Ahir,dilluns 18 de gener, la Universitat Pompeu Fabra va retre un sentit homenatge a Eugenio Trías Sagnier, professor emèrit de la UPF, per la seva trajectòria acadèmica i contribució en la creació i impuls de l' Institut Universitari de Cultura de la UPF, del qual va ser el primer director.

L'acte va començar puntual, a les 19.00 hores, quan la sala de graus Albert Calsamiglia, de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, ja era a vessar. El va presidir el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, qui va destacar el prestigi que el professor Eugenio Trías aportava a la UPF. Segons Moreso, "molts estudiants i professors han vingut a la UPF perquè és aquí on ensenya Trías".

El primer parlament va anar a càrrec del director de l'editorial Galaxia Gutenberg, Joan Tarrida, qui va presentar el darrer llibre de Trías: Creaciones filosóficas I y II, i tot seguit li va prendre la paraula el professor de la facultat d'Humanitats de la UPF, Fernando Pérez-Borbujo, que va elogiar a l'homenatjat per "no haver renunciat mai a la metafísica" i haver fet una "aposta arriscada" amb els seus llibres.

"Eugenio Trías encarna l'essència d'allò que tots nosaltres volem ser: filòsofs", va sentenciar posteriorment Amador Vega, professor del mateix departament, mentre Rafael Argullol, catedràtic d'Estètica del departament d'Humanitats, destacava la "capacitat creativa" de Trías i es mostrava "orgullós" per poder dir que és amic seu.

Després dels parlaments, Josep Joan Moreso li va lliurar una medalla commemorativa, moment en què la sala en ple es va aixecar i va aplaudir a un emocionat Trías. L'emèrit professor va reconèixer estar "profundament agraït" per "l'aventura" que ha recorregut amb els seus companys a la UPF; una aventura docent que per a ell "és tant important com l'aventura de la escriptura". "Seguiré ensenyant si la salut m'ho permet, i de moment sembla que sí" va concloure Trías.

El rector va clausurar l'acte amb més paraules d'agraïment. Per a Moreso, "és una sort que Trías s'unís a la facultat d'Humanitats" fa 18 anys ja que professors com ell "et fan sentir a la universitat i fan la universitat en majúscules".

Biografia d'Eugenio Trías

Eugenio Trías (Barcelona, 1942) va estudiar filosofia en diferents universitats espanyoles i alemanyes, i a partir de 1965 va començar a impartir lliçons d'aquesta matèria a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma de Barcelona. Posteriorment, i com a professor d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC, va obtenir la categoria de catedràtic (1986). Des de 1992 és catedràtic de Filosofia del Departament d'Humanitats de la UPF, i durant els anys 1995 i 1996 va dirigir l'Institut Universitari de Cultura de la Universitat.

A part de professor, Trías també és articulista, conferenciant i autor de més de trenta llibres, alguns d'ells meritoris de diversos guardons, entre els quals destaquen el Premi Anagrama d'Assaig per L'artista i la ciutat (1975), el Premio Nacional de Ensayo per Lo bello y lo siniestro (1983) i el Premi Ciutat de Barcelona per La edad del espíritu (1995); i aquest mateix any, va rebre el XIII Premi Internacional Friedrich Nietzsche, considerat un equivalent al Nobel de Filosofia. 

Així mateix, és doctor honoris causa per les universitats Autònoma de Santo Domingo, San Marcos de Lima i Autónoma de Madrid. El 1996 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Buenos Aires i el 2004 la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

El millor d'Eugenio Trías, en un volum doble

Creaciones filosóficas I y II , el darrer llibre publicat per Trías que va ser presentat en el mateix acte, està dividit en dos volums. El primer porta per títol "Ètica i Estètica", i consisteix en un recull de textos procedents de llibres com El artista en la ciudad, Lo bello y lo siniestro, Lógica del límite, Tratado de la pasión, Ética y condición humana o La política y su sombra, entre d'altres. És, doncs, un assaig sobre la reflexió filosòfica en els àmbits de l'estètica, l'ètica i la filosofia política. 

"Filosofia i Religió" és el nom que rep el segon volum, un llibre en el què la principal protagonista és la filosofia en el sentit més estricte de la paraula. S'hi troben, entre d'altres textos, Teoria de la historia i Filosofia de la religió.