàlisi estadístic que es durà a terme un cop es disposi de totes les dades obtingudes en el decurs de la recerca.

Pel que fa a l'àmbit públic del projecte, des del 2005 fins ara, 270.000 persones de tot el món han participat. La convocatòria resta encara oberta de manera que tota persona que estigui interessat en saber el seu llinatge individual pot lliurar el seu propi ADN per al seu anàlisi. Els interessats reben un kit dissenyat expressament per l'ocasió que conté les instruccions per recollir, emmagatzemar i lliurar el material genètic personal als laboratoris del projecte- les mostres provinents del territori espanyol s'analitzen a la UPF -de forma voluntària i anònima gràcies a un sistema de xifratge que identifica la mostra.

En paraules de David Comas "la part pública del projecte Genogràfic permet que cadascuna de les persones individualment conegui quins són els seus orígens dins el mapa global de diversitat genètica existent".  Al cap d'unes vuit setmanes, l'organització facilita els resultats via Internet a través del codi assignat,  tot respectant la privacitat dels participants. Aquestes dades estan configurant una base de dades paral·lela del projecte que aportarà informació genètica complementària de la població participant, això sí, independent de les dades obtingudes a través del mostreig de la part científica.

L'interès del projecte de copsar quin és l'estat de la diversitat biològica en l'espècie humana està trencant la dicotomia tradicional entre poblacions aborígens i poblacions generals. Sembla que tota la humanitat és més semblant del que a priori caldria  esperar tot i que hi ha grups humans,  com ara algunes minories, especialment interessants per les seves diferències. Alguns resultats preliminars apunten cap a una Europa genèticament altament homogènia que alhora contrasta amb un continent africà genèticament altament divers producte, principalment, de les migracions que l'home ha anat realitzant al llarg de la seva història. Concretament, pel que fa al nostre país, David Comas va fer menció en el decurs de la seva intervenció, que "en els nostres gens es pot llegir la tímida empremta deixada per les remotes migracions nord-africanes cap a la península.