Un dels principals instruments de la política per fer front a l'envelliment de la població i mantenir la solvència financera és la reforma del sistema públic de pensions. La restricció de l'accés als plans de jubilació anticipada mitjançant l'augment de l'edat mínima d'accedir a la pensió és una de les mesures més utilitzades a diferents països.

Un estudi acadèmic amb la participació de la UPF, focalitzat en una reforma de les pensions a Espanya, mostra l'impacte del retard de la jubilació a la mortalitat, especialment com es veu afectada per estringir les opcions de jubilació anticipada.

"Un sistema de jubilació flexible, amb prestacions tècnicament ajustades, pot ser la solució per mitigar l'alt cost, en termes de salut, que imposa restringir la jubilació anticipada"

Conclou que les reformes empreses basades en augmentar l'edat de jubilació poden tenir un impacte negatiu sobre la supervivència de determinats col·lectius, especialment per a empleats en treballs poc qualificats, físicament i psicosocialment exigents, situats a la franja entre els 60 i els 69 anys, generant desigualtats en el temps a la jubilació entre aquests col·lectius.

L'estudi, publicat en una versió reduïda a través d'un post del bloc d'economia Nadaesgratis.es i com a document de treball per FEDEA, està elaborat per Sergi Jiménez-Martín, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i titular de la Càtedra FEDEA-la Caixa d'Economia de la Salut i Hàbits de Vida, juntament amb Cristina Bellés-Obrero (primera autora) i Han Ye, totes dues vinculades a la Universitat de Mannheim (Alemanya).

Segons els investigadors, els efectes adversos sobre la supervivència es poden mitigar permetent la jubilació anticipada per a certs tipus d'individus (amb feines físicament o mentalment esgotadores) i introduint la possibilitat de reduir el temps de treball per als treballadors de més edat al final de la seva carrera. contributiva.

"Un sistema de jubilació flexible, amb prestacions tècnicament ajustades, pot ser la solució per mitigar l'alt cost, en termes de salut, que imposa restringir la jubilació anticipada, alhora que s'endarrereix l'edat normal de jubilació per a molts individus", asseguren els autors.

Una anàlisi feta a partir d'una reforma de les pensions a Espanya

El treball analitza una reforma de les pensions a Espanya de l'any 1967, que va modificar exògenament l'edat de jubilació anticipada en funció de la data en què els individus van començar a cotitzar al sistema de seguretat social. Els individus que van cotitzar el sistema de pensions abans de l'1 de gener de 1967 podien sol·licitar voluntàriament una pensió a partir dels 60 anys. En canvi, els individus que van començar a cotitzar després del 1967 només podien sol·licitar voluntàriament una pensió als 65 anys.

Els investigadors utilitzen una versió nova, disponible només a la Sala Segura de Barcelona de la Seguretat Social, de les dades del panell administratiu de la Seguretat Social espanyola que cobreix el 10% dels individus nascuts entre 1938 i 1949 donats d'alta a la Seguretat Social en qualsevol moment fins al 2020. Se centren en una mostra d'individus que van començar a cotitzar el 1966 i el 1967 i comparen els que van començar a cotitzar fins a un any abans i després de l'1 de gener del 1967.

Com aquesta reforma pot afectar la mortalitat?

Els autors es pregunten quin impacte tindrà la petita diferència a l'any en què comencen a cotitzar sobre, per exemple, les pautes de sortida del mercat laboral i, per tant, sobre la supervivència d'aquests individus. "Trobem que la reforma retarda, de mitjana, l'edat de l'última feina dels que van començar a cotitzar el 1966 vs els que van començar a cotitzar el 1967 al voltant de mig any", afirmen. Així mateix, la reforma va augmentar la probabilitat que les persones accedissin a pensions d'invalidesa, pensions parcials i que no tinguessin pensió.

A més, els autors conclouen que endarrerir un any la sortida del mercat laboral augmenta el risc de morir entre els 60 i els 69 anys en 4.2 punts percentuals (equivalent a un augment relatiu del 43%). Les respostes de la mortalitat entre les edats en què no es pot accedir a les pensions públiques (60 i 64 anys) són les més fortes.

D'altra banda, l'estudi analitza els possibles mecanismes que intervenen en l'efecte perjudicial d'endarrerir la jubilació sobre la mortalitat, centrant-se en quatre dimensions de l'entorn laboral: la càrrega física, la càrrega psicosocial, l'autovaloració a la feina i el nivell de qualificació professional.

Els individus que se senten realitzats i reconeguts al seu lloc de treball no experimenten un efecte negatiu de mortalitat per un retard a la sortida del mercat laboral

Així, entre altres aspectes, determinen que endarrerir un any la sortida del mercat laboral augmenta el risc de morir entre els 60 i els 69 anys en 5,7 punts percentuals per a les persones amb feines d'alta càrrega psicosocial, davant els 2,8 punts percentuals per a les persones amb treballs de baixa càrrega psicosocial; així mateix, aquest retard d'un any augmenta el risc de morir en 5,4 punts per als treballadors de “coll blau” (persona de classe treballadora que fa una feina manual) i només 2,7 punts per a la resta. Finalment, els autors mostren que els individus que se senten realitzats i reconeguts al seu lloc de treball no experimenten un efecte negatiu de mortalitat per un retard a la sortida del mercat laboral.

Atès que perdre l'accés a la jubilació anticipada pot perjudicar l'esperança de vida, una solució per incentivar els treballadors a romandre més temps en la força laboral sense tenir un impacte tan negatiu en la salut seria permetre que aquests treballadors redueixin gradualment el seu temps de treball al final de les seves carreres laborals. Els autors troben que les persones que no poden accedir a la pensió parcial pateixen més la prolongació de la vida laboral.

Treball de referència: Cristina Bellés-Obrero, Sergi Jiménez-Martín, Han Ye (juny 2022). “The Effect of Removing Early Retirement on Mortality”