Al proporcionar liquiditat als prestataris de línies de crèdit i dipositants, els bancs estan potencialment exposats a la retirada massiva de diners (bank runs) de manera simultània en l'actiu i en el passiu, un risc que va esdevenir una realitat quan el mercat interbancari europeu es va congelar a l'estiu de 2007.

Un recent article de Filippo Ippolito, José-Luis Peydró i Andrea Polo, professors del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, juntament amb Enrico Sette (Banc d'Itàlia) aborda el doble risc (en el seu actiu i el seu passiu) de retirada massiva de diners, la gestió del risc de liquiditat pels bancs i les conseqüències per a la regulació del sector financer.

L'article "Double bank runs, liquidity risk management, and Basel III", que es publicarà pròximament al Journal of Financial Economics, s'emmarca en el projecte "Asset-liability correlated Fragility in banks", guanyador al març de 2015 del premi Ajuda a la investigació de la Fundació UCEIF. El projecte analitza la relació entre la liquiditat dels bancs, les línies de finançament i la concessió de crèdits, partint de la congelació del mercat interbancari europeu de l'any 2007.

La crisi financera va colpejar amb força els mercats europeus el 9 d'agost de 2007, quan el mercat interbancari es va assecar, i va tenir com a efecte els problemes de liquiditat a l'engròs de les institucions financeres. Aquest fet contrastava amb les anteriors crisis financeres de la història, quan les fuites bancàries procedien principalment dels dipositants minoristes.

En el seu article, els autors mostren que els bancs amb una major exposició al mercat interbancari van patir un augment en la disponibilitat de les seves línies de crèdit pendents de pagament a les empreses: van ser exposats de manera efectiva a una doble fugida de diners i van patir un xoc de liquiditat.

No obstant això, troben que aquesta fragilitat es va veure mitigada per la gestió del risc de pèrdua de liquiditat abans de la crisi: sembla que els bancs amb més fons procedents del mercat interbancari, que en general atorguen un menor nombre de línies de crèdit, són més conscients del risc d'aquestes retirades massives, i l'administren de manera més activa.

Importància dels requisits de liquiditat, en el marc de Basilea III

Un component clau del nou marc de Basilea III, un conjunt de propostes de regulació bancària de finals de 2010 feta pel Fòrum d'Estabilitat Financera i el G-20, és la introducció de requisits de liquiditat, que penalitzen tant la provisió de línies de crèdit com el finançament interbancari, i que resulten decisius per evitar la retirada massiva de diners simultània en l'actiu i el passiu.

Les troballes dels autors suggereixen que la supervisió prudencial s'ha de recolzar en una anàlisi de dades a escala micro sobre les línies de crèdit, ja que aquest fet és crític per avaluar el grau en què els bancs gestionen activament el risc de pèrdua de liquiditat.

Article de referència: Ippolito F., Peydró J.L., Polo A., Sette E.  Double bank runs, liquidity risk management, and Basel III. Maig del 2016