S'ha seqüenciat el genoma nuclear del miriàpode  Strigamia maritima, un centpeus comú a les costes del nord d'Europa en el marc d'un treball col·laboratiu dins d'un consorci internacional que s'ha publicat a  PLOS Biology, i que obre un nou escenari per millorar el coneixement sobre l'evolució i la diversificació dels artròpodes mandibulats.

Cinquanta-dues institucions de recerca d'arreu del món, liderats pels experts Ariel D. Chipman, David E. K. Ferrier i Michael Akam, formen part del consorci amb Roderic Guigó , catedràtic de genètica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) conjuntament amb Marco Mariotti, membre del seu equip de recerca en Bioinformàtica al Centre de Regulació Genòmica (CRG), centre participat i adscrit a la UPF, així com també investigadors de la Universitat de Barcelona.

Una espècie atípica com a model d'estudi

S. maritima és el primer miriàpode del qual s'ha seqüenciat el genoma. Forma part d'un dels cinc subfílums dels artròpodes, juntament amb els hexàpodes (que inclouen els insectes), els crustacis, els quelicerats i trilobits (extingits). Aquest organisme, en concret, és una espècie atípica, ja que no té ulls i es desclou de l'ou amb la dotació completa de segments d'un adult.  

S. maritima és l'espècie model dels miriàpodes en estudis d'ecologia i biologia del desenvolupament ja que el seu genoma té una mida reduïda (290 megabases), i els exemplars es poden capturar amb facilitat a la natura i són fàcils de mantenir al laboratori.

L'equip internacional d'experts hi ha identificat prop de 15.000 gens, un nombre semblant al del genoma conegut de molts insectes. No obstant això, un 30 % dels gens són específics de  S. maritima, i s'haurien originat per diverses duplicacions gèniques des de l'ancestre comú que separa aquesta espècie d'altres artròpodes amb genoma seqüenciat.  

Sense rastre genètic d'estructures que capten la llum

Els 15.000 gens identificats -l'espècie humana en té vora 20.000- estan distribuïts en un parell de cromosomes grans i set parells de més petits (incloent-hi els cromosomes sexuals, X i Y). Segons els resultats, la disposició dels gens es troba relativament conservada, ja que és molt semblant a la dels genomes d'altres fílums animals, i està molt menys alterada que en el cas d'altres organismes model en artròpodes com ara les mosques.

Un altre dels resultats més sorprenents és que no hi ha cap indici en el genoma de  S. maritima sobre estructures relacionades amb la captació de llum, ni fotoreceptors ni components de rellotge circadiari.

Referència de l'article:

Akam, M.; Almeida, F. C.; Chipman, A. D.; Ferrier, D. E. K.; Rozas, J.; Sánchez Gracia, A., et al.  «The first myriapod genome sequence reveals conservative arthropod gene content and genome organisation in the centipede  Strigamia maritima».  PLOS Biology, novembre de 2014. DOI: 10.1371/journal.pbio.1002005