Moltes coses han canviat des d'aquell 1993 en què els estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra es van iniciar a l'edifici Rambla; nous mitjans, noves formes de finançament, noves maneres de fer art i d'explicar-lo. Però hi ha quelcom que ha perdurat al llarg d'aquests vint anys, i és l' èxit professional dels estudiants d'aquest grau que atrau els estudiants més excepcionals.

"Les altes notes de tall dels estudis són un clar indicador del fet que tenim alumnes brillants", afirma Fran Benavente, director dels estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF. "Ells tenen un gran potencial, i nosaltres tractem de crear l'entorn adequat per tal que es desenvolupi. Part d'aquesta responsabilitat recau en els professors del grau, molts d'ells grans teòrics i professionals en actiu que estan en contacte amb la realitat directa del món audiovisual".

Aquesta intenció de mantenir una relació constant amb les noves tendències hi és present des del moment fundacional dels estudis, època en què Jordi Balló, professor del grau en Comunicació Audiovisual i del màster en Documental de Creació de l'UPF-IDEC, va començar a impartir les seves primeres lliçons. "En un ambient de crisi com el dels inicis de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual, es qüestionava la seva existència per falta d'una indústria que generés demanda. En aquest sentit, la Universitat va originar moviments de creació i va ser capaç de crear nous perfils i d'avançar-se als esdeveniments", diu Balló.

"Un destacat tret diferencial que va oferir i que encara ofereix el grau en Comunicació Audiovisual de la UPF és que hem apostat per un vessant més creatiu i no tan periodístic", afirma Benavente; "és per aquest motiu que volem que els nostres alumnes parteixin d'una sòlida base teòrica que els doni eines per poder desenvolupar les seves capacitats artístiques".

Fran Benavente: "Ells tenen un gran potencial, i nosaltres tractem de crear l'entorn adequat per tal que es desenvolupi"

Víctor Alonso, actualment estudiant de quart de Comunicació Audiovisual i guanyador del premi a la Millor Direcció SGAE Nova Autoria del Festival de Sitges 2014 pel seu curtmetratge documental "Puño y metal", corrobora la necessitat de partir d'uns fonaments clars que puguin ajudar a adquirir i ampliar una mirada crítica vers l'audiovisual. "Suposa una gran motivació tenir com a referents antics estudiants d'aquest grau que no només estan vivint del cinema, sinó que són, a més, models a seguir per la qualitat de les seves obres. Et veus projectat en ells com 'allò que jo podria ser si tot anés bé'".

Per tal d'aproximar-los a una realitat més propera a l'àmbit professional, els estudiants han de realitzar un treball de fi de grau en què posen en pràctica els coneixements adquirits durant la seva especialització, i que té una gran importància en la seva trajectòria educativa i personal, ja que serveix com a carta de presentació cap al món laboral. "No es tracta estrictament d'un exercici acadèmic, sinó que pretén funcionar més enllà de les fronteres universitàries", confirma Fran Benavente. "Els estudiants tenen l'oportunitat de desenvolupar un projecte personal en condicions privilegiades, ja que  tenen el suport d'un professor que tutoritzarà i revisarà el seu projecte al llarg d'un curs sencer, i amb qui podran discutir qualsevol dubte que sorgeixi al llarg del procés de creació".

Víctor Alonso: "Suposa una gran motivació tenir com a referents antics estudiants d'aquest grau"

El documental, territori fructífer

De tots els cineastes provinents de la UPF, n'hi ha molts que destaquen per haver-se decantat per un tipus de cinema que voreja la frontera entre la realitat i la ficció. És el cas de Jordi Morató amb "Sobre la marxa", una peça sorgida d'un treball de fi de grau sobre el "Tarzan d'Argelaguer"; de Carla Subirana, amb les seves peces intimistes "Volar" (2013) i "Nedar" (2009), i també de Neus Ballús, llicenciada en Comunicació Audiovisual l'any 2002 i també antiga estudiant del màster en Documental de Creació de l'UPF-IDEC (2004), que n'és un dels casos més recents i prolífics.

"El fet que a la universitat es tractin professions i temes tan diversos afavoreix que els estudiants que encara no tenen gaire clara la seva vocació la puguin trobar aquí. Molts cops es tracta d'un moment d'enlluernament en què descobreixes allò que realment t'agrada, i que pot passar abans, durant o després dels estudis. En el meu cas va ser a les classes de Direcció de Documental amb Ricardo Íscar", explica la Neus. Ella ha rebut diversos guardons al llarg de l'any 2014, entre ells el premi a la millor direcció, al millor guió i a la millor pel·lícula en els premis Gaudí 2014, gràcies al seu film de debut "La plaga".

Neus Ballús: "Es tracten temes diversos, i això afavoreix que els estudiants que no tenen clara la seva vocació la puguin trobar aquí"

Un cas similar és el del film "10.000 km", dirigit per l'ex-estudiant Carlos Marqués-Marcet, que ha recollit nombrosos premis al llarg del 2014 i aquest principi del 2015. Entre aquests destaca el Goya 2015 al millor director novell i els cinc premis Gaudí 2015, entre ells els de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director i millor guió, aquest últim per a Clara Roquet, coguionista del film i també antiga estudiant de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual a la UPF. A la pel·lícula s'abraça la ficció sense deixar de banda el realisme colpidor amb què es tracta el tema de les relacions a distància.

Notícies relacionades:
Carlos Marquès-Marcet, alumni UPF, guanya el Goya al millor director novell
"10.000 km", un film dirigit, guionitzat i produït per titulats en Comunicació Audiovisual de la UPF, triomfa als premis Gaudí
El documental "Puño y metal" guanya un dels premis Nova Autoria al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges