Tomàs Marquès-Bonet i Xavier Prado-Martínez, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF i el CSIC, han contribuït a desxifrar el genoma del goril·la, el simi viu més proper als humans i als ximpanzés amb qui es va compartir un avantpassat comú fa uns 8 milions d'anys.

Aquest estudi quees publica el 8 de març a Nature és fruit de la col·laboració de més de vint laboratoris de set països, coordinats per Aylwyn Scally i Richard Durbin del Welcome Trust Institute (Regne Unit). L'aportació espanyola ha estat coordinada per Tomàs Marquès Bonet, investigador ICREA del Departament de Ciències Experimentals i de la Slut (CEXS) de la UPF i cap del grup de Genòmica de Primats de l'IBE (UPF-CSIC).

Amb el goril·la,  són quatre els genomes de primats seqüenciats

La seqüenciació i anàlisi del genoma complet del goril·la se suma a la dels genomes humà, ximpanzé i orangutan seqüenciats anteriorment. Tomàs Marquès-Bonet va participar en el Consorci per a la determinació del genoma del ximpanzé (Nature, 1 de setembre 2005 i 12 de febrer del 2009) i de l'orangutan (Nature, 27 de gener del 2011). Emprant tècniques genòmiques i comparant les quatres espècies s'ha obtingut una visió més precisa del procés evolutiu que va donar lloc a l'aparició de l'ésser humà. A més, aquests estudis creen un important recurs per a l'estudi de la biologia humana, així com també per al coneixement de la biologia i la preservació dels goril·les.

Humans i goril·les comparteixen gens relacionats amb la percepció auditiva

Després de comparar milers de gens compartits amb els grans simis, aquest estudi suggereix que grups de gens relacionats amb la percepció auditiva i el desenvolupament cerebral estan entre els que més han canviat al llarg de l'evolució en el llinatge dels goril·les i en el dels humans. Això voldria dir que certes particularitats, generalment associades a la condició humana com ara l'evolució dels gens auditius associats amb el llenguatge, no serien exclusives de la nostra espècie ja que estan igualment presents en el genoma dels goril·les.

L'home, entre el ximpanzé i el goril·la

D'altra banda, i sorprenentment, els resultats de l'estudi pel que fa a la comparació genètica dels genomes ha confirmat que, tot i que globalment el genoma humà és més semblant al del ximpanzé, gairebé en un terç del genoma humà aquesta relació es trenca i és amb el goril·la amb qui estem més propers. Així doncs,  o és el goril·la el primat evolutivament més proper a l'humà o és el ximpanzé que s'apropa al goril·la.

"Aquesta visió és nova perquè trenca amb la visió evolutiva clàssica que es tenia fins ara segons la qual humans i ximpanzés compartien més variants genètiques en tot el genoma i, per primera vegada podem quantificar exactament el grau de similitud", ha afirmat Xavier Prado, coautor de l'article. "El coneixement de l'evolució d'aquest genoma ens ajuda a entendre processos bàsics del seu comportament i dels processos d'especiació que van donar lloc a l'espècia humana", ha afirmat Tomàs Marquès-Bonet. "Aquest coneixement bàsic pot ser essencial per comprendre com han sorgit malalties que encara no entenem", com ha afegit el coordinador de l'estudi al nostre país.

El goril·la, una espècie en perill d'extinció que cal preservar

Els goril·les han sobreviscut fins a l'actualitat en unes poques poblacions aïllades de manera que són una de les espècies en perill d'extinció als boscos equatorials de l'Àfrica central. En aquest treball s'han comparat dos espècies de goril·les, els de l'Est i els de l'Oest d'Àfrica,  i s'han evidenciat diferències en la variabilitat del seu genoma. "Els goril·les de l'Est tenen menys variabilitat genètica i, al mateix temps, són els que tenen la seva supervivència més amenaçada", ha manifestat X. Prado. Efectivament, aquests grans simis es troben greument amenaçats i el seu nombre disminueix de manera alarmant. Per tant, els estudis amb primats no només donen coneixement sobre l'evolució de l'espècie humana sinó també posen de manifest la importància de protegir i conservar tota la diversitat biològica d'aquestes espècies.

Contribució dels investigadors de l'IBE (UPF-CSIC)

La contribució del nostre país a aquest projecte prové del treball dels investigadors Tomàs Marquès-Bonet i Javier Prado-Martínez, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). Tomàs Marquès Bonet ha liderat l'organització estructural del genoma en comparació amb el d'altres homínids i amb Javier Prado, han estat els responsables de les anàlisis comparatives realitzades entre les diferents espècies de goril·les, comparació que ha permès tenir les primeres estimacions de la diversitat genòmica estructural dins d'aquest gènere.

Treball de referència

Aylwyn Scally, Julien Y. Dutheil, LaDeana W. Hillier, Greg E. Jordan, Ian Goodheadb, Javier Herrero, Asger Hobolth, Tuuli Lappalainen, Thomas Mailund, Tomas Marques-Bonet, Shane McCarthy, Stephen H. Montgomery, Petra C. Schwalie, Y. Amy Tang, Michelle C. Ward, Yali Xue, Bryndis Yngvadottir, Can Alkan, Lars N. Andersen, Qasim Ayub, Edward V. Ball, Kathryn Beal, Brenda J. Bradley, Yuan Chen, Chris M. Clee, Stephen Fitzgerald, Tina A. Graves, Yong Gu, Paul Heath, Andreas Heger, Emre Karakoc, Anja Kolb-Kokocinski, Gavin K. Laird, Gerton Lunter, Stephen Meader, Matthew Mort, James C. Mullikin, Kasper Munch, Timothy D. O'Connor, Andrew D. Phillips, Javier Prado-Martinez, Anthony S. Rogers, Saba Sajjadian, Dominic Schmidt, Katy Shaw, Jared T. Simpson, Peter D. Stenson, Daniel J. Turner, Linda Vigilant, Albert J. Vilella, Weldon Whitener, Baoli Zhu, David N. Cooper, Pieter de Jong, Emmanouil T. Dermitzakis, Evan E. Eichler, Paul Flicek, Nick Goldman, Nick I. Mundy, Zemin Ning, Duncan T. Odom, Chris P. Ponting, Michael A. Quail, Oliver A. Ryder, Stephen M. Searle, Wesley C. Warren, Richard K. Wilson, Mikkel H. Schierup, Jane Rogers, Chris Tyler-Smith, Richard Durbin (2012) " Insights into hominid evolution from the gorilla genome sequence ", Nature, 8 de març, doi:10.1038/nature10842.

Altres e-notícies relacionades:

El genoma de l'orangutan, portada de "Nature"

Les diferències entre els genomes dels humans i ximpanzés són més grans del que es pensava