“Fan falta tres o quatre anys perquè la introducció de les noves tecnologies a l’aula s’acabi de normalitzar. Cal consolidar unes pautes de conducta, uns comportaments, ja que en molts casos es tracta d’eines noves sobre les quals no hi ha hàbits establerts”. Així opina Daniel Cassany, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i investigador principal del projecte “IES2.0: Pràctiques lletrades digitals. Materials, activitat d’aula i recursos lingüístics en línia”.

El projecte IES 2.0 1x1, coordinat per la UPF i amb la participació de les universitats Autònoma de Barcelona, Girona i Lleida (amb un total de catorze investigadors i quatre doctorands implicats), té com a propòsit documentar, explorar i interpretar els canvis que provoca la introducció de portàtils, wifi, llibres de text digitals i entorns virtuals d’aprenentatge en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura a l’educació secundària, en totes les àrees.

Recopilar, descriure i analitzar tant els materials didàctics (per veure si s’aprofiten les possibilitats de la xarxa) com els escrits de l’alumnat; descriure i valorar les tasques de lectura i d’escriptura per fer un catàleg de bones pràctiques, i identificar les tecnologies lingüístiques que utilitzen els joves en llegir i escriure, són els principals objectius del projecte, sempre amb la voluntat d’elaborar unes pautes i recomanacions de millora.

Resultats per als centres

La recerca, duta a terme en el període que va de l’1 de gener del 2012 al 31 de maig del 2015, ha recollit més de 1.000 documents (escrits, enregistraments d’àudio i de vídeo i imatges) a partir de la participació de 22 centres d’ensenyament secundari, agrupats en quatre zones: àrea de Girona, àrea de Lleida, àrea metropolitana i província de Barcelona i Barcelona ciutat. Tots els centres van participar en el programa 1x1 (EduCAT1x1 i EduCT2.0) el projecte de la Generalitat de Catalunya per a la digitalització de les aules.

“En una primera instància hem elaborat un informe de devolució de resultats per als centres que van participar en aquesta recerca etnogràfica, ja que vam anar-hi a entrevistar alumnes, professors i a recollir dades”, afirma Daniel Cassany. L’investigador, que a la UPF coordina el Grup de Recerca sobre Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GR@EL) apunta en què incideix aquest primer informe: “Tracta aspectes relacionats amb la lectura i l’escriptura, i toca àmbits com ara el correu electrònic, les xarxes socials, la presa d’apunts, l’elaboració de treballs o l’ús de l’e-mail. Fem una sèrie de recomanacions, de generar millores concretes i orientar polítiques, perquè els centres les puguin aprofitar en el seu dia a dia”.

Quines activitats es fan en paper i quines en format digital?

L’informe es planteja quines activitats es fan en paper i quines s’han adaptat al format digital, amb ordinador, teclat, accés als recursos de la xarxa, etc. i quines conseqüències didàctiques té aquest fet per a l’aprenentatge. Se centra en cinc punts concrets: lectura, escriptura, recursos lingüístics digitals, comunicació digital (correu electrònic, entorn virtual d’aprenentatge, Web 2.0) i xarxes socials (Instagram, Facebook, WhatsApp).

Els resultats apunten que la lectura d’obra completa es fa encara en llibre de paper, que les activitats de lectura i escriptura combinen paper i pantalla o que l’accés a la xarxa i als seus recursos és limitat. En canvi, l’aprofitament de les xarxes socials és generalitzada però perifèrica, és a dir, oficiosa o no legitimada.

“Els centres han de treballar amb els instruments que fem servir fora de l’escola. No té sentit que les eines que utilitzem a fora no es puguin fer servir a dintre”, apunta Daniel Cassany. Ara bé, afegeix que “s’han de centrar en temes vinculats amb l’aprenentatge de contingut acadèmic, humanístic, de cert rigor i qualitat”. “El WhatsApp pot servir per resoldre dubtes puntuals, però no és el lloc adequat per publicar un resum d’una lectura, per exemple”. Així mateix, explica que el mòbil pot ser útil, però cal tenir en compte que pot comportar problemes de distracció dels alumnes o dificultats de comprensió per les pantalles petites.

Recomanacions per als centres

Algunes de les recomanacions al voltant dels cinc àmbits estudiats són: la cerca d’informació a la xarxa hauria de ser una activitat continuada en totes les assignatures; l’accés a la xarxa hauria d’enriquir l’input i els materials didàctics usats a l’aula per llegir i escriure; deixar als alumnes que puguin emprar els portàtils (o els seus aparells tecnològics) de la manera que vulguin en la presa d’apunts; fomentar les eines d’escriptura digital cooperativa i les eines de revisió i de plurilingüisme, com el traductor automàtic, els diccionaris o les bases de dades lingüístiques.

Altres consells són aportar criteris i ordre a l’hora d’utilitzar el correu electrònic; l’acceptació del mòbil com a recurs present i útil a l’aula, amb el consentiment del docent i l’acceptació del claustre i /o la direcció del centre, i unes normes d’ús i uns recursos de gestió clars i eficaços disponibles per a tos els docents; establir normes de comportament en grups com ara WhatsApp o Facebook, i assegurar que els alumnes utilitzen aquestes xarxes amb un correu escolar i que separen la vida privada (el seu perfil personal, ociós) de l’activitat educativa, escolar i curricular.

En el projecte IES 2.0 1x1, que forma part del Plan Nacional de Investigación Científica. Desarrollo e Innovación Tecnológica 2011, del Ministeri d’Economia i Competitivitat del govern d’Espanya, també hi han participat altres investigadors vinculats al grup de recerca GR@EL: Carme Bach, Carmen López Ferrero, Josep Maria Castellà, Elena Merino (tots ells de la UPF), Cristina Aliagas (The University of Sheffield) i Sílvia Llach (UdG), com també els doctorands de la UPF Francisco Martínez Ortega, María José Valero i Boris Vázquez.