El Jardí de les Aigües del campus de la Ciutadella de la UPF ha acollit, el 28 d’abril al matí, l’acte d’inauguració de l’obra “Refugis del pensar”, que l’artista gallec Isaac Cordal ha creat expressament per a la seva instal·lació en un dels passadissos de l’entrada de la biblioteca del Dipòsit de les Aigües de la UPF, integrada amb la resta de prestatgeries de l’espai.

L’acte ha esta presidit per Laia de Nadal, rectora de la UPF, i ha comptat amb les intervencions de Josep M. Antó, catedràtic de Medicina i professor investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i del Centre d’Estudis sobre Benestar Planetari de la UPF; Isaac Cordal, artista i autor de la instal·lació; Jaume Casals, exrector de la UPF; Montserrat Espinós, directora de la Biblioteca, i Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació.

Isaac Cordal: “La instal·lació vol ser una reflexió crítica de la idea de progrés, una obra de to gris per reflexionar sobre el present continu, sobre la nostra situació en el present”

L’obra, que passa a formar part del fons patrimonial de la Universitat i amplia l’itinerari artístic d'UPF Art Track, pretén significar un lloc d’aïllament i refugi destinat a la reflexió, una invitació a la introspecció. Amb la seva inauguració, consolida un eix que forma part de l’ADN de la Universitat Pompeu Fabra: la construcció d’un patrimoni artístic permanent als espais del campus.

En el seu parlament a l'inici de l'acte, Isaac Cordal ha definit l’obra, que va començar a projectar fa tres anys, com un “reflexió crítica de la idea de progrés, una obra de to gris per reflexionar sobre el present continu, sobre la nostra situació en el present”. Segons l’artista, “vol simbolitzar pàgines de llibres en blanc, on s’acumulen les idees... És com un zoom sobre la situació al món, que de fet, és més complexa que la pròpia obra”.

“Refugis del pensar” és una instal·lació feta amb fusta, resina, metacrilat i llums led, en la qual Isaac Cordal fa una intervenció en el mobiliari de la Biblioteca de la UPF: transforma una prestatgeria en un edifici en el qual “cada prestatge es converteix en una estança, un refugi, una cabanya del pensar. Un lloc per aïllar-se, en el qual poder reflexionar sobre el món. Un búnquer davant de l’assetjament del món”. A través de diverses finestres, es pot veure a l’interior d’aquestes estances uns petits personatges, en diferents posicions.

En total, la instal·lació consta de set cubicles, amb dues finestretes cadascun (14 finestres en total), i s’hi poden veure quinze figures humanes (dues per cubicle, excepte en un, en què n’hi ha tres).

Acompanyant aquest cubicles trobem diversos llibres (reals) pintats de gris, que no es poden extreure, ja que formen part de la pròpia estructura. Cada habitacle té llum pròpia i en aquest sentit, segons l’autor, “la penombra de la biblioteca es converteix en un valor afegit per tal que la peça tingui més autonomia en l’espai”.

Parlaments al Jardí de les Aigües

L’acte d’inauguració ha començat amb una benvinguda a càrrec de Laia de Nadal. Seguidament, Josep Maria Antó ha explicat la manera com va arribar a conèixer Isaac Cordal, l’any 2017, quan estava preparant una conferència en el marc de la seva recerca, i que va quedar impactat: va veure una imatge d’una instal·lació que l’artista havia fet a Nantes (França), i que feia reflexionar sobre el canvi climàtic, i es va interessar per la seva obra, "una font d’interrogació i interpretació constant sobre els reptes existencials de la humanitat".

Després, als inicis del projecte de Benestar Planetari a la UPF, impulsat per l’aleshores rector Jaume Casals, va començar el vincle entre la Universitat i l’artista, que ha donat com a resultat “Refugis del pensar”: “Aquesta obra transforma el paisatge del Dipòsit de les Aigües, que restarà obert a múltiples lectures”, ha afirmat Josep M. Antó.

Després del parlament de l’artista, Jaume Casals ha recordat que arran d’aquesta connexió amb Josep M. Antó i Isaac Cordal, va demanar a Cultura UPF que es posessin en contacte amb Cordal, per "fer alguna cosa plegats", i que finalment s’ha pogut fer realitat: “Les obres d’Isaac Cordal contenen pensaments, sentiments, alguna cosa inefable, difícil d’explicar. Amb les seves figures, crea un cert entorn, un paisatge”.

De la seva banda, Montserrat Espinós, directora de la Biblioteca, ha emfasitzat que és un gran encert la ubicació de l’obra, situada en un dels llocs més freqüentats de la UPF, i en un indret de pas dins el Dipòsit de les Aigües: “Sens dubte, la instal·lació et fa remoure coses, pensar, reflexionar, fer un procés de pensament”.

El darrer parlament d’aquesta primera part de l’acte ha anat a càrrec de Laia de Nadal, que ha incidit en la “necessitat de tenir moments de reflexió, de pensar cap a on anem, què volem ser, i guardar-nos aquest quart d’hora cada dia per fer-ho”.

La rectora ha emfasitzat que la missió educativa i científica de la UPF ha estat sempre acompanyada d’una "missió de transformació social a través de la cultura", adreçada tant a la comunitat universitària com a la societat. Dins els diversos eixos que formen part del programa de Cultura de la UPF, ha remarcat l’eix de construcció d’un patrimoni artístic que estigui sempre present als campus: “Es tracta d’un objectiu que ha format part de la missió cultural de la Universitat des del seu moment fundacional, fa més de 30 anys”.

Visita a l’obra i descobriment de la placa

En una segona part de l’acte, els assistents s’han traslladat a veure in situ la instal·lació “Refugis del pensar”, situada a l’entrada del Dipòsit de les Aigües. Isaac Cordal, juntament amb Laia de Nadal, ha descobert la placa que acompanya la seva obra, amb la inscripció següent:

“La biblioteca és una trinxera silenciosa davant del món. Un refugi per retrobar-nos amb nosaltres mateixos a través dels seus llibres. Tot allò que veig des de la meva finestra són edificis, els fonaments dels quals són paraules. No hi ha millor espai per reflexionar sobre la intempèrie de la modernitat que una biblioteca on aixoplugar-se. Un refugi davant del setge del present continu. Habitar en els llibres.”

Finalment, els assistents han tornat a l’escenari inicial, el Jardí de les Aigües, on Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, ha presentat la darrera part de l’acte: ha consistit en una interpretació musical de la peça Vuit Mots, del compositor i pedagog Norbert Leclercq, a càrrec de Josep Barcons Palau, músic, doctor en Humanitats per la UPF i director del Festival Espurnes Barroques; i una lectura de textos de filòsofs que han servit d’inspiració a Isaac Cordal (Assaigs, de Montaigne; Walden, de Henry David Thoreau, i Diaris, de Ludwig Wittgenstein) a càrrec de Berta Galofré, alumni d’Humanitats de la UPF, que han anat intercalats amb les interpretacions musicals.

Una obra que juga amb els espais semàntics, i que convida a la reflexió i a la crítica social

La reproducció de petits personatges és una constant en l’obra d’Isaac Cordal (Pontevedra, 1974) un artista que combina l’escultura i la fotografia en espais urbans. Aquestes figures humanes configuren una part central del seu projecte “Cement Eclipses”, iniciat al 2006, a través del qual l’autor mostra la seva preocupació per aspectes com el canvi climàtic, el fracàs polític o la falta de llibertat d’expressió. I ho fa situant petites figures de ciment en llocs quotidians de diverses ciutats i indrets del món.

L'espai públic té un paper important en el seu treball, ja que l'emplaçament escollit és una part fonamental de l'obra, carregada de melancolia i crítica social. Espais semàntics que confonen l'escala, on es perceben aspectes com el pas del temps o la decadència humana, i que ens parlen de la nostra pròpia imperfecció. En definitiva, Cordal utilitza la creació com a estratègia de lluita per intentar comprendre el món que hem creat i, en la mesura del possible, canviar-lo. 

Isaac Cordal es va llicenciar a la Facultat de Belles Arts de Pontevedra, en l'especialitat d'escultura, el 2003. Va estudiar a l'Escola de Canteiros Pontevedra, i va completar la seva formació amb un màster en Digital Arts a la University of the Arts London, Camberwell College of Arts. 

Va ser membre fundador de la comunitat d'art digital gallega ALG-A, va pertànyer al col·lectiu artístic LUDD3456, va col·laborar amb el col·lectiu de videocreació Sr. PAUSE i també va ser cofundador de la Fundación Intemperie, entre d'altres activitats culturals i artístiques.

A banda de Cement Eclipses, altres de les serves obres són 24/7, Follow the leaders, Waiting for the climate change, All about things, People of Trees, Walls enclosure, The Upcoming Past, Ego Monuments, Romantisme du caos, La comédie humaine, The crystal Ship, Strainers faces o Cement break.

> Àlbum de fotos de l'acte publicat a Flickr