Vés enrere Un article científic estableix una agenda global de recerca per a la propera dècada sobre la precarietat laboral i la salut

Un article científic estableix una agenda global de recerca per a la propera dècada sobre la precarietat laboral i la salut

Un equip de cinc investigadors del Grup de Recerca GREDS-EMCONET, encapçalats pel seu director, Joan Benach, ha elaborat aquesta proposta, publicada a International Journal of Epidemiology.

05.02.2016

 

El Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut –Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, ha publicat recentment un article a la prestigiosa revista International Journal of Epidemiology.

El treball, signat per Joan Benach (director de GREDS-EMCONET), Alejandra Vives, Gemma Tarafa, Carlos Delclós i Carles Muntaner, proposa una agenda de recerca per a la propera dècada que ajudi a comprendre la relació entre la precarització del treball i la salut, i que estableixi un programa d’investigació adient per ampliar la comprensió de les causes complexes d’aquest important problema social.

Un cúmul de factors encara poc estudiats, com ara la generalització de la precarietat en mercats de treball cada cop més flexibles, la disminució de la influència i la capacitat de negociació dels sindicats, o la degradació de la protecció social, ha provocat que durant els darrers anys hagin aparegut noves formes d’ocupació flexibles, que han reduït les relacions de treball més segures i protegides.

Reptes per la nova agenda global de recerca

Una de les necessitats més urgents d’escatir és les conseqüències que els nous tipus d’ocupacions precàries tenen sobre la salut i el benestar dels treballadors i de les seves famílies, alhora que es produeixen greus desigualtats en la salut dels grups socials. Un exemple d’això es l’alt nivell de precarització entre les dones, els immigrants, els joves i les persones de classe obrera, un fet que té un impacte negatiu sobre la seva salut.

La recerca té entre els seus reptes establir definicions més clares i indicadors estandarditzats dels conceptes clau (com ara la “precarització laboral”) i disposar de millors instruments de mesura, sistemes d’informació i dissenys d’estudi. Això ha de permetre una comprensió més detallada de les vies i mecanismes mitjançant els quals la precarització laboral danya la salut de les persones treballadores, incloses les que tenen una millor situació laboral.

Un enfocament multidimensional que consideri la diversitat laboral

Aquesta tasca de recerca requereix un nou enfocament basat en constructes multidimensionals de la precarietat laboral, com l’escala de mesura EPRES, desenvolupada pel propi grup GREDS-EMCONET, i que alhora tingui en compte una perspectiva longitudinal al llarg del temps, ja que no es poden analitzar les diferents condicions de precarietat de forma aïllada ni estàtica.

Cal considerar la diversitat dels règims del mercat laboral existents avui dia al món, així com els vincles que hi ha entre les reformes laborals i les condicions d’ocupació, el treball i la salut, juntament amb la relació amb d’altres condicionants de les desigualtats socials, com són el gènere, la classe social o la situació migratòria.

Els avenços científics en aquest camp han de servir per ajudar a encarar els debats teòrics i polítics que vinculen la precarietat amb les condicions de treball, la salut i la qualitat de vida amb importants conceptes socials, com ara les reformes laborals, els règims de flexiseguretat o el proteccionisme del mercat de treball, entre d’altres.

Treball de referència:

J. Benach, A. Vives, G. Tarafa, C. Delclós i C. Muntaner, “What should we know about precarious employment and health in 2025? Framing the agenda for the next decade of research”, gener 2016, doi:10.1093/dyv342.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact