L’acord programàtic entre PSOE i Sumar per a la reducció de la jornada laboral (fins a les 37,5 hores setmanals al 2025) sense disminució salarial ha fet que darrerament s'hagi generat un debat públic sobre la idoneïtat d’aquesta mesura. En el debat han participat diversos dels agents implicats, com la patronal (majoritàriament en contra), els sindicats i els mitjans de comunicació, amb veus autoritzades que han recalcat l’impacte negatiu sobre la productivitat i l’increment de costos per a les empreses que suposaria aquesta reducció.

El número 3/2023 de IUSLabor, la revista digital d'accés obert de la UPF dedicada a l'anàlisi del dret del treball i de la seguretat social, dedica el seu editorial “Reducción de la jornada laboral, productividad y derecho al tiempo” a analitzar les diferents vessants que incorpora aquest debat, tant des del punt de vista social, econòmic com polític.

Raquel Serrano Olivares: “La reducció generalitzada de la jornada laboral ha de ser valorada en termes d’avenç i conquesta social, i a més quan no hi ha evidències científiques que demostrin que treballar menys hores minvi la productivitat laboral”

L’autora de l’editorial és Raquel Serrano Olivares, professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, que es mostra favorable a desenvolupar aquesta mesura, en el marc del debat a escala nacional i internacional sobre les polítiques del temps, un concepte que es pot considerar com una qüestió política i un dret de ciutadania: “En aquest context, no pot estranyar que la reducció generalitzada del temps de treball es concebi com una de les mesures centrals d’una futura llei d’usos del temps, a fi d’aconseguir un major equilibri en els usos de temps de la ciutadania  i un major benestar laboral i social”, afirma.

Per a Raquel Serrano Olivares, el Dret del Treball ha de seguir jugant un paper redistributiu, ja que és una de les eines principals per garantir la justícia social. “La reducció generalitzada de la jornada laboral ha de ser valorada en termes d’avenç i conquesta social, i a més quan no hi ha evidències científiques que demostrin que treballar menys hores minvi la productivitat laboral”, conclou. En aquest sentit, l’autora recalca que potser la reducció de la jornada laboral no aconsegueixi un increment generalitzat de la productivitat, però tampoc farà que siguem menys productius: la productivitat depèn de molts factors i dimensions, que requereixen una inversió més gran en innovació i capital humà.

Dos estudis doctronals sobre qüestions d'actualitat

Altres articles relacionats amb qüestions de màxima actualitat els trobem dins de la secció "Estudis doctrinals", un dels quals és a càrrec de Núria J. Ayerra Duesca (Universitat de Saragossa). En aquesta peça, l’autora analitza els principals reptes que té pendents la Llei 10/2021 de treball a distància, i concretament, el teletreball, en relació amb la seguretat i la salut laboral des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és minimitzar els riscos laborals que afecten de manera específica les dones, com són els riscos psicosocials, ergonòmics i organitzatius, tenint en compte les necessitats de prevenció de riscos laborals associades al teletreball, en base als principis d’igualtat i no discriminació.

Sense moure’ns de la mateixa secció, trobem un segon article que signa Xavier Solà i Monells (Universitat Autònoma de Barcelona), centrat en l’adaptació legislativa a Espanya de la directiva de la UE (2019/1158) sobre conciliació corresponsable. Les darreres modificacions legislatives estan incloses en un Reial Decret Llei (5/2023), del qual el treball analitza de manera crítica l’abast, els problemes d’aplicació i el resultat final: aquesta normativa del govern espanyol completa realment la transposició de la directiva europea? Ofereix les solucions adequades a les necessitats de cures que actualment afronten les persones treballadores i una atenció equilibrada?

Més continguts dins de Flash Judicial, Seguretat Social i les altres seccions habituals

Dins de la secció "Flash Judicial", destaca l’article de Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), en què es fa ressò de qui ha d’assumir el cost de la quota patronal a la seguretat social en les ajudes Margarita Salas i María Zambrano, adreçades als investigadors postdoctorals. Fins ara, la pràctica totalitat de les universitats públiques espanyoles han restat l’import corresponent a aquesta quota a la quantitat inicial de les ajudes rebudes pels investigadors contractats, que han vist reduïdes les seves expectatives salarials. L’autor creu que les primeres resolucions judicials han abordat i resolt aquesta controvèrsia de manera totalment contradictòria.

D'altra banda, també dins de "Flash Judicial", un article de Daniel Crespo Ortiz (Universitat de València), sobre l’ús de la Llei de Seguretat Privada per determinar la licitud de la prova, mentre que una peça de Carolina Gala Durán (Universitat Autònoma de Barcelona), centrada en les responsabilitats en matèria de seguretat social en el marc de la successió d’empreses, es publica sota el paraigua de l’apartat de "Seguretat Social".

Completen el contingut de la revista les seccions habituals "Sentència il·lustrada", a càrrec de Francisco Ramon Lacomba Pérez, advocat de Cuatrecasas, amb un escrit sobre la garantia d’indemnitat; "Treball en la Història", en què Sonia Isabel Pedrosa Alquézar (Universitat de Saragossa) parla dels reconeixements mèdics dels treballadors durant la Segona República i en la Dictadura, i dues ressenyes bibliogràfiques, escrites per Antonio Fernández García (Universitat Oberta de Catalunya) i Elisabet Velo i Fabregat (Universitat Autònoma de Barcelona), al voltant de dues obres sobre intel·ligència artificial i neurodrets i el moviment feminista cooperatiu, respectivament.

La revista IUSLabor, coeditada per Manel Luque (UPF), Anna Ginès (ESADE-URL) i Josep Moreno Gené (UdL), s’adreça especialment a personal investigador, professionals del dret i estudiants avançats, amb la voluntat de ser un espai de referència en la reflexió jurídico-laboral nacional i internacional. Està inclosa dins el Rànquing de Revistes Jurídiques per Especialitats, en el segon quartil en l'especialitat de Dret del Treball i de la Seguretat Social . A més, compta amb el Segell de Qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), així com la Menció de Bones Pràctiques Editorials en Igualtat de Gènere.