Vés enrere Aprofiten els joves els recursos lingüístics en línia?

Aprofiten els joves els recursos lingüístics en línia?

És la qüestió que s’ha plantejat Daniel Cassany, investigador del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, en un treball publicat a la revista Signos. Estudios de Lingüística, en què identifica un desajust entre l’ús que se’n fa, dins i fora de l’escola.

04.11.2016

 

Gràcies a les noves tecnologies en línia, nens i adolescents compten amb un munt de recursos lingüístics al seu abast per resoldre les seves necessitats quotidianes de comunicació. Però la qüestió és: els saben emprar de manera eficient? Un treball recent de Daniel Cassany, investigador del Grupo de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües ( GR@EL) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, s’ho ha plantejat. La recerca s’emmarca dins dels Nous Estudis de Literacitat, que aborden el llenguatge amb una mirada etnogràfica, descrivint i interpretant els fets de lectura i escriptura; ecològica, atenent a tot tipus d’usos i contextos, i també èmica, intentant entendre les seves raons i intencions.

A partir de 30 entrevistes en profunditat, Cassany ha explorat com utilitzen els recursos lingüístics digitals (traductors, diccionaris, verificadors) 59 joves plurilingües preuniversitaris espanyols d’11 a 17 anys, en el seu dia a dia, dins i fora de l’aula. El treball s’ha publicat a la revista especialitzada Signos. Estudios de Lingüística i descriu els contextos comunicatius en què s’usen aquest recursos, les estratègies desenvolupades per donar per bons els resultats obtinguts o les preferències d’ús d’uns recursos o d’uns altres.

Múltiples factors fan que l’ús dels recursos lingüístics en línia sigui molt habitual. L’estudi esmenta principalment:  l’increment del plurilingüisme i del contacte amb idiomes estrangers; la fàcil disponibilitat en línia i de manera gratuïta; les interfícies simples amb pocs requeriments en què es presenten i, finalment, l’accés a partir de dispositius mòbils i portàtils que permet la consulta en temps i contextos reals.

Dos perfils d’usuaris i el traductor de Google com a més popular

Pel que fa a l’ús dels recursos, els resultats de l’estudi indiquen que, tant en contextos escolars com privats, el recurs més popular és el traductor, seguit del diccionari i el verificadors ortogràfics dels processadors de textos. Els usuaris prefereixen els recursos plurilingües, que serveixen per a diversos idiomes, en lloc dels monolingüés, i també prefereixen els recursos plurifuncionals, que poden usar per a tasques molt diferents, als unifuncionals. Així, el recurs més estimat és el traductor de Google, que els joves informants usen per llegir, escriure o fins i tot parlar, tant en llengua materna com estrangera.

A més, el treball identifica dos perfils d’usuaris ben diferenciats. L’usuari bàsic, que acostuma a emprar un recurs qualsevol de manera mecànica i acrítica, i lusuari més instruït, exigent i autònom que conscientment escull un recurs segons sigui el context, exhibeix coneixements i capacitats refinades i verifica els resultats obtinguts amb diferents estratègies (retrotraducció, ús d’un tercer idioma, comparació amb diferents recursos, imatges).

Existeix una bretxa entre la pràctica real i la que proposen els docents

Les pràctiques en l’ús quotidià dels recursos en línia trobades en aquest estudi xoquen amb les consignes que els joves reben dels docents a classe. L’autor parla d’una bretxa entre les pràctiques reals dels joves i les que dicta l’educació formal que reben a les escoles. Per exemple, els docents desaconsellen els traductors, quan en realitat, són el recurs més emprat. I també, mentre que els alumnes prefereixen els diccionaris plurilingües populars i oberts com ara el Wordreference , els docents recomanen les obres d’autoritat que dicten els estaments oficials en matèria lingüística, i per últim, mentre que els docents prohibeixen la connexió a la xarxa a l’aula, el cert és que a molts dels recursos s’hi accedeix a través de mòbils i tauletes.

Per tot això, molts alumnes afirmen queallò que saben sobre recursos lingüístics ho han après fora de l’escola”. Cassany conclou que “aquestes divergències entre l’educació formal i la pràctica no afavoreixen l’ús eficaç i autònom dels recursos lingüístics entre els joves” .

Entre altres conclusions, en el treball publicat a Signos es recomana la instrucció de l’alumnat en l’aprofitament d’aquests recursos de manera formal i el desenvolupament de recerques que incideixin amb més detall sobre l’ús dels recursos lingüístics en línia per a fins educatius. En definitiva, el coneixement dels hàbits d’utilització dels recursos lingüístics a l’abast dels adolescents permetrà dissenyar recursos i interfícies més eficaces, adaptades als seus usuaris i als seus contextos d’ús. D’altra banda, el coneixement dels tipus de consulta i les estratègies emprades pels usuaris ajuda a afavorir l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.

Treball de referència:

Daniel Cassany (2016), “Recursos lingüísticos en línea: Contextos, prácticas y retos”, Signos. Estudios de Lingüística, DOI: 10.4067/S0718-09342016000400002  49(S1) 7-29.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact