Què estan fent els joves amb els mitjans fora de l'aula? Com podem aprofitar aquestes habilitats adquirides en el seu temps lliure per millorar l'educació formal? A aquesta pregunta ha intentat respondre durant els tres últims anys, el projecte europeu Transmedia Literacy, liderat per Carlos Alberto Scolari, professor del Departament de Comunicació i coordinador del Grup de Recerca MEDIUM, en el qual han participat 50 investigadors procedents d'Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal, Regne Unit i Uruguai.

Troballes de la investigació: Superant el concepte de "nadiu digital"

Els principals resultats del projecte Transmedia Literacy han estat publicats en un Llibre Blanc, editat en cinc idiomes, i en un altre volum adreçat a la comunitat docent, publicat en castellà i anglès. Aquest document té com a objectiu explicar les competències transmediàtiques detectades i les estratègies d'aprenentatge informal, així com pautes per a desenvolupar-les dins de les aules.

Com demostra aquesta investigació, sempre que els joves juguen a videojocs, pugen fotos a Instagram i les comparteixen, o escriuen fan fiction basat en els seus personatges favorits, no només estan conreant un hobby o passant l'estona, sinó que de forma latent estan cultivant competències que els ajuden a navegar en un món cada vegada més hiperconnectat. Però, tal com adverteix el professor Scolari, això contradiu qualsevol diagnòstic universal sobre les habilitats mediàtiques digitals dels joves: "Òbviament, no tots els joves tenen aquestes competències o les desenvolupen en el mateix grau: mentre un adolescent pot desenvolupar moltes competències productives o de gestió social, un altre pot ser que tingui molt poca habilitat per detectar i analitzar representacions estereotipades en els mitjans de comunicació".

Aquest repartiment desigual de les competències, així com la presència marginal d'algunes d'elles com és el cas de les relatives a ideologia i valors, i usos sofisticats d'eines TIC, ha portat els investigadors del projecte a rebutjar una vegada més el concepte de nadiu digital que, des de l’encunyació del terme per Mark Prensky en 2001, s'ha estès com la pólvora en els àmbits educatius."No hem trobat cap nadiu digital sinó un món complex d'interaccions, pràctiques, pors, conflictes, alegries, participació i col·laboració", sosté Scolari.

Així, encara que la majoria de joves participin activament en xarxes socials, i comparteixin fotos i vídeos, no vol dir que facin un ús òptim de les mateixes. En aquest sentit, els investigadors han identificat tres tipus d'usuaris: aquells que utilitzen les xarxes socials de forma casual i utilitària; altres que produeixen d'una manera aspiracional, fixant-se en uns altres i fent gala d'un fort sentit autocrític per millorar; i altres el nivell d'habilitat dels quals es correspon amb el d'un usuari expert, plenament conscient de les possibilitats que ofereixen aquestes plataformes de comunicació.

Pel que fa a la preocupació social sobre la privacitat i riscos que presenta la xarxa, en la investigació s'han detectat alguns joves que són conscients dels interessos econòmics que tenen les principals empreses de xarxes socials amb la utilització de les dades personals dels usuaris, així com intenten evitar, en la mesura del possible, compartir els seus noms reals o la direcció de casa seva. No obstant això, també s'han detectat altres joves que no estan tan preocupats per aquestes qüestions, sobretot a l'hora de compartir fotografies i vídeos en algunes plataformes digitals encara que saben que aquesta autoexposició comporta sempre un risc.

Recursos educatius que el projecte posa a disposició dels docents

A més de troballes científics relacionades amb el consum i producció transmediàtica, i les estratègies d'aprenentatge informal desenvolupades pels joves, l'equip investigador posa a disposició dels docents d'educació secundària un complet kit d'activitats didàctiques per aplicar les competències transmediàtiques dels estudiants en les seves classes. El Llibre Blanc compta amb una selecció de fitxes didàctiques disponibles al web del Kit del Professor. Tots dos recursos es poden descarregar de forma gratuïta a la web del projecte Transmedia Literacy.

el Kit del Professor suposa una adaptació pràctica de les competències transmediàtiques i estratègies d'aprenentatge informal detectades després de la realització d'un exhaustiu treball de camp integrat per 1.500 qüestionaris, 58 tallers a l'aula, i 311 entrevistes amb joves entre 11 i 18 anys.

Consta d'un total de 74 fitxes didàctiques que ajudaran els docents a incorporar les competències transmediàtiques i estratègies d'aprenentatge informal dins l'aula. Les fitxes didàctiques es poden buscar de diferents maneres: per àrees de coneixement, edat dels alumnes, recursos i mitjans que es volen utilitzar en la classe o per competències transmediàtiques. Un cop triades les opcions, el cercador facilitarà un arxiu en PDF amb els recursos didàctics que s'adeqüin a les necessitats de cada docent.

Així mateix, el Kit del Professor compta amb un canal de YouTube, compost per 15 vídeos, en el qual, d'una banda, s'expliquen els principals resultats del projecte d'investigació, i de l'altra, es poden visionar algunes de les activitats proposades en el Kit del Professor, i que tenen com a objectiu il·lustrar a través de casos reals com es poden aprofitar les competències transmediàtiques a les escoles.

Una de les activitats proposades per l'equip de recerca se centra en la creació de videotutorials per a plataformes com YouTube, un dels espais digitals més visitats pels joves tant per informar-se com per entretenir-se. A través de l'aprofundiment dels continguts que s'estan impartint a l'aula, els estudiants desenvoluparan les seves competències productives, de síntesi i reflexió per ensenyar als seus companys nous coneixements en format audiovisual. Un exemple d'això el podem trobar en l'activitat didàctica Ensenyant ciència amb YouTube proposta al canal de vídeo del projecte Transmedia Literacy.

Treballs de referència:

Llibre Blanc del projecte Transmedia Literacy (text disponible en castellà, anglès, portuguès, italià, finès): https://repositori.upf.edu/handle/10230/33910

Scolari C. A (2018). Teens, media and collaborative cultures: exploiting teens' transmedia skills in the classroom, Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. https://repositori.upf.edu/handle/10230/34245?locale-attribute=en

Scolari C. A (2018). Adolescentes, medios de comunicación y culturas colaborativas: aprovechando las competencias transmedia de los jóvenes en el aula. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. https://repositori.upf.edu/handle/10230/34245?locale-attribute=en

Pereira, S., Fillol, J., & Moura, P. (2018). Levar os media para a escola. Agenda de atividades de transliteracia.  Braga (Portugal): Universidade do Minho. Centro de Estudos de Comunicaçao e Sociedade. ISBN: 978-989-8600-74-5

Márquez, I., & Ardèvol, E. (2018). “Hegemonía y contrahegemonía en el fenómeno Youtuber”, Desacatos. Revista de Ciencias Sociales, 56. pp. 34-39.

Ardèvol, E., & Màrquez, I. (2018). “El youtuber como celebridad mediática: entre la autenticidad y el mercado”. Rizomas, 5(2), pp.72-87.

Scolari, C.A. (2018) ¿Qué hacen los adolescentes con los medios? UPF e-Notícies. https://www.upf.edu/web/e-noticies/opinion/-/asset_publisher/wEpPxsVRD6Vt/content/id/155030742/maximized#.WuBIhtNuZ-X