Vés enrere Mòbils per aprendre?

Mòbils per aprendre?

Daniel Cassany, professor del departament de Traducció i Interpretació de la UPF.

Article publicat a La Vanguardia el dia 03/06/2016.

08.06.2016

 

Una recerca elaborada recentment sobre alfabetisme a les aules digitalitzades aporta dades suggerents sobre la polèmica de si cal o no deixar usar els mòbils a l'aula. A partir dels 12 anys, la majoria de nanos tenen mòbil i accés a la xarxa. L'estrella és WhatsApp, on creen grups de conversa de tota mena: la classe sencera, els més amics, la colla de noies... S'envien centenars de missatges al dia, escrits de manera espontània, amb incorreccions, interferències i vulgarismes.

Molts missatges són ximpleries, però d'altres són rellevants. Hem detectat funcions com: explicar-se termes (cito literalment): "por qué se dice que el equilibrio quimico es dinámico"; ¿amb estructura del encèfal us referiu aparts o com"; informarse: "quins ex [exercicis] de mates hi ha de deures?"; ¿aixo no entra tia"; o intercanviar-se imatges, vincles i notes de veu: "Porfaaaa foto dels deures!! Me deixat el llibre". També l'usen per animar-se, quedar per estudiar "'lenric ma dit que pot fe repas dijous / perfe", organitzar actes extraescolars o prendre consciència de fets socials i polítics. Els més espavilats creen grups per coordinar treballs puntuals, repartir-se les tasques i fixar dates i recursos. Xategen al mòbil mentre llegeixen el llibre de text, naveguen i escriuen amb el portàtil ("enviamho ya I ho penjo jo").

Per tant, el mòbil serveix per aprendre i per organitzar l'aprenentatge. Que ningú ho dubti. Incrementa la interacció entre alumnat i docents, precisament ara que valorem l'aprenentatge social i cooperatiu. Una altra cosa és que tingui funcions laterals o complementàries: la pantalla i el teclat minúsculs tenen limitacions. És més còmode i ràpid buscar dades, comprendre i produir discursos i imatges amb pantalles i teclats grossos. I si tens les dues coses, reparteixes les funcions: les eines grosses per fer feina (llegir i escriure) i el mòbil per comunicar-se amb els companys.

Així doncs, estic a favor que els nanos puguin usar el mòbil a l'aula, però sóc força escèptic: l'educació científica i humanística exigeix processar discursos sostinguts, planificats i tècnics, amb una llengua elaborada. El dia que tots els alumnes tinguin un portàtil gros iben connectat, dins i fora de l'aula, els mòbils deixaran de ser moda i tenir importància.

 

Daniel Cassany, professor del departament de Traducció i Interpretació de la UPF.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact