Una recerca publicada el 29 de setembre a la històrica revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, aporta noves perspectives en la comprensió dels mecanismes neuronals subjacents al comportament dirigit a la presa de decisions.

Ha estat un treball liderat per Paul Verschure, director del grup de recerca SPECS i investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, amb la participació dels investigadors Cyriel M.A. Pennartz, de la Universitat d'Amsterdam i Giovanni Pezzulo, de l'Institut de Ciències Cognitives i Tecnologia, del NRC de Roma (Itàlia). 

A l'article es descriu com els problemes centrals als quals s'enfronten els organismes a l'hora de  resoldre un problema es poden resumir en un mot: H4W (acrònim de how, what, why, where, when) , és a dir, què necessito i per què, on i quan,  i com ho podré obtenir.

La línia de recerca de Verschure ha tingut com a objectiu una teoria unificada de la ment i el cervell tot emprant mètodes de síntesi, per aplicar-la a les tecnologies que milloren la qualitat de vida.

La seva teoria Control Adaptatiu Distribuït (CAD), s'ha generalitzat a una sèrie d'estructures cerebrals i sistemes robòtics que exploren nous mètodes per la simulació, visualització i exploració de dades complexes per recolzar la seva teoria. 

Un cervell que s'adapta a la realitat, i no tant a l'abstracció

La teoria CAD, desenvolupada per Paul Verschure, emfatitza que,   la percepció, l'emoció, la cognició i l'acció es realitzen a través d'un sistema integrat de control encarnat i situat en el món real. Des d'aquesta perspectiva, els objectius i les metes estan necessàriament organitzats de manera jeràrquica, començant per les necessitats concretes definides físicament per l'agent, per exemple, els nutrients necessaris per mantenir el cos, fins al fet d'arribar a una meta específica però al mateix temps abstracta, per exemple, sentir-se saciat.

Amb un enfocament basat en el CAD, a l'article recentment publicat,  es considera que la generació de mesures d'adaptació al món real és la tasca primordial del cervell i no pas la resolució òptima de problemes de manera abstracta. Per aquest treball Verschure i col·laboradors han mapat el cervell de rosegadors involucrats en una acció orientada a objectius.

L'aproximació analítica que fan els autors, d'elecció orientada a objectius, combinant una perspectiva neurobiològica amb la teoria del Control Adaptatiu Distribuït, és un exemple de com la neuro-robòtica i els mètodes experimentals poden treballar plegats.

Un monogràfic amb els avenços més recents

Esmentar també que, Paul Verschure i els seus col · laboradors,  han estat els editors d'aquest número de les Philosophical Transaccions of the Rotal Society B,  així com també de la portada de la revista (obra de l'artista Sytse Wierenga ), monogràfic del qual són autors de la seva introducció.

Aquest número especial de les Philosophical Transaccions of the Royal Society B,  ofereix a neurocientífics, psicòlegs, modeladors computacionals, ecòlegs del comportament i enginyers en robòtica,  els avenços més recents i les perspectives teòriques de recerca més rellevants en l'estudi de la capacitat cognitiva de l'elecció dirigida a objectius, la qual cosa està en els fonaments de la majoria de les decisions que quotidianament prenen els essers vius, l'home inclòs.

Treballs de referència:

Paul F. M. J. Verschure, Cyriel M. A. Pennartz and Giovanni Pezzulo (2014),  " The why, what, where, when and how of goal-directed choice: neuronal and computational principles ", Phil. Trans. R. Soc. B , 369, 29 de setembre.

Giovanni Pezzulo, Paul F. M. J. Verschure, Christian Balkenius and Cyriel M. A. (eds.) (2014),  " The principles of goal-directed decision- making: from neural mechanisms to computation and robotics", Phil. Trans. R. Soc. B , 369, 29 de setembre, capítol introductori.