Un estudi, amb la participació de la UPF, revela una “situació preocupant” pel que fa a la diversitat lingüística a les plataformes de vídeo sota demanda. La recerca mostra una clara hegemonia de l’anglès, tant en la producció audiovisual com en la subtitulació, cosa que va en detriment del consum d’aquests continguts per part de les persones que no dominen aquesta llengua.  Sota el títol Monitoring language diversity and accessibility of streaming platforms in Europe, l’informe també constata l’escassa producció de vídeos adaptats a les necessitats de les persones amb discapacitat visual o auditiva, amb audiodescripcions o diàlegs en llengua de signes, en aquest segon cas pràcticament inexistents.

L’estudi ha estat coordinat per Josu Amezaga-Albizu del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i ha comptat amb la participació de Blanca Arias, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Com a coautora de l’estudi, Arias va participar dijous passat, 22 de febrer, a la xerrada “Diversitat lingüística a les plataformes de streaming” a l’Ateneu Barcelonès, on va exposar les conclusions de la recerca. Va ser la primera presentació d’aquest estudi a Catalunya, després de la que va tenir lloc fa dues setmanes al Parlament Europeu.

A més de Josu Amezaga-Albizu (UPV/EHU) i Blanca Arias (UPF), són coautors d’aquest estudi Katixa Agirre-Miguelez (UPV/EHU), Antía Mª López-Gómez (UsC), Naiara Larrakoetxea-Salgado (Federació Basca d’Associacions de Famílies de Persones Sordes i Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes) i Marijo Deogracias-Horrillo (UPV/EHU). Han elaborat aquest informe per encàrrec del grup dels Verds/ALE del Parlament Europeu, amb el suport del Departament d’Educació, Política Lingüística i Cultura del Govern Basc i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats de l’Estat espanyol.

L’equip de recerca, que ha examinat Netflix, Amazon Prime Video i Disney+, ha conclòs que el nivell de presència de les diverses llengües europees en els continguts d’aquestes plataformes no es pot explicar en base al seu nombre de parlants. L’anglès “és la llengua dominant en totes les plataformes, en tots els formats i en tots els països, només amb algunes excepcions”, segons l’estudi. Quant a les polítiques de la UE en el camp de l’audiovisual, l’estudi constata que estableixen quotes per garantir que un mínim de continguts de les plataformes siguin de producció europea, però sense parar prou atenció a les llengües amb què estan fets -o subtitulats- per garantir-ne la diversitat. Aquesta és una qüestió que es deixa a expenses dels Estats membres.

El català, la llengua minoritzada més present a les plataformes de vídeo sota demanda, però amb una oferta poc significativa respecte al conjunt

En el cas de les llengües minoritzades, la recerca ha constatat que només cinc tenen una mínima presència -si bé no gaire significativa- en el conjunt de l’oferta de les plataformes, especialment el català, el basc i gallec i, en segon terme, el luxemburguès i el gal·lès. El gràfic següent mostra el volum de versions lingüístiques dels productes audiovisuals en aquests idiomes, segons dades recollides l’octubre de 2023. Cal tenir en compte que el conjunt de  productes audiovisuals de les plataformes analitzades per l'estudi consten d'un total de 916.820 versions lingüístiques d'àudio, 1.668.332 de subtítols i 107.247 d'autodescripcions en diferents idiomes.

La recerca també ha fet sortir a la llum que hi ha llengües no reconegudes a Europa, especialment l’àrab -però també el turc, el xinès mandarí i el cantonès i algunes llengües de la Índia-, amb una presència significativa als continguts d’aquestes plataformes audiovisuals. Per exemple, a Netflix, l’àrab té prop de 30.000 versions lingüistíques.

Només un 12% de l’oferta audiovisual compta amb audiodescripcions

D’altra banda, en termes d’accessibilitat, l’estudi constata que aquesta qüestió és indissociable dels usos lingüístics, per exemple pel fet que l’hegemonia de l’anglès va en detriment de l’accés als continguts audiovisuals per part de les persones que no dominen aquest idioma. Més enllà d’ampliar la diversitat lingüística, per garantir l’accés als continguts a persones amb discapacitat visual o auditiva, caldria incrementar el volum d’audescripcions (només en tenen el 12% dels productes que ofereixen les majoritàries i el 54% d’audiodescripcions són en anglès) i de continguts amb llengua de signes, actualment pràcticament inexistents.

De cara al futur, l’equip de recerca proposa continuar aprofundint sobre aquesta qüestió i ampliar l’estudi a un major nombre de plataformes. Comptar amb una diagnosi més detallada de la diversitat lingüística a les plataformes audiovisuals podria contribuir al disseny de polítiques europees i regionals més efectives en aquest àmbit.