Jordina Torrents Barrena, nascuda fa 26 anys a Constantí (Tarragonès), és enginyera informàtica per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Actualment està fent el doctorat al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC-UPF), amb una tesi dirigida per Miguel Ángel González, professor d’investigació ICREA-UPF i cap del Grup de Recerca Simulation, Imaging and Modelling for Biomedical Systems (SIMBIOsys).

Recentment, ha estat guardonada amb el prestigiós premi “Google Women Techmakers”, i s’ha convertit en l’única representant de l’estat espanyol entre la vintena de dones seleccionades en aquesta edició 2017 d’Europa, el Pròxim Orient i Àfrica. Aquest programa vol donar visibilitat, recursos i accés a una extensa xarxa mundial de contactes a les millors dones en l’àmbit de la tecnologia. Li fem l’entrevista pocs dies abans que viatgi a la seu de Google de Londres per participar en una trobada, juntament amb els altres premiats.

—Com valores l’obtenció del premi Google Women Techmakers?

Tot i que és un esglaó important en la meva carrera professional, per a mi ha estat una gran satisfacció personal. Un reconeixement així sempre t’ajuda a tirar endavant amb més força. S’ha de tenir en compte, però, que per obtenir una distinció d’aquesta magnitud hi ha d’haver un treball previ, constant, que s’ha anat gestant durant molt temps. El coneixement no es genera en un parell de dies; fan falta anys per anar madurant tot allò que aprenem i per tenir idees innovadores i respostes a problemes de dificultat major. Penso, doncs, i estic molt agraïda, que aquests anys d’esforç i dedicació hagin donat el seu fruit.

—Creus que aquest reconeixement pot repercutir en la teva carrera com a investigadora?

Sí, crec sincerament que aquest reconeixement que m’ha estat concedit per Google tindrà una repercussió important en la meva carrera professional. Un guardó d’aquesta magnitud enriqueix molt el teu currículum, potencia la teva recerca a internacional i t’obre portes a una extensa xarxa de contactes. Actualment, el món de la recerca és un entorn molt competitiu pel que fa al currículum: tenir publicacions científiques, un expedient acadèmic excel·lent i diverses estades a l’estranger no és requisit suficient com per marcar la diferència. En molts processos de selecció, cada cop es valora més l’excepcionalitat i el fet d’haver estat guardonat amb algun premi a gran escala. Aquest distintiu, entre d’altres coses, molts cops acaba diferenciant significativament un candidat d’un altre.

—Quines expectatives tens per a la teva propera estada a la seu de Google a Londres? 

Les expectatives de millora professional i personal són altes. Espero poder aprofitar l’estada per gaudir, en un futur, d’una extensa xarxa de contactes, aprendre les noves metodologies de treball que han estat acuradament estudiades per la multinacional i adquirir un coneixement més ampli pel que fa a les seves línies de desenvolupament tecnològic. Moltes d’aquestes inquietuds estaran cobertes per l’agenda que lidera l’estada del programa Google Women Techmakers, en la qual s’inclouen programes de mentoria, lideratge i gestió d’equips de treball, activitats de comunicació en grup i presentació dels nous dispositius i tecnologies de Google, que encara no han estat donades a conéixer públicament al mercat.

—Quines són les línies de recerca que desenvolupes dins el grup SIMBIOsys del DTIC-UPF?

Actualment, la meva principal línia de recerca dins del grup SIMBIOsys se centra en la construcció de models i d'eines computacionals específiques per a la cirurgia fetal mínimament invasiva. Treballo els àmbits del processament d’imatges, la visió per computador, la intel·ligència artificial, la geometria computacional, l’aprenentatge automàtic i el desenvolupament de sistemes informàtics per a la planificació i navegació quirúrgiques. A dia d'avui, estem col·laborant amb l’equip de cirurgia fetal del Dr. Eduard Gratacós, de l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en el marc d’un projecte finançat per la Fundació CELLEX.

—En què se centra la teva tesi doctoral?

El meu doctorat, que vaig iniciar l’octubre del 2016, s’emmarca en el projecte esmentat anteriorment: FIRST by CELLEX. L’objectiu principal és la creació d’un model computacional en tres dimensions (3D) de l’estructura de la placenta i el seu sistema (xarxa) vascular a partir de les imatges de ressonància magnètica i ultrasò 3D. Aquesta reconstrucció en 3D s’utilitzarà per millorar la planificació de la cirurgia que es realitza un cop detectada la “síndrome de transfusió feto-fetal" (TTTS) en un embaràs gemel·lar idèntic. Aquesta condició afecta directament els fetus, ja que es presenta una anomalia de transfusió contínua de sang d’un fetus cap a l’altre mitjançant els vasos comunicants de la placenta. Si aquestes connexions no són intervingudes ràpidament mitjançant un procediment làser, ambdós fetus poden morir en un interval molt curt de temps (dies). Per aquest motiu, un model en 3D de l’òrgan placentari ajudaria enormement a l’estudi previ de les connexions vasculars crítiques amb l’objectiu de donar a conèixer al cirurgià quines possibles dificultats hi podria haver durant l’operació. A més a més de proporcionar un avenç considerable de la fase preoperatòria, la meva tesi doctoral també es focalitza en la part de navegació i guiatge en temps real d’aquesta cirurgia durant l’etapa intraoperatòria.

—Les eines computacionals en què estàs treballant, com poden beneficiar els pacients? Ja s’estan aplicant?

L’objectiu final de la recerca en la qual estic involucrada és crear un nou software de planificació i navegació quirúrgiques capaç de millorar el procediment mèdic actual que s’utilitza en la cirurgia TTTS. Aquesta síndrome afecta entre un 10-15% de la població amb embarassos gemel·lars idèntics que comparteixen la mateixa placenta. Un dels punts més crítics de la cirurgia TTTS és la freqüència d’execució per a un mateix embaràs, ja que si es duu a terme més d’un cop, el risc de trencar la bossa amniòtica i perdre ambdós fetus creix exponencialment. Per aquest motiu, és molt important fer una bona planificació de les fases pre- i intra- operatives, atesa l’àmplia diversitat natural que pot tenir cada embaràs, fet que dificulta encara més l’obtenció de bons resultats. Tot i que el projecte encara està a la meitat de la seva duració total, ja tenim una primera versió del prototip, que començarem a validar clínicament al quiròfan durant els propers mesos.

—En quin entorn t’agradaria desenvolupar la teva carrera professional?

M’agraden tant els entorns acadèmics com el món de l’empresa, tot i que em falta perspectiva per decidir quin és l’àmbit que definitivament m’atrau més. En tot cas, aquest entorn hauria de ser mixt. Està demostrat que els grups mixtos, formats per homes i dones, funcionen millor que els grups formats per membres d’un únic gènere.

—Per què la presència de les dones en els camps de les ciències de la computació i les enginyeries és minoritària? Què es pot fer per augmentar aquesta presència?

La representació femenina en el món científic, de l’enginyeria o de les TIC és realment escassa. Segons diversos estudis reconeguts, aquest desequilibri entre sexes es dóna pels "estereotips mantinguts des de l’educació secundària, on es relaciona nois amb tecnologia, i noies amb ciències socials". A més a més, la dificultat que presenten els estudis d’enginyeria és un dels factors que propicia la inseguretat de moltes noies a l’hora de seleccionar-la com a futura carrera professional. A dia d'avui, estem vivint en una societat del coneixement, en què la tecnologia i la ciència poden aportar importants contribucions. Malgrat això, hi ha enormes barreres per a les dones que volen basar el seu futur professional en aquest camp. Per tal d’incrementar la presència de dones en l’àmbit de les enginyeries cal endegar iniciatives des dels primers nivells escolars, com ara adreçar xerrades de caire tecnològic, robòtica, etc. a estudiants d’ESO, així com la participació de dones model que puguin explicar la seva experiència en primera persona.

—Les dones poden fer aportacions diferencials en aquests àmbits?

No és que pensi que les dones tinguem trets diferencials remarcats respecte als homes; és més aviat que les nostres aptituds en el camp de les tecnologies no s’han pogut desenvolupar històricament i han quedat a l’ombra. Penso que és important que avui dia aquestes aptituds es posin sobre la taula i se’n faci ressò perquè això esperoni les dones que ja són en aquest camp i desperti vocacions entre les més joves. El talent femení sempre ha existit; ara és el moment de fer-lo lluir. Personalment, sí que és cert que les dones gestionem un xic millor les emocions (allò que se’n diu empatia), i aquestes coses, quan es tracta de gestionar grups humans, també compten, i molt.

—Quines són les característiques que cal tenir per ser un líder en recerca?

Tot i que hi ha gent que de manera innata sembli que té fusta per ser líder, és una cosa que també s’aprèn amb el temps. Tothom té referents, persones que exerceixen el seu lideratge, en qui emmirallar-se. Un líder en recerca no tan sols ha de ser excel·lent científicament, sinó que també ha de tenir habilitats socials. La figura del científic isolat ja no té sentit avui dia. La ciència és molt transversal actualment, amb múltiples connexions entre grups de recerca arreu del món. Sortosament, el lideratge en l’entorn laboral no està renyit ni amb la família i ni els amics. És perfectament compatible; només cal entendre que cada lloc té el seu rol.