Marta Torrens, professora titular del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona i  psiquiatra a l’Hospital del Mar, ha pronunciat la conferència “L’heroïna: l’epidèmia que torna?”, com a lliçó inaugural del grau en Medicina impartit per les universitats Pompeu Fabra i l’Autònoma de Barcelona (UAB).

L’acte de benvinguda a la quarta promoció de Medicina (UPF-UAB) ha estat presidit per Joan Puigdollers, president del  Parc de Salut Mar, que ha introduït la sessió; Antonio Mur, director de la Unitat Docent del Parc de Salut Mar, que ha presentat la ponent, i els respectius rectors de cada universitat, Jaume Casals (UPF) i Margarida Arboix (UAB), que han portat a terme la cloenda.  Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i Manuel Armengol, degà de la Facultat de Medicina de la UAB i president del Consell Docent d'aquests estudis, han acompanyat la mesa presidencial.

L’heroïna vista des dels inicis

“Quan vaig començar l’especialitat en psiquiatria, el nostre país es trobava enmig d’una epidèmia de consum d’heroïna. Malauradament, tinc la impressió de que quan em retiri, el país tornarà a trobar-se en la mateixa situació.” Així iniciava Marta Torrens la seva conferència, en la què ha repassat la història de l’heroïna al nostre país.

L’ús de la planta de l’opi, Papaver somniferum, es coneix des de fa 6.000 anys, però no va ser fins el segle XX que van aparèixer els problemes associats. En el segle XIX es van descobrir els seus alcaloides, com la morfina, a partir de la que es va sintetitzar l’heroïna, i arran de la guerra de Vietnam es va iniciar una epidèmia d’heroïna als Estats Units que es va estendre cap a Europa i Espanya a finals dels anys setanta. Al nostre país, aquesta epidèmia va anar sempre lligada a la de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), fent necessària la creació d’una xarxa de tractament a les addiccions totalment nova al nostre país.

El 1981, l’actual director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí, va muntar la primera unitat de desintoxicació a Espanya, ubicada a l’antic Hospital del Mar. L’any 1985, l’epidèmia era tan intensa que es va crear el Pla Nacional sobre Drogues i poc després va aparèixer el Pla Nacional sobre la Sida. Malgrat la urgència de solucionar l’epidèmia, per qüestions legals no es van començar a aplicar els tractaments adequats amb metadona fins els anys noranta.  Tal i com va expressar Torrens, “poc a poc van haver de canviar moltes lleis per tal de disminuir l’elevada mortalitat de malalts per sobredosi o pel virus de la sida.” Malgrat les dificultats inicials, el tractament amb metadona és un exemple de bon fer a Espanya. “Ens vam convertir i encara ens mantenim  en un dels països amb una taxa de cobertura i tractament més elevada del món, un 62%.” A partir de l’any 1996, es va decidir aplicar tractament també a les presons, sent un cop més un model a seguir per altres països.

A l’inici de la unitat de desintoxicació, ara fa 35 anys, tots els malalts eren heroïnòmans. “Entre el 1982 i el 1995, es produïen 8.000 consultes anuals per malalts infectats per VIH i amb consum actiu d’heroïna. De fet, entre un 90-92% de tots els heroïnòmans que ingressaven a l’hospital patien sida.” A partir de l’any 2000, van aparèixer noves drogues i l’epidèmia d’heroïna es va controlant per donar pas a l’epidèmia de cocaïna i al consum d’altres substàncies com el cànnabis o l’MDMA. El consum d’heroïna va disminuir i també va millorar el seu tractament. “A banda dels tractaments amb metadona, van aparèixer els espais de venopunció assistida, que han evitat la mort al carrer de molts consumidors i la infecció tant de sida com d’hepatitis C; i altres iniciatives com els programes d’intercanvi de xeringues i les unitats de patologia dual.”

A partir de l’any 2010 es produeixen molts canvis. La infecció pel virus de l’hepatitis C es converteix en un gran problema: al voltant de 70.000 persones amb manteniment amb metadona estan infectats a Espanya pel VHC i no compten amb tractament. L’aparició dels opioids de prescripció mèdica provoca un increment del seu ús amb una certa banalització de la seva utilització. En positiu, es comença  a donar naloxona als addictes a l’heroïna per evitar la mort per sobredosi i apareixen nous fàrmacs per ajudar als tractaments substitutius en aquells malalts on la metadona no és efectiva. “Malgrat tots els fàrmacs que hi ha actualment al mercat de la medicina, per a la heroïna, que ha suposat una epidèmia molt cara per a la societat, fins fa molt poc teníem una sola alternativa medicamentosa que podia funcionar o no: la metadona. És ara quan comencem a tenir medicaments alternatius.”

Segons dades del Pla Nacional de Drogues, els episodis d’urgències deguts a heroïna han anat disminuïnt amb els anys. Per contra, les morts per sobredosi segueix sense baixar: els opiacis continuen sent la primera causa de mort per sobredosi al nostre país.

La situació actual del consum

D’acord amb l’últim informe de la Organització de les Nacions Unides, en aquests moments hi ha 33 milions de persones  que consumeixen opiacis. El mercat global sembla estable però hi ha canvis regionals: el consum a Amèrica del Nord i a Àfrica està en augment. La situació en alguns països europeus no és tan evident, però s’ha vist un increment en les confiscacions. “Que la policia estigui trobant més quantitat d’heroïna ens indica que n’ha augmentat el mercat, perquè significa que n’hi ha molta més.”

Dels 33 milions de consumidors d’opiacis, 17,4 ho són d’opi i d’heroïna, mentre que la resta ho són d’altres derivats, els analgèsics opiacis, que “segurament suposin el repte del futur.” L’augment en el consum d’opioides, doncs, es deu a causes diverses: increment en l’ús d’opioides de prescripció mèdica; desenvolupament de nous productes opioides d’acció ultraràpida per al tractament del dolor, com ara els fentanils; increment d’heroïna en el mercat, i aparició dels derivats de fentanils com a noves drogues psicoactives.

A Estats Units, el consum d’heroïna ha anat augmentant i, des de l’any 2010, les morts per heroïna s’han multiplicat per sis. L’epidèmia ja no està vinculada a ambients desafavorits, sinó que ara és una epidèmia de classe mitjana, ja que molts dels afectats van començar consumint opioides de prescripció mèdica i s’han vist abocats en el consum d’heroïna. “Per una banda, les disposicions oficals intenten controlar la prescripció dels analgèsics opioides però, per altra, en el mercat negre hi ha més heroïna, que és més barata que els opioids de prescripció". A Barcelona, des de l’any 2014 les demandes de tractament per consum d’heroïna superen les de cocaïna, un fet que no es produïa des de fa 15 anys. Segons Marta Torrens, l’epidèmia d’heroïna pot tornar al nostre país. Millorar les pràctiques de prescripció i maneig del dolor amb opioides; millorar la prevenció, diagnòstic i tractament de la seva addicció i les seves complicacions (sobredosis, infeccions per VIH, VHC...), i incrementar l’aprenentatge en el coneixement i maneig del dolor i de l’addicció en les Facultats de Medicina són les postures que Torrens considera necessàries per tal d’evitar que la tragèdia de l’heroïna torni a passar al nostre país.

Imatge superior: Mesa presidencial de la lliçó inaugural del grau en Medicina - UPF

Imatge central: Bayer Heroin bottle - Imatge etiquetada per a la reutilització

Imatge inferior: Marta Torrens durant la lliçó inaugural del grau en Medicina - UPF

Galeria d'imatges de la lliçó inaugural penjada al Flickr de la UPF: