Vés enrere Una ocupació laboral de qualitat millora les desigualtats en la salut

Una ocupació laboral de qualitat millora les desigualtats en la salut

Un article publicat a la revista International Journal of Health, amb la participació de diversos investigadors del grup Greds-Emconet, resumeix les principals conclusions del projecte Sophie dins l'àmbit del mercat laboral i les polítiques d'ocupació.
14.12.2016

 

Una ocupació de qualitat en un mercat laboral regulat és beneficiosa per a la salut dels treballadors i redueix les desigualtats. Aquesta és una de les principals conclusions de la recerca que el Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Network (Greds-Emconet) de la UPF ha portat a terme en el marc del projecte europeu Sophie, concretament en la seva línia dedicada al mercat laboral i a les polítiques d' ocupació.

Un article científic publicat recentment a la revista International Journal of Health, amb autors pertanyents a set institucions diferents, fa un resum dels principals resultats i conclusions dins d'aquest àmbit d'estudi del projecte Sophie.

Entre els autors, trobem cinc investigadors vinculats a Greds-Emconet: Joan Benach, professor de Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i director del Grup de Recerca; Mireia Julià (primera autora), investigadora del grup i professora associada del mateix departament; Laia Ollé-Espluga, doctora per la UPF; Carles Muntaner (Universitat de Toronto) i Christophe Vanroelen (Vrije Universiteit Brussel).

Nous conceptes multidimensionals per mesurar la qualitat de l’ocupació

La recerca que ha portat a terme Greds-Emconet ha evidenciat la manca d’acord existent sobre les definicions conceptuals en aquest àmbit. Ha establert nous conceptes multidimensionals per mesurar la qualitat de l’ocupació, la precarietat laboral i l’ocupació informal, així com el seu impacte sobre la salut en els mercats de treball europeus contemporanis, en els quals l’ocupació a temps complet està disminuint.

L’estudi va trobar que l’ocupació precària i informal necessita una categorització més detallada que la clàssica dicotomia entre ocupació estàndard i no estàndard. Així, va diferenciar cinc tipus diferents de llocs de treball pel que fa a la qualitat d’ocupació. Són (de més a menys qualitat) els següents: SER-like (òptima relació d’ocupació estàndard), instrumental (relativament estable però amb beneficis), portfolio (d’alta qualificació, però més flexible), precari insostenible (amb condicions d’ocupació i relacions adverses) i precari intensiu.

Diferències remarcables entre països de la Unió Europea

Les condicions i la qualitat d’ocupació (factors que constitueixen un dels determinants socials més poderosos quant a salut durant la vida adulta) i la seva relació amb les desigualtats en salut, difereixen molt segons el país de la Unió Europea on ens trobem i també entre la UE i els països de fora. La recerca va utilitzar diferents enquestes i eines europees, com ara l’European Social Survey (EES), l’European Working Conditions Survey, o l’Employment Precariousness Scale (EPRES) per analitzar la qualitat de l’ocupació i la seva relació amb la salut.

Es va trobar que, en general, als països nòrdics l’ocupació era d’alta qualitat, mentre que en els països del sud d’Europa i d’Europa Oriental, les altes taxes d’ocupació precària estaven clarament relacionades amb la satisfacció laboral autopercebuda, la salut en general i la salut mental.  També es va palesar que les diferències entre països relacionades amb la qualitat de l’ocupació afecten les desigualtats socioeconòmiques basades en la classe social i el gènere.

Greds-Emconet, en el seu treball, també ha portat a terme estudis de casos de diversos països europeus, per analitzar les seves polítiques d’ocupació i mercat de treball. La precarietat de l’ocupació a Catalunya, la representació dels treballadors en l’àmbit de la salut laboral a Espanya, els treballadors per compte propi a Suècia, o el sistema de vals de servei de Bèlgica, en són alguns exemples.

Les polítiques del mercat de treball impacten en la salut dels treballadors

La recerca va evidenciar que les polítiques socials i d’ocupació han portat a la precarització del mercat de treball europeu, creant pitjors condicions de treball i d’ocupació. La relació entre ocupació a temps parcial, condicions de treball i estat de salut de les persones depèn, en bona mesura, de les tipologies de l’Estat de benestar, el gènere, el mesurament d'aquesta ocupació a temps parcial i la seva naturalesa forçosa o voluntària.

Per tant, caldria prendre un seguit de decisions, que haurien de comptar amb la implicació de les polítiques nacionals i europees de salut pública: aturar l’augment de la precarietat; augmentar la seguretat i la qualitat de l’ocupació, per tal de protegir la salut i el benestar dels treballadors, que faria possible reduir les desigualtats en salut.

Altres aspectes a millorar serien desenvolupar les definicions l els indicadors estandarditzats, les enquestes i els sistemes d’informació, per poder mesurar l’ocupació precària i informal i la participació dels treballadors en els països europeus, i millorar l’equilibri entre treball i família.

Un projecte que analitza l’impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en la salut

El projecte Sophie, desenvolupat entre els anys 2011 i 2015, ha estat finançat pel 7è. Programa Marc de la Comissió Europea, i ha comptat amb la participació d’una dotzena de socis d’arreu del món, entre els quals, a Espanya, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (centre coordinador), la UPF, Càritas Barcelona i la Universitat del País Basc, juntament ambd’altres centres d’Itàlia, Canadà, Txèquia, Eslovàquia, Suècia, Països Baixos, i Gran Bretanya.

Les conclusions de la recerca, portada a terme en set àmbits de treball diferents (Estat de benestar, mercat de treball, àmbit de la construcció, habitatge, gènere, migració, mètodes d’avaluació de polítiques i transferència de la participació i el coneixement) han confirmat la hipòtesi inicial, que les polítiques socials i econòmiques són determinants en les desigualtats en la salut, i que les polítiques orientades a l’equitat poden millorar aquestes desigualtats.

Treball de referència: Mireia Julià, Laia Ollé-Espluga, Christophe Vanroelen, Deborah De Moortel, Sarah Mousaid, Stig Vinberg, Vanessa Puig-Barrachina, Esther Sánchez, Carles Muntaner, Lucia Artazcoz i Joan Benach (octubre 2016). Employment and Labor Market Results of the Sophie Project: Concepts, Analyses, and Policies. International Journal of Health. DOI: 10.1177/0020731416676233
 

> Vídeo sobre els resultats del projecte publicat a Youtube


 

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact