Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona i de l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo han contribuït a desxifrar el genoma de l'orangutan, l'homínid més allunyat de l'ésser humà i amb qui va compartir un avantpassat comú fa més de 12 milions d'anys.

Aquest estudi és fruit de la col·laboració de més de 30 laboratoris de set països i ha estat liderat per Devin Locke, de la Washington University (St. Louis, EUA).

L'aportació espanyola a aquest estudi, que és portada de la revista Nature del 27 de gener, ha estat coordinada per Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Recerca ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC); Tomàs Marquès -Bonet, recentment incorporat a aquest institut com a cap del grup de Genòmica de Primats gràcies al programa Ramón y Cajal, i Carlos López-Otín, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d'Oviedo.

Un 97% de coincidència genètica amb els humans

La determinació dels més de tres mil milions de parells de bases que constitueixen el genoma de l'orangutan se suma a la dels genomes humà i del ximpanzé, seqüenciats anteriorment, i permet obtenir una visió més precisa del procés evolutiu que va donar lloc a l'aparició dels humans.

La comparació d'aquests genomes, amb més d'un 97% d'identitats compartides entre humà i orangutan en les seccions que s'han pogut comparar, ha mostrat les diferents pressions evolutives a les que es van enfrontar els avantpassats d'aquestes tres espècies, i les notables diferències en els cromosomes de l'orangutan respecte als altres homínids.

L'orangutan, una espècie en perill d'extinció

La comparació de les dues espècies d'orangutans actuals, de Borneo (Pongo pygmaeus) i de Sumatra (Pongo abelii) , ha revelat l'existència d'importants canvis poblacionals entre ambdues. Així, s'ha determinat que els orangutans de Sumatra van tenir, durant els últims 400.000 anys una gran expansió poblacional, mentre que els de Borneo van experimentar un declivi.

No obstant això, el nombre actual d'orangutans de Sumatra és molt menor que el dels de Borneo, a causa fonamentalment de factors derivats de la intervenció humana. El coneixement de les seves diferències genètiques podria ajudar en els esforços de conservació de les dues espècies d'orangutans que es troben en greu perill d'extinció.

Noves claus per entendre l'evolució d'algunes malalties

Els resultats aporten noves claus per entendre l'evolució dels homínids i informació sobre els mecanismes de reorganitzacions cromosòmiques en malalties com el càncer

El professor Carlos López-Otín afirma que "l'estudi comparatiu detallat de múltiples famílies de gens en els genomes humà, del ximpanzé i de l'orangutan indica que en l'evolució humana ha hagut una pressió evolutiva important sobre els sistemes immune i reproductiu". Per la seva banda, el professor Arcadi Navarro ha assenyalat que "els estudis sobre l'organització genòmica de l'orangutan permetran obtenir informació valuosa sobre els mecanismes de reorganitzacions cromosòmiques que tenen lloc en malalties com el càncer".

Contribució dels investigadors espanyols

La participació espanyola en aquest projecte és fruit del treball dels investigadors Tomàs Marquès-Bonet, de l'IBE (UPF-CSIC) i de la Universitat de Washington (Seattle, EUA); Rui Faria, Olga Ferran, Fleur Darré, Domènec Farré, Elodie Gazave, Meritxell Oliva i Arcadi Navarro, del mateix IBE, i Víctor Quesada, Xose S. Pont, Gonzalo R. Ordóñez i Carlos López-Otín, de la Universitat d'Oviedo.

El grup d'Arcadi Navarro ha estudiat l'organització dels cromosomes de l'orangutan respecte a d'altres homínids, la qual cosa ha permès reconstruir diversos esdeveniments d'importància en la diferenciació de les múltiples espècies d'homínids.

Per la seva banda Tomàs Marquès-Bonet ha liderat la secció de duplicacions segmentals i reorganitzacions estructurals en comparació amb altres homínids.

Finalment, el grup de Carlos López-Otín ha estudiat en detall diverses famílies de gens freqüentment associats amb malalties i que mostren importants diferències entre humans i orangutans.

Treball de referència:

Devin P. Locke et al. (2011), " Comparative and demographic analysis of orang-utan genomes", Nature, vol. 469, pàgs. 529-533, 27 de gener, doi:10.1038/nature09687.

Altres e-notícies relacionades:

Descrit el genoma d'un nou homínid, el denisova, que va compartir un origen comú amb els neandertals

Un gen durant molt temps silenciat torna a ser funcional en humans

Les diferències entre els genomes dels humans i ximpanzés són més grans del que es pensava