L’aliança d’universitats europees EUTOPIA, de la qual forma part la UPF, ha celebrat aquest dilluns 13 de maig l’EUTOPIA Day, enguany dedicat als principals reptes que afronta el planeta, principalment pel que fa a la sostenibilitat i el canvi climàtic. La UPF ha acollit la conferència “Els reptes de la transició ecològica” d’Antonio Turiel, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, que ha defensat que la transició cap a les energies renovables s’ha de fer des de la perspectiva del decreixement, tenint en compte els límits biofísics del planeta. La seva intervenció ha anat seguida d’una taula rodona amb la participació de tres estudiants de l’EUTOPIA Idees Club, espai de debat multilingüe per augmentar la consciència dels valors europeus entre els joves.

L’acte, que s’ha celebrat a la Sala Polivalent de l’Edifici Mercè del campus de la Ciutadella de la UPF i s’ha retransmès per streaming, ha comptat amb la presència de la vicerectora d’Internacionalització, Helena Ramalhinho, que ha compartit una trobada amb els estudiants en acabar la sessió. La presentació de l’acte i del ponent ha anat a càrrec de Carmen Pérez, delegada del Programa EUTOPIA MORE, i de Carla Lancelotti, directora del Centre d'Estudis en Benestar Planetari (UPF), respectivament. La taula rodona l’ha moderada Núria Almirón, professora i investigadora del Departament de Comunicació de la UPF. Els estudiants que hi ha participat són Laura Rivera, Sofia Roig i Eudald Sanz i tots tres van participar en la darrera trobada de l’Idees Club, dedicada al canvi climàtic i celebrada a la Universitat Ca’Foscari de Venècia a finals del passat mes d’abril.

Una de les principals conclusions d’aquesta sessió de l’EUTOPIA Day a la UPF és que la transició cap a les renovables “ja no és qüestionable”, en paraules d’Antonio Turiel. L’investigador del CSIC ha explicat que s’està arribant o ja s’han sobrepassats els “límits biofísics del planeta” en àmbits com la temperatura o la disponibilitat de fonts d’energia no renovables, entre d’altres.

Turiel ha alertat que ja s’han superat els límits de temperatura establerts per l’Acord de París sobre el canvi climàtic de 2015. A conseqüència d’això, no només s’estan incrementant “les temperatures extremes” en diferents parts del planeta, sinó que també hi ha cada vegada hi ha més risc de fenòmens meteorològics extrems, com grans tempestes: una de les vies per “alliberar la gran quantitat d’aigua evaporada a causa de la calor”.

Turiel ha centrat gran part de la seva intervenció en l’esgotament de les fonts d’energia no renovables com el petroli. “S’ha arribat al límit de les energies no renovables, ho sabíem des de fa temps, però ara estem forçats a fer aquesta transició” – ha asseverat l’investigador CSIC, que també és matemàtic i físic i compta amb un dels blogs més reconeguts a Espanya sobre l’esgotament del petroli, The Oil crash.

De tota manera, ha advertit que la transició cap a les renovables no estarà exempta d’obstacles. D’una banda, l’actual potencial de les energies renovable és limitat per satisfer la demanda existent. D’altra banda, el seu cicle de producció encara depèn, paradoxalment, de les energies fòssils, per exemple pel que fa al transport, fabricació o manteniment de la maquinària involucrada en la generació de les renovables. També escassegen alguns dels minerals necessaris per produir les infraestructures necessàries per generar-les i la xarxa elèctrica actual tampoc no està adequada a les renovables. 

L’investigador del CSIC ha insistit a vincular la transició cap a les energies amb “canvis més profunds” del sistema capitalista, que reverteixin l’actual model de creixement il·limitat i tendeixin al decreixement, cosa que s’enfronta a múltiples interessos econòmics. “Necessitem ser radicals, però al mateix temps ser dialogants (...) No necessitem destruir el capitalisme, sinó evolucionar en el capitalisme, perquè el creixement indefinit no és sostenible”.

La necessitat d’articular un nou model de gestió de l’aigua

Durant la taula rodona, el ponent ha contestat diferents preguntes dels estudiants. En relació a la sequera, li han preguntat com es pot abordar aquesta problemàtica a llarg termini, si ha de ser considerada com una situació d’emergència o endèmica i la seva opinió sobre els transvasaments. Per a Turiel, el més important és articular un nou model de gestió de l’aigua eficient i adequat a un país semiàrid amb una perspectiva a llarg termini proactiva, i no només reactiva. Per a l’expert, la situació de sequera a Catalunya ja és “endèmica” i no es pot afrontar amb mesures temporals i conjunturals. Tampoc s’ha mostrat favorable, en termes generals, als transvasaments, perquè extreure aigua de la seva conca original pot alterar la biodiversitat de la zona.

També li han preguntat sobre la pertinença i viabilitat d’imposar multes als països que emeten més CO2 a l’atmosfera. Per a Muriel, és “lògic” exigir-los compensacions, però alhora difícil d’aplicar. En tot cas, considera “fonamental establir mecanismes per incentivar la disminució de petjada ecològica”. Altres preguntes dels estudiants s’han referit a les comunitats energètiques, una alternativa “útil” perquè la producció d’energia depengui menys de les grans companyies, però que actualment té un abast “limitat”, en opinió de l’investigador del CSIC.

Com que els tres estudiants van participar recentment a una jornada sobre canvi climàtic a Venècia també li han preguntat pel fenomen conegut com a “acqua alta”, que provoca sovint inundacions en diferents parts de la ciutat. Turiel ha considerat que tant a Venècia com a d’altres llocs del Mediterrani cada vegada hi haurà més fenòmens meteorològics extrems i cal invertir diners en sistemes preventius i de drenatge.