Conversem amb Josep Maria Castellà, membre del Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GR@EL). Com a degà de la Facultat d'Humanitats, ha impulsat la creació del nou grau en Global Studies, que començarà el curs 2016-2017.

- Per què és necessari crear un grau en Global Studies?

Per tractar qüestions que afecten tot el planeta, hi ha només els graus en relacions internacionals, que parteixen d'una visió del món en què els actors principals són els estats i les seves interrelacions. Ara ja fa uns anys que estem canviant aquesta perspectiva. El nou grau en Global Studies prioritzarà la mirada sobre fenòmens com les migracions, el terrorisme, el canvi climàtic o el xoc cultural, entre d'altres. Són desafiaments que cal abordar entre tots per organitzar una bona convivència al món, però no tenen solució si s'entenen només com una suma de pactes entre estats. A més, cada un d'aquests problemes té una interpretació local i volem que les diferents maneres de veure aquests fenòmens es converteixin en la particularitat del nostre grau.

"Hi ha problemàtiques que no tenen solució si s'entenen només com una suma de pactes entre estats"

- És per això que es busca atraure un perfil d'estudiant internacional?

Busquem un alt component internacional entre els nostres alumnes i el perseguim de tres maneres. En primer lloc, les classes s'impartiran en anglès. En segon lloc, la mobilitat serà obligatòria, en conveni amb universitats estrangeres que també ofereixen aquest grau. I finalment, aspirem a portar estudiants procedents de fora de la Unió Europea perquè facin el grau sencer amb nosaltres. Això ha de permetre convertir l'aula mateixa en un autèntic fòrum de debat sobre els fenòmens globals.

- Estem parlant d'uns estudis transdisciplinaris. Assegura aquesta fórmula una major competitivitat?

Per descomptat. Després d'anys focalitzant-nos en l'especialització, sabem que la millor manera de comprendre els fenòmens globals és analitzar-los amb una mirada transdisciplinària, i això és molt important. A més, aquesta fórmula ofereix a l'estudiant un ampli ventall de coneixements relatius a branques tan diverses com l'economia, la política, el dret, la comunicació o les humanitats.

- De quina manera suposarà aquest nou grau un impuls per als estudis d'humanitats?

Serà un impuls mutu, ja que la compatibilitat que hi ha entre aquest grau i el d'Humanitats és molt alta. Els Global Studies suposen un nou camí per als estudiants d'humanitats, que demostren una gran vocació per la mobilitat i per les activitats de cooperació internacional. Al mateix temps, la mirada humanística garantirà que aquest nou grau no consisteixi només en una suma de coneixements tècnics. Aquestes sinergies també existeixen en els altres estudis implicats i podran materialitzar-se en estudis simultanis.

"Volem reunir, en una mateixa aula, un autèntic fòrum de debat sobre els fenòmens globals"

- Globalització sovint és sinònim d'amenaça per a la diversitat cultural. Com es pot invertir aquest efecte i fer que sigui positiu?

La globalització no arriba mai a totalitzar. Es produeix en una sèrie d'àmbits però, al mateix temps, també genera reaccions locals de refermament de la identitat. Aquesta resposta és un moviment que forma part de la naturalesa de les societats i una reacció psicològica habitual de l'ésser humà. En realitat, aquesta dialèctica té un gran recorregut històric perquè, des d'abans de Crist, existeixen imperis amb voluntat globalitzadora. El que passa és que l'avenç tecnològic actual permet que la globalització sigui més ràpida i més efectiva.

- És Barcelona un escenari global per excel·lència?

És un dels grans exemples de la xarxa de ciutats del món. L'atractiu turístic de Barcelona és superficial en comparació amb l'interès que generen la interrelació i la fusió de les cultures que conviuen en una ciutat com la nostra, on es parlen més de 200 llengües. Barcelona, com poques altres localitzacions d'arreu del món, té un enorme poder d'atracció com a lloc per viure-hi una temporada.

"La globalització no arriba a totalitzar; també genera reaccions locals de refermament de la identitat"

- La globalització també comporta que les llengües minoritàries es vegin eclipsades per l'ús generalitzat d'idiomes tan potents com l'anglès. Quina és la situació del català?

En el passat, una llengua podia mantenir-se viva durant mil·lennis sent només parlada per individus que es relacionaven molt poc amb els altres. Això ajudava a la preservació de la llengua, però minvava el contacte cultural de la comunitat. En el món actual, la globalització ens enriqueix, però posa en risc l'existència d'aquestes llengües. Dit això, cada llengua té el seu pes específic. Si n'hi ha una que té un bon nombre de parlants, molta autoestima i, a més a més, va acompanyada d'una producció cultural sòlida, serà capaç de compaginar el seu ús amb la globalització. En aquest sentit, el cas del català és un dels exemples més brillants del món, i això genera un gran atractiu intel·lectual.

"El nostre repte és renovar les humanitats, però sense afeblir-ne els puntals"

- En quins projectes està treballant la Facultat d'Humanitats?

Actualment, tenim per endavant un doble camí per recórrer. Hem d'assegurar els pilars del coneixement humanístic, però al mateix temps hem d'aprofitar les noves tecnologies i el fenomen de la internacionalització per renovar les humanitats. El repte es troba a fer-ho sense afeblir-ne els puntals. I aquí és on entren en joc les humanitats digitals.

- Què són exactament?

Es tracta d'un concepte molt ampli. D'una banda, consisteixen en l'ús dels mitjans digitals com a eina de recerca en l'art, la literatura, la història o el pensament. D'aquí sorgeixen les bases de dades, els grans aplecs d'informació, els sistemes automàtics de cerca i altres eines que ajuden l'analista a treballar amb corpus. Però les humanitats digitals també poden aplicar-se al camp de la divulgació. Actualment, tots els museus empren eines digitals, ja sigui al llarg dels seus itineraris o a la seva pàgina web. I és important que la persona que les programi conegui els continguts amb què treballa. Tornem a parlar, per tant, de transversalitat.

Entrevista publicada al número 9 de la revista UPF.EDU