Un equip internacional liderat per investigadors de la Universitat de Zurich ha descrit una població d’orangutans fins ara desconeguda, els Tapanuli (Pongo tapanuliensis). Endèmics dels tres districtes de Tapanuli, al nord de Sumatra, Indonèsia, habiten en una àrea de 1.100 km² de l’ecosistema de Batang Toru, i s’estima que només en queden 800 exemplars. En l’estudi, publicat a Current Biology, hi han participat tres investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Bertranpetit, Marc de Manuel i Tomàs Marquès-Bonet; i l’investigador de la UPF, Ferran Casals.

La població de Batang Toru va ser redescoberta l’any 1997, però no va ser fins al 2013 que els investigadors van estudiar les característiques d’un crani d’aquesta població que diferien de la resta de cranis coneguts fins llavors. Això va fet pensar que la població de Batang Toru era potencialment única. Calien, però, més evidències per afirmar-ho, per la qual cosa se’n va estudiar el genoma, així com els de trenta-sis individus salvatges més, disponibles en deu poblacions de Sumatra i Borneo. S’endegava, així, l’estudi més exhaustiu del genoma d’orangutans salvatges realitzat fins ara. Aquestes dades s’han generat al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG).

«Després de prop de deu anys observant la genètica poblacional dels grans simis, sempre és sorprenent trobar noves poblacions úniques i aïllades de la resta», afirma Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), de què també és director.

Gràcies a aquest treball, «tot i haver-hi només dues espècies d’orangutans descrites, s’han identificat tres llinatges evolutius molt antics», explica Marc de Manuel, investigador de l’IBE. «En adonar-nos que els orangutans de Batang Toru eren morfològicament diferents de la resta d’orangutans, les peces del trenca-closques van començar a encaixar», comenta Michael Krützen, de la Universitat de Zurich i responsable de l’estudi. Krützen afegeix que «la línia evolutiva més antiga en el gènere dels Pongo es troba, de fet, en els orangutans de Barang Toru, que sembla que són descendents directes de la primera població de Sumatra en l’arxipèlag de Sunda». 

L’estudi demostra que la població de Batang Toru s’hauria aïllat de totes les altres poblacions de Sumatra durant almenys deu mil o vint mil anys.  Evidències addicionals basades en observacions del comportament i en estudis ecològics a Batang Toru i en altres punts donen suport als resultats i aporten singularitat taxonòmica a aquesta població.

A  l’ecosistema de Batang Toru hi queden un màxim de vuit-cents individus. Atenent a la nova proposta de classificació taxonòmica, són, per tant, la població de grans simis amb més perill d’extingir-se. Els conservacionistes alerten que, en un territori afectat per una elevada pressió antropogènica i amenaçat per la caça, la construcció d’un dam hidroelèctric, i la substitució dels boscos per explotacions mineres, és urgent estudiar quines són les accions que poden posar en perill la supervivència dels orangutans de Tapanuli. «Si no s’emprenen mesures urgents per reduir les amenaces actuals i futures per conservar el que queda de bosc», assenyalen els científics, «possiblement acabarem sent testimonis de la descoberta i de l’extinció d’una gran espècie de simis en l’escala de la vida humana».

Treball de referència: Nater, A. et al (2017). Morphometric, behavioral, and genomic evidence for a new orangutan species. Current Biology, Novembre 2017.

Imatge: Tapanuli orangutan - Andrew Walmsley