L'escorça cerebral és una capa prima de cèl·lules nervioses, d'uns pocs mil·límetres de gruix, que intervé en funcions cognitives tant importants com ara la percepció, el llenguatge, la memòria o la consciència. El gruix de l'escorça és un factor que s'ha associat al Coeficient d'Intel·ligència (CI).

Un estudi en què hi ha participat molt estretament Miguel Burgaleta , primer signant del treball, i investigador del grup de recerca en Adquisició i Percepció del Llenguatge  (SAP) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, en que han intervingut investigadors espanyols, anglesos, nord-americans i canadencs, publicat a la revista NeuroImage, revela que la taxa de variació del gruix del còrtex és rellevant.

La recerca dóna suport a un canvi de paradigma en l'estudi de les capacitats cognitives. Contribueix a entendre l'aspecte dinàmic i plàstic del cervell i , per tant , de les capacitats cognitives dels humans.

L'escorça cerebral es va reduint a partir dels cinc o els sis anys com a part del procés normal de desenvolupament del cos humà. El significat d'aquests canvis no estan ben establerts. En aquest treball, els investigadors han estudiat 188 nens i adolescents durant dos anys mitjançant ressonàncies magnètiques i ha estat el primer en mostrar la relació entre els canvis en el gruix cortical cerebral i els canvis en el desenvolupament del CI escala completa. Un del resultats principals del treball és que una reducció important de l'escorça cerebral correlaciona amb una disminució significativa del CI de les persones. 

"La nostra investigació revela que aquestes fluctuacions en CI també amaguen canvis genuïns en la intel · ligència, ja que correlacionen amb canvis en l'estructura cerebral -un resultat que no s'hauria de trobar si les fluctuacions fossin espúries o fruit de l'error de mesura- com s'havia dit anteriorment", ha manifestat Burgaleta.

I ha continuat dient l'autor: "això té implicacions serioses pel que fa a l'ús social del CI. Per exemple, a l'hora de considerar el CI com a criteri d'admissió o diagnòstic . Encara que per descomptat no nega el seu poder predictiu, que s'ha replicat en múltiples ocasions , pel que fa a rendiment acadèmic o laboral ".

Els resultats d'aquest estudi poden tenir implicacions d'ampli abast en l'àmbit pedagògic i també en l'àmbit judicial, per exemple en situacions en que CI intervé en l'establiment del veredicte final.

Han participat en aquest rellevant estudi, investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Madrid, la Fundació CENT/Fundació Reina Sofia, conjuntament amb investigadors d'universitats i hospitals, del Regne Unit, Estats Units d 'Amèrica i Canadà.

Article de referència:

Miguel Burgaleta, Wendy Johnson, Deborah P. Waber, Roberto Colom, Sherif Karama , (2014), "Cognitive ability changes and dynamics of cortical thickness development in healthy children and adolescents", NeuroImage, http://dx.doi.org/10.1016/j.neuroimage.2013.09.038.