El cervell posseeix mecanismes perquè oblidem la informació innecessària, revela un estudi publicat en Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), liderat per científics de la Universitat de Lund (Suècia) en el qual ha participat Riccardo Zucca, investigador del Grup de Recerca en Sistemes Perceptius Emotius i Cognitius (SPECS) i del Centre en Neuro-Robòtica i Sistemes Autònoms (N-RAS) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

El cervell és capaç d'assimilar un estímul nou, però rebutja els posteriors si són similars en el moment en què els reconeix. Així es dóna la paradoxa que "dos estímuls produeixen pitjors resultats que un de sol, encara que allò que està realment passant és que el cervell activa mecanismes neuronals per evitar la despesa energètica que suposa l'aprenentatge", han suggerit els autors.

L'activitat neuronal encarregada de memoritzar informació resulta una despesa energètica addicional, de manera que el cervell oblida de manera intencionada, encara que sigui temporalment, per estalviar energia. Quan el cervell ha après una determinada associació s'activa el mecanisme de fre de l'aprenentatge.

Explicació fisiològica del model Rescorla-Wagner

A l'article publicat a PNAS es descriu l'experiment que els científics van dissenyar per extreure les conclusions de l'estudi. En una primera fase, es van aplicar dos estímuls al model experimental animal perquè el cervell els associés: un to acústic o senyal lluminós i una ràfega d'aire que provocava el parpelleig de l'ull. Seguidament, es va veure que el subjecte parpellejava l'ull en el moment en que escoltava novament el to o el senyal lluminós, encara sense ràfega d'aire. Finalment, en aplicar de nou el to acústic o el senyal lluminós alhora amb la ràfega d'aire, l'associació entre els estímuls es tornava confusa. 

Com comenta Zucca, "les conclusions de l'estudi poden explicar perquè una associació més forta condueix a un valor de reforç menor, en el context d'una experiment de comportament condicionat".

Aquest fenomen encara que havia estat descrit anteriorment en el model Rescorla-Wagner, model que ha guiat la investigació en ciències de la conducta i la neurologia durant diverses dècades, no tenia encara una explicació fisiològica.

Els científics en aquest treball han estudiat cèl·lules de Purkinje provinents del còrtex del cerebel de fures i han observat que les respostes de les cèl·lules de Purkinje, desencadenants del parpelleig adaptatiu condicionat temporal, suprimeixen l'estímul no condicionat gradualment, proporcionant per primer cop evidència fisiològica del fenomen descrit en el model de Rescorla-Wagner.

Treball de referència:

Anders Rasmussen, Riccardo Zucca, Fredrik Johansson, Dan-Anders Jirenhed and Germund Hesslow (2015), “Purkinje cell activity during classical conditioning withdifferent conditional stimulus explains central tenet of Rescorla–Wagner model”, PNAS, octubre, doi: 10.1073/pnas.1516986112.