Els coneixements que adquireixen els estudiants al llarg de la carrera universitària no es basen només en les classes a les que assisteixen. El seu aprenentatge es veu fortament influenciat per les seves experiències prèvies. L’aprenentatge es descriu com un procés social que resulta de combinar els coneixements ensenyats pels professors amb aquells resultants de la trajectòria personal de cada estudiant. El Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS) de la Universitat Pompeu Fabra ha desenvolupat un estudi per mostrar els beneficis de combinar el mètode clàssic d’ensenyament universitari basat en classes magistrals amb un mètode d’aprenentatge actiu: l’aprenentatge basat en problemes.

Segons diversos estudis realitzats en els anys 90, les persones aprenen de manera natural conceptes lligats a problemes que els incumbeixen. A més, l'aprenentatge resulta més fluid si té lloc a través d'activitats en equip amb un objectiu ben definit. Per aquests motius, durant més de quaranta anys diferents universitats han utilitzat l'aprenentatge basat en problemes (ABP) per a disciplines com la medicina, les enginyeries, les ciències o l'economia. Es tracta d'un mètode d’aprenentatge en el que els estudiants treballen en grup per resoldre un problema de manera autònoma i buscant, integrant i aplicant conceptes tant bàsics com descoberts recentment.

S'ha demostrat que el mètode ABP és molt efectiu a l'hora de desenvolupar habilitats clarament necessàries per a les carreres científiques, com el treball en equip, la integració de la informació, el pensament crític, la capacitat comunicativa, la creativitat i l'aprenentatge autònom. L'equip científic liderat per Jordi Pérez, investigador principal en el GRECS, va posar en marxa una prova pilot combinant el mètode ABP amb l'ensenyament tradicional: el model ABP híbrid (ABP-H). La Facultat de Ciències de Salut i de la Vida de la UPF va decidir així dedicar un 20% del seu pla docent a activitats d’ABP, mentre que el 80% restant seguia el mètode tradicional.

Segons els resultats obtinguts per l'estudi, el pla docent híbrid millora la retenció del coneixement a llarg termini en els estudiants. Aquest resultat s'ha vist reflectit en un augment d’1,4 punts en una prova d’aprenentatge a llarg termini d'aquells estudiants de grau el pla docent es basava en el mètode ABPH. "El fet de promoure la comprensió de la matèria de manera global afavoreix la retenció de la informació a llarg termini", comenta Mar Carrió, investigadora del GRECS i primera autora de l'article. "L'aprenentatge basat en problemes estimula els estudiants a comprendre nous conceptes en un context ben definit, vinculant els seus propis coneixements i interessos amb els nous reptes que presenta el problema i mitjançant la interacció social, ja sigui amb altres estudiants o bé amb el tutor."

A més, a través de l'ABP, els estudiants aprenen a pensar de manera crítica i a desenvolupar competències transversals. Els autors conclouen que el model híbrid implementat amb un 20% de dedicació a les activitats d’ABP ha augmentat de manera notoria l’aprenentatge a llarg termini dels estudiants al mateix temps que els ha permès adquirir competències bàsiques per a la seva carrera professional.

Treball de referència: Carrió M, Agell L, Baños JE, Moyano E, Larramona P, Pérez J. Benefits of Using a Hybrid Problem-Based Learning Curriculum to Improve Long-term Learning Acquisition in Undergraduate Biology Education. FEMS Microbiol Lett. 2016 Jun 13 DOI: http://dx.doi.org/10.1093/femsle/fnw159