Un estudi coordinat per Ricard Solé, investigador ICREA, i Daniel Amor i Sergi Valverde, del grup de recerca Complex Systems Lab del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, explora la conjectura de l'economista americà Brian Arthur que suggereix que l'evolució tecnològica es produeix principalment per combinatòria d'invencions prèvies. Aquesta conjectura implica que, amb el temps, es produeix una acceleració en el ritme d'innovació que porta a una anomenada singularitat tecnològica. Aquesta singularitat implicaria una explosió de dissenys que virtualment serien infinits.

El treball, publicat a arXiv.org, presenta un model generalitzat d'evolució tecnològica que té en compte dues propietats principals: el nombre de tecnologies prèvies que es necessiten per crear-ne una de nova i la rapidesa amb què la tecnologia en qüestió envelleix.  Com a exemple per validar les seves teories, han utilitzat els registres de patents com a sistema d'innovacions que mostra aquest comportament accelerat. Com que cada patent ha de citar les anteriors sobre les quals es fonamenta la nova tecnnologia, tenim un registre també de les dependències entre invencions.

Només quan s'utilitza la memòria a llarg termini i, per tant, tots els invents anteriors estan disponibles per crear innovació, les singularitats poden sorgir en determinades condicions. En canvi, si introduim un envelliment que impedeix (com cal esperar) que les invencions més antigues contribueixin a les noves, apareix un "forat negre" d'innovacions prèvies que fa que la taxa de creació d'invents disminueixi fins a convertir-se en un règim lineal. No es poden donar singularitats.

La naturalesa de la innovació tecnològica, component essencial de la creativitat humana

La naturalesa i el ritme de la innovació és un tema recurrent i complex. Ha estat el focus d'atenció de biòlegs evolutius, economistes i físics en la mateixa mesura. Els inventors troben inspiració en dissenys existents previs, mentre empenyen per superar les fronteres de la innovació. Fins ara s'ha suggerit la idea que el coneixement tecnològic tendeix cap a l'infinit, però el treball de Solé, Amor i Valverde presenta evidències que ho posen en dubte.

Treball de referència

Ricard Solé, Daniel Amor i Sergi Valverde (2014), "On singularities in combination-driven models of technological innovation", arXiv.org, arXiv:1407.6890[physics.soc-ph]