El començament de l'agricultura i la domesticació d'animals, que es va iniciar al Pròxim Orient fa 11.000 anys, va tenir un gran impacte en la vida humana. En molts indrets, els caçadors-recol·lectors van ser reemplaçats pels agricultors sedentaris i hi va haver un considerable augment en la grandària de les poblacions la qual cosa va establir les bases per a la formació de grans ciutats i societats complexes.

L'evidència arqueològica suggereix que al centre d'Europa la transició a un estil de vida agrícola es va produir aproximadament 7.500 anys ençà amb l'aparició de la Linearbandkeramik (LBK), una cultura agrícola sedentària.

Durant molt temps s'ha debatut si aquest canvi en l'estratègia de subsistència va ser degut a  la migració massiva de persones provinents del Pròxim Orient  amb l'aportació de tecnologies innovadores i animals domèstics a Europa,  o si es va deure a una transmissió de les pràctiques culturals heretades de poblacions veïnes. Recents estudis genètics d'antics caçadors-recol·lectors i d'agricultors primerencs suggereixen una migració massiva de persones cap a Europa, coincidint amb la difusió de l'agricultura. Ara bé, la contribució i la distribució dels components genètics entre els caçadors-recol · lectors indígenes europeus segueix sense estar clara.

Un consorci internacional,  liderat per investigadors de la Universitat de Tubinga (Alemanya) i de la Harvard Medical School (EUA), amb la participació de David Comas, investigador de l 'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona, ha analitzat antics genomes humans: un agricultor primerenc d'uns 7.000 anys aproximadament de la cultura LBK d'Stuttgart (Alemanya), caçadors-recol · lectors del refugi de Loschbour (Luxemburg) d'uns 8.000 anys, i set caçadors-recol · lectors de Motala  (Suècia) d'uns 8.000 anys d'antiguitat.  Per tal de comparar el genoma dels antics éssers humans amb les poblacions actuals, l'equip de científics ha generat també dades genòmiques de  2.400 humans de 200 diferents poblacions contemporànies de tot el món.

Els resultats de l'estudi s'han publicat el 18 de setembre a la revista Nature i la troballa més sorprenent ha estat que els europeus d'avui en dia remunten la seva ascendència a tres grups ancestrals, i no només dos, com es creia.

En primer lloc, es remunten a poblacions de caçadors-recol·lectors indígenes; en segon lloc, a agricultors provinents de  l'Orient Mitjà que van emigrar a Europa fa uns 7.500 anys; i per últim, el resultat més notori és que es remunten també a una tercera població que es va estendre pel Nord d'Euràsia i que va arribar a Europa central després que ho fessin els primers agricultors.

Els europeus actuals presenten diferent proporció de components genètics antics

Utilitzant el conjunt de dades de l'estudi, els investigadors han calculat quina és la proporció de components genètics ancestrals en els europeus actuals. Així doncs, tots els europeus actuals tenen ascendència dels tres grups ancestrals descrits però amb proporcions diferents: els europeus del nord tenen més ascendència de caçadors-recol · lectors, mentre que els europeus del sud tenen més ascendència d'agricultors primerencs. No obstant això, en un principi, fins i tot els propis agricultors tenien alguna ascendència de caçadors-recol·lectors.

Tots els grups europeus estudiats tenen el tercer component identificat

L'ascendència nord-euroasiàtica és, proporcionalment, el component més petit a tot Europa, mai sobrepassa el vint per cent, però s'ha trobat gairebé en tots els grups europeus estudiats, així com també entre les poblacions del Caucas i del Pròxim Orient, la qual cosa implica que una profunda transformació hi va haver a l'Oest d'Euràsia després de la Revolució Neolítica. "La presència d'aquest tercer component i la seva distribució en gairebé totes les poblacions europees actuals és una troballa inesperada que fa replantejar-nos quins han estat els processos demogràfics a Europa després de l'arribada de l'agricultura i la ramaderia" diu David Comas, investigador de l'IBE.

Els investigadors han analitzat també alguns gens amb fenotips coneguts per tal de  demostrar que alguns dels caçadors-recol·lectors probablement tenien els ulls blaus i la pell més fosca, mentre que els primers agricultors tenien la pell més clara i ulls marrons. Tant els caçadors-recol·lectors, així com els primers agricultors, mostren un alt nombre de còpies de gens que codifiquen per a l'amilasa en els seus genomes, fet que reforça la idea que les dues poblacions ja s'havien adaptat a una dieta rica en midó. No obstant això, cap dels antics éssers humans s'havien adaptat encara a digerir el sucre de la llet a l'edat adulta.

Un model genètic que reconstrueix la història elaborat a partir de les dades genòmiques

Finalment, els investigadors han estat capaços d'ajustar les dades genòmiques dels humans moderns i dels antics en un model genètic simplificat que reconstrueix en profunditat la història de la població humana moderna fora d'Àfrica en els últims 50.000 anys. Mentre que el model suggereix que avui dia els europeus van rebre contribucions d'almenys tres poblacions ancestrals, també mostra que els agricultors primerencs del Pròxim Orient portaven material genètic diferent de la típica variant no-africana, el que indica que la relació genètica dels nostres avantpassats va ser més complexa del que es pensava fins ara.

Iosif Lazaridis, Nick Patterson, Alissa Mittnik, Gabriel Renaud, Swapan Mallick, et al. (2014), " Ancient human genomes suggest three ancestral populations for present-day Europeans", Nature, 18 de setembre. 

Altres e-notícies de recerca relacionades

L'èxode dels gitanos europeus va començar fa 1.500 anys segons les evidències basades en l'ADN