Recentment s'ha publicat el número 2/2016 de la revista IUSLabor, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret, UPF) i Anna Ginès (ESADE–Universitat Ramón Llull) i per l'advocat laboralista Rafael Senra.

El Comparative Labor Law Dossier d’aquest número està dedicat a la igualtat, la no discriminació i la conciliació de la vida laboral i familiar, i inclou articles elaborats per acadèmics i professionals de prestigi internacional al voltant dels ordenaments jurídics de setze països europeus, llatinoamericans i nord-americans.

Altres continguts que inclou la revista electrònica són l’editorial “Challenging patriarchy to build workplace gender equality” elaborada per Aruna Rao, directora de la organització internacional Gender at Work; i diversos estudis doctrinals i jurisprudencials, entre els quals destaca un article sobre les darreres reformes laborals franceses a càrrec de Francis Kessler, professor de la Facultat de Dret de la Sorbonne.

Molta feina per fer per aconseguir la igualtat i la no discriminació

L’estudi de dret comparat destaca que la igualtat i la no discriminació entre homes i dones en el mercat de treball és encara una assignatura pendent a nivell mundial. Així doncs, tot i que en tots els ordenaments jurídics analitzats el sexe és una causa de discriminació prohibida, en tots ells persisteix, en major o menor mesura, la desigualtat i la discriminació de la dona en el mercat de treball.

La taxa d’activitat entre les dones és considerablement inferior a la dels homes, mentre que, contràriament, la taxa d’atur femení és superior. L'estudi destaca una major presència de les dones en modalitats atípiques de treball o en treball informal, especialment en el contracte a temps parcial, que és encara un contracte fortament feminitzat.

L’escletxa salarial entre homes i dones s’estima per sobre del 16% a la Unió Europea, tot i que arriba al 27.8% a Portugal, al 33% al Canadà o al 68% a L'Uruguai. Finalment, tot i que en molts països europeus s’han adoptat mesures en sentit contrari, la presència de dones en posicions de direcció és encara insignificant.

En matèria de conciliació de la vida laboral i familiar, existeix una important disparitat entre les regulacions dels estats membres de la Unió Europea i els països extracomunitaris. Així, entre els estats comunitaris analitzats, tot i que amb divergències importants, existeix una clara tendència a reconèixer mesures de conciliació consistents en la reducció de la jornada de treball per tenir cura de fills o familiar dependents.

Per contra, entre els països extracomunitaris –tot i amb alguna excepció– les mesures de conciliació depenen de l’acord que s’arribi amb l’empresa.